Avui, a més d’aprovar la llei de consultes populars per la via de referèndum hem iniciat el tràmit parlamentari del projecte de llei de vegueries i del de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Avui ha estat un triplet per al conseller Ausàs i una satisfacció triple per a Esquerra.

Els companys Pere Aragonès i Miquel Àngel Estradé ja han fet o preparen blocades sobre els projectes de llei que han treballat per avui, i vull centrar-me en el que seré ponent i relatora: el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

No n’explicaré el contingut, aquí el podeu trobar resumit, sinó que vull aportar en aquesta primera blocada sobre l'AMB una visió històrica de la necessitat i del debat de l’Àrea Metropolitana, l’única aportació a la retrospectiva que avui s’ha fet en el Ple.

Perquè l’Àrea Metropolitana és una reivindicació històrica d’Esquerra i del republicanisme governamental a Catalunya. Durant els anys trenta es va apostar per la planificació conjunta de l’urbanisme, les obres i els serveis del “hinterland” de Barcelona. Va haver-hi un debat intens aleshores, com ho demostren dos plans i les ponències del Primer Congrés Municipalista Català del 1933.

Per ordre cronològic, parlo del Regional Planning encarregat pel president Macià el 1931 i signat pels germans Rubió i Tudurí, del Pla Macià del GATCPAC-le Corbusier del 1934.

El Regional Planning o Pla de distribució en zones del territori català apostava per un país-ciutat, perquè no entenien Barcelona sense fer referència al territori que l’envoltava. Una metròpolis que incloïa el Pla del Llobregat, la zona del Besòs, part del Vallès i el massís del Tibidabo; una metròpolis amb un anell al voltant de Collserola, amb coordinació de les actuacions entre municipis i amb una regió de Barcelona dividida en sis sectors funcionals.

El Pla Macià del 1934 dibuixava una Barcelona triple: com a capital política d’un país en formació, com a port de Catalunya i com a ciutat industrial.

I, finalment, el Primer Congrés Municipalista de Catalunya, celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2 i el 5 de febrer de 1933. El dia 2 va aprovar-se una ponència a instàncies de l’Associació de Llicenciats en Administració Pública amb tres aspectes que vull destacar: fer una Gran Barcelona integrada per Barcelona, Sant Adrià, Santa Coloma, Badalona, Montgat; Esplugues, Sant Just, l’Hospitalet, Cornellà i el Prat; donar autonomia als municipis integrants i competències al “gran municipi de la Gran Barcelona” com ara plans d’urbanització i enllaç, grans vies de comunicació, jardins i espais lliures, comunicacions, enllumenat, conducció d’aigües residuals, incendis, hospitals, habitatge, construccions urbanes, sanitat i assistència social; i pel que fa a la distribució del pagament de la prestació conjunta dels serveis, es tindrien en compte únicament les possibilitats econòmiques de cada municipi.

El projecte de llei que ha iniciat el tràmit avui és resultat d’anys de treball també d’Esquerra i de pòsit històric acumulat. L’any 2000 vam fer aportacions a la nova divisió territorial (Informe Roca, que va acabar desant-se en un calaix) i ja hi vam incloure la necessitat del tractament específic dels fets metropolitans i també quan el 2002 es reprèn el debat sobre la creació de l’Àrea amb consens de totes les forces polítiques, i del Govern de la Generalitat. I avui som aquí. [continuarà]

Blocada de Pere Aragonès sobre la llei de consultes: http://perearagones.wordpress.com/2010/03/10/llei-de-consultes-aprovada/

Blocada de Xavier Mir sobre la llei de consultes: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/161524