Fa unes setmanes que vaig  tenir el goig d'inaugurar l'exposició “Avelino Pi, fotògraf d’esports” i també la sort de comptar amb presència del protagonista de la magnífica exposició que vam inaugurar a Ca n’Ametller amb el suport de la Fundació La Caixa. Avelino Pi va començar la seva feina com a fotògraf a principis dels anys setanta i avui dia continua en actiu. Sota el títol “Avelino Pi, fotògraf d’esports”, presentem una mostra de la seva trajectòria professional a partir de la gran varietat del seu arxiu i de les diferents disciplines esportives que ha fotografiat amb la seva càmera.

Les fotografies d’aquesta mostra són de grans dimensions, cosa habitual en els treballs d’Avelino Pi, que acostuma a utilitzar un equip de format mitjà en la seva feina. La seva obra es caracteritza també pels enquadraments creatius i pels objectius panoràmics que utilitza sovint.

“Avelino Pi, fotògraf d’esports” incorpora alguns objectes –la majoria, records personals– com ara fotografies familiars, acreditacions de molts països en els quals va treballar, sobretot seguint els Jocs Olímpics, i algunes de les càmeres que ha utilitzat al llarg de la seva vida. Acompanya l’exposició un audiovisual que recull el moments més significatius de la seva carrera.

Avelino Pi va estudiar química però la seva passió sempre va estar enfocada cap a l’esport. Primer com a tennista i posteriorment per mitjà de les fotos després d’una formació autodidacta. Durant el campionat mundial d’hoquei sobre herba celebrat a Barcelona el 1971, Avelino va aconseguir una de les seves fotos més emblemàtiques. Era de la selecció espanyola d’hoquei, amb aquesta imatge va guanyar un concurs el premi del qual va ser assistir als Jocs Olímpics de Munic el 1972. A partir d’aquell moment, Avelino va iniciar una carrera imparable. Sense fixar-se massa en l’enquadrament es va centrar, sobretot, a aconseguir els moments decisius i més emotius dels esports que fotografiava. L’ús de càmeres de mig format, molt poc habitual per a l’època, li va permetre fer fotografies de gran qualitat, amb colors saturats que resistien grans ampliacions. Gràcies a aquesta tècnica i al seu ull privilegiat, va treballar per a marques com Myrurgia, Lacoste, Adidas o Kodak, i va realitzar nombroses portades per a La Vanguardia.

Cal destacar la seva vinculació especial amb els Jocs Olímpics, que ha fotografiat en vuit ocasions i ha estat, durant cinc anys, el fotògraf del Comitè Olímpic Internacional. La força de les seves imatges esportives s’ha plasmat en nombroses exposicions com les que va fer al Reial Cercle Artístic, a la Sala del Consell Superior d’Esports, a la Sala Kodak, a la Galeria Olímpica, i al Caixa Forum de Barcelona el 2008.

Per celebrar aquesta magnífica exposició i donar-li un to molt local i molinenc hem volgut convidar als esportirtses olímpics de la vila, que tot i no sortir en cap de les fotos de l’exposició, van ser-hi molt aprop i van compartir el temps i l’espai a les ciutats olímpiques amb el protagonista de l’exposició, potser es van mirar, creuar la mirada, saludar o fins i tot els va fotografiar, qui ho sap. Avui tenim tenim la gran sort de que ens acompanyin, i val a dir que jo mai els he vist junts. Es tracta d’en Josep Tena, olímpic en ciclisme a Munich 72, i el Sergi pedrerol subcampió Olímpic en waterpolo a Barcelona 92 i campió olímpic a Atlanta 96. I també hem convidat a persones de la cultura popular i del teatre de la vila que van participar a la cerimònia inaugural dels jocs olímpics de Barcelona 92, en Dani Andreu que anava a sobre del vaixell de la fura dels Baus, i la Roser Ramoneda que amb l’esbart dansaire de Molins de Rei fei de mar blava. així com molts altres molinencs i molinenques que van fer de voluntaris olímpics o que van fer de relleu de la torxa olímpica al seu pas per Molins de Rei. Gràcies també per acompanyar-nos i ajudar-nos a recordar els dies de glòria olímpica.

Gràcies a tots i que disfrutin, que disfruteu de l’exposició que estarà oberta fins a la Fira de la Candelera.