Sindica

cap

El bloc

Les autopistes: privatitzen guanys i socialitzem pèrdues

Les autopistes: privatitzen guanys i socialitzem pèrdues

Avui El Punt Avui em publica aquest article, "Les autopistes, pèrdues i guanys". Molt per dir, molt per informar i tan poc espai per dir-ho...

A finals de març, catalans i valencians ens assabentàvem que el Ministeri de Foment estudiava una nova ampliació de la concessió de l'AP-7 (Abertis) per compensar la poca rendibilitat de determinades autopistes, principalment les d'accés a Madrid. En canvi, el corredor mediterrani, veritable artèria econòmica de la península, segueix ignorat pel mateix ministeri en els pressupostos del 2012, mentre alhora segueixen encaterinats amb un “corredor central” que Europa descarta per ruïnós. N'hi ha per llogar-hi cadires! Colpejats per una crisi econòmica brutal, afrontem la paradoxa inversora d'autovies en trams de poc trànsit, aeroports sense avions i línies d'AVE sense viatgers, mentre el corredor mediterrani i moltes obres que fa anys que esperen el seu torn –l'N-II a les comarques de Girona o les variants de l'N-340 a Vallirana i l'Aldea– continuaran estancades.

Qui assumirà el cost de salvar les autopistes deficitàries? L'Estat amb diners públics o els catalans i valencians pagant més durant més anys les vies de pagament sense alternativa gratuïta? El rescat no seria una innovació. El ministre Blanco ja va decidir al Congrés, el novembre del 2010 (amb el suport de CiU i el PP), compensar amb 80 milions les pèrdues de les autopistes radials de Madrid. Algunes de les constructores (SACYR Vallehermoso, Abertis, ACS, Acciona, Ferrovial i FCC) ara demanen 600 milions per evitar la fallida, fet que podria comportar un impacte de fins a 4.000 milions d'euros per a l'Estat, que és el que atorga la concessió.

Amb els 3.500-4.000 milions d'euros que s'han generat de dèficit publicoprivat per la mala planificació de les autopistes de Madrid, que l'Estat està obligat a cobrir d'una manera o d'una altra, podríem rescatar els peatges de Mollet, de Montgat-Mataró i de Martorell, rescat valorat en uns 3.200 milions d'euros, i implantar un sistema ampli de bonificacions a altres peatges.

L'altra solució que plantegen és compensar les concessionàries amb una pròrroga de la concessió en altres vies que ja estan amortitzades. En el cas d'Abertis, es tracta principalment de l'AP-7 que uneix Catalunya i el País Valencià, que acaba el seu contracte l'any 2021 amb una opacitat absoluta sobre les amortitzacions i el pla economicofinancer, tant l'inicial del 1971 com el vigent. L'Estat evitaria així haver de fer un pagament extra i assumir un manteniment costós, en detriment de catalans i valencians.

En canvi, descarten possibilitats de governança assenyada i de finançament de les infraestructures viàries com ara implantar l'eurovinyeta i permetre que el transport internalitzi els costos dels desplaçaments. S'evitaria que hi hagués més camions a les carreteres que a les autopistes paral·leles i significaria una via d'ingressos econòmicament eficient per a l'Estat, el ministeri i la Generalitat. Si tiren endavant els seus plans, els catalans no només pagarem els nostres peatges i les autovies que l'Estat ha anat construint arreu d'Espanya, sinó que també continuarem pagant més enllà del 2021 l'AP-7 per compensar el poc ús de les autopistes dels altres.



comentaris

comentari
Xavier Martínez (Cubelles) 01.05.2012 | 17.28 h
Hola Anna, ens vam conèixer a la presentació de la candidatura de Cubelles. El secret de tot plegat, quan les concessionàries perdran valor, serà quan el Parlament prohibeixi per llei l'allargament de les concessions. S'ha de prohibir allargar-les, aquesta és la clau!!!

comenta