Després del debat a la totalitat del Ple del 10 de març, demà tindran lloc al Parlament les compareixences sobre el projecte de llei de l'AMB.  El projecte de llei segueix el seu curs.

La llei de l'AMB és una oportunitat per simplificar l’administració, per reduir el nombre de representants polítics (dels 150 de les 3 entitats existents a 90). Una oportunitat perquè l’Àrea no es constitueixi mai més sobre patrons obsolets, caducats i estèrils que van dur la confrontació de CiU i PSC o una macrociutat que engoleixi la resta de municipis, sinó en mancomunitat de municipis per prestar serveis i coordinació, de caràcter funcional i no territorial; que permeti millorar els estàndards de qualitat i els serveis de transport públic, de qualitat urbanística i de gestió de residus per a 3,1 milions d’habitants. Els beneficis de la capitalitat es poden estendre als 36 municipis que l’integren inicialment i donaran fortalesa i vigorositat al país.

Però sí que entenem que tot i que el projecte de llei aprovat pel Govern diu que la presidència de l’AMB correspon a l’alcalde o alcaldessa del municipi que l’assemblea decideixi, l’AMB ha d’estar presidida per l’alcalde o alcaldessa de Barcelona per lògica, perquè es visualitzi explícitament que la capital de Catalunya impulsa i fa bategar l’àrea de la qual n’és el cor i l’aportadora màxima i neta de recursos.

El projecte de llei estableix que l’AMB tingui les mateixes competències que ja tenen les 3 entitats metropolitanes, a les quals s’hi afegeixen competències en matèria de planejament urbanístic (tindrà una Comissió d’Urbanisme pròpia per analitzar els assumptes urbanístics dels 36 municipis globalment i integralment) i de mancomunar els serveis i competències que els ajuntaments integrants determinin.

L’AMB col·laborarà en la promoció econòmica dels municipis integrants, municipis que tenen centres d’alt valor afegit com l’aeroport del Prat, el port de Barcelona, el parc aeroespacial, la Fira de Barcelona, el Sincrotró o el Parc Tecnològic del Vallès. I farà possibles economies d’escala, una gestió integral i reducció de càrrecs per fer un pas més cap a una administració molt més eficaç i eficient.

En definitiva, la llei de l’AMB, cal per la personalitat històrica i cultural en sentit ampli del terme de Barcelona i el seu entorn metropolità; pel pes econòmic i demogràfic i per la seva cohesió i unitat funcionals i per la legitimitat de la proposta: el que ha de ser i el que no ha de ser l’AMB s’ha debatut a bastament i reivindicat històricament.

Aquesta llei ha de servir per arranjar absurds històrics i no per perpetuar-los o per crear-ne de nous. La llei és una oportunitat per millorar la situació present, per corregir disfuncions administratives. És absolutament necessari que l’espai metropolità barceloní es doti d’una estructura administrativa, sòlida, comprensible i útil per a la ciutadania i ben finançada des del principi.

Aquesta llei és un deute que Catalunya tenia amb la seva capital, que reforçarà els deures que la capital i la seva àrea metropolitana tenen amb el país.