Víctor Puntas

Coincidint el Dia mundial del teatre el 27 de març l’Ajuntament de Badalona va organitzar un homenatge a la Margarida Xirgu. Vaig aprofitar l’ocasió per assistir-hi acompanyat de diferents integrants de l'entitat de Molins de Rei “Espai Xirgu” que es dedica al teatre amater. Abans, però, vam visitar l'exposició “De Badalona a Puntaballena” organitzada pel Museu de Badalona amb aportacions de la família i a la col•laboració de l’Institut del Teatre de Barcelona.

A l’exposició es poden veure fins el 2 de maig, per primera vegada, nombrosos elements relacionats amb l’actriu: vestits que va fer servir en escena; fotografies que mostren com es podia arribar a transformar; imatges i cartes que recorden la seva relació amb personatges com l’actor badaloní Enric Borràs, Federico García Lorca, Salvador Dalí o Cipriano de Rivas Cherif, cunyat de Manuel Azaña; així com retalls de premsa que reflecteixen l’evolució de la seva carrera, o les seves cartes personals, plenes de sentiments i emocions, que testimonien el fons de trist enyorament que la va acompanyar des que es va exiliar fins al final de la seva vida.

La història de la Xirgu, nom popular com se la coneix en el mon del teatre, és un relat apassionant que ara es posa a l’abast del públic amb l’exposició i amb la publicació del llibre “Margarida Xirgu. Cartografia d’un mite. De Badalona a Punta Ballena”, escrit per Francesc Foguet i Boreu, especialista en la història del teatre català”.

A principi del segle XX, Margarida Xirgu es va iniciar en el teatre amateur i ben aviat va fer el salt a l’escena professional, on triomfaria de manera fulgurant a Barcelona i, més tard, a les Amèriques i a Madrid. Quan va esclatar la Guerra Civil es trobava a Amèrica, on es va quedar exiliada a causa del seu compromís amb la República i, en general, amb les idees de democràcia i llibertat, incompatibles amb el règim franquista.

Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei 1888-Montevideo1969) va ser una actriu molt destacada en l’àmbit internacional, que va excel•lir per la qualitat i la innovació del seu treball. Es va formar a Barcelona i a Badalona, ciutat que considerava la seva, que ella va triar per viure-hi, i on rebé la visita de personatges com M. Azaña o F. García Lorca. El 1933, l’Ajuntament de Badalona li va atorgar la Medalla de la Ciutat. Quan va esclatar la Guerra Civil, es trobava de gira per Amèrica del Sud on, pel seu compromís amb la República, es va haver d’exiliar a causa de la repressió del règim franquista, que li va obrir un expedient de responsabilitats polítiques. Va ajudar molts exiliats i va desenvolupar una importantíssima labor com a actriu i com a pedagoga, sobretot a Montevideo. Sempre, però, va enyorar Badalona on, a banda de la seva llar, havia deixat la família, però no va poder fer mai realitat la il•lusió de tornar.

Recomano molt la visita a l’exposició, doncs permet veure conjuntament la llarga trajectòria de la Xirgu, tot el que va ser pel teatre català i espanyol de principis de segle, i també, és un exemple del que va significar l’exili sense retorn de molts catalans i espanyols. Felicito a l’Ajuntament de Badalona, i en especial al Mateu Chalmeta, regidor de Cultura, que ens va atendre i ens va organitzar una visita al meseu molt especial.