Dels 1.283.493 infants i adolescents fins a 17 anys que hi ha a Catalunya, 10.822 estan en situació de risc o sota alguna mesura de protecció. D’aquests, 7.448 estan tutelats, 2.566 ingressats en centres d’acolliment o residencials i 4.882 estan atesos en família, sigui la família natural o aliena.

En els darrers 6 anys, el Govern de la Generalitat ha més que doblat els recursos destinats a atenció als infants i als adolescents: de 68 milions d’€ el 2003 a 157 milions d’€ el 2009. S’han incrementat considerablement les places en habitatges assistits per a infància en risc (de 141 el 2003 a 323 el 2008) i només en els darrers 3 anys s’ha contractat 100 professionals nous per atendre els infants en risc, fins als 345 actuals.

S’ha creat la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil, que ha atès més de 1.170 casos de maltractaments a menors des de la seva creació. El telèfon de la infància ha passat de 8.500 trucades el 2003 a prop de 11.000 trucades el 2008, un senyal que la societat pren consciència de la necessitat de denunciar maltractaments infantils.

Increment important de recursos, actuacions de prevenció i de millora de la xarxa d’atenció, però calia actualitzar la legislació sobre infància i adolescència i acabar amb la multiplicitat de normativa parcial. Tres anys després que un comitè d'experts elaborés el document de bases de la futura llei d'infància i es fes un procés participatiu per tot el país, el Govern ahir va aprovar el Projecte de llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l'Adolescència.

Finalment, ja tenim projecte de llei, que culmina un esforç important del Govern per protegir els infants i adolescents en risc d’exclusió social. Una llei que abastarà tota la legislació sobre infància, ara dispersa en diversos textos, i que regularà tant l'àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d'infants. Fins ara la legislació en matèria d'infància s'ha caracteritzat per una multiplicitat de normes que coexisteixen en el temps i que compliquen en gran mesura la comprensió global de la matèria: ara s’unifica en un sol text els drets civils, polítics, d’accés a la salut, d’accés a l’educació dels infants, de presència dels infants en els mitjans de comunicació, l’ús dels infants en publicitat i els drets dels infants com a consumidors.

Ha passat temps, des que l’aleshores Departament de Benestar i Família encarregués a un grup de persones expertes un document de bases per nodrir el futur projecte de Llei i que facilités el procés de participació i de recerca d'un consens ampli, com s'havia fet amb el projecte de Llei de serveis socials. A partir de l’abril de 2006, més de cinc-cents professionals que treballen en l'àmbit d'atenció a la infància van aportar les reflexions i les propostes en tallers participatius territorialitzats, per afavorir la participació tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com de les entitats, els col•legis professionals i les associacions que treballen en l'àmbit de la infància.

La nova llei vol situar l'infant al centre del sistema: l'adequació del sistema i dels recursos a les necessitats dels infants i no al l'inrevés, configurant un model innovador, dinàmic i flexible que permeti adaptar-se a les necessitats emergents i a les noves formes d'atenció millorada que reclama una societat en continua evolució. Es canvia el paradigma: si fins ara la legislació vigent se centrava sobretot de la reacció davant d’infants en situacions de risc, ara legislem per primera vegada la prevenció davant de situacions perjudicials pel desenvolupament dels infants i adolescents. Amb la nova llei, les administracions, a més de protegir els infants, hauran d’impulsar programes concrets d’informació i sensibilització ciutadana davant de situacions que puguin afectar negativament els infants.

Amb la nova llei, es delimita més clarament la funció de cada administració. Es distingeix entre les situacions de risc social, de les que s’ocupen les administracions locals i les de desemparament, quan l’infant ha de ser separat del nucli familiar, que aleshores depèn de la Generalitat.

Amb la nova llei, no cal esperar que el jutge declari el desemparament per actuar.

Amb la nova llei, es faciliten els tràmits per acollir i adoptar infants amb tutela dels progenitors, perquè aquests només s’hi podran oposar durant dos anys. Fins ara, no hi havia límit per oposar-s’hi. Amb la nova llei, els infants tutelats pel Govern tenen més oportunitats per ser acollits: per famílies, però també per professionals especialitzats en acció educativa i social. La nova llei permet agilitar les adopcions nacionals perquè escurça els terminis per oposar-se a l’acolliment preadoptiu i dóna més seguretat jurídica a les adopcions.

Amb la nova llei, es regula l’atenció als majors de 18 anys tutelats, garantint que els adolescents tutelats pel Govern no es quedin sols: l’administració els ajuda a integrar-se a la vida adulta, amb mesures assistencials i pisos tutelats.(això fins ara ja era així a través d’un programa especialment a partir del 2004, però ara reconegut per llei)

En els casos de maltractament familiar, la nova llei prioritza que sigui la persona maltractadora la que deixi la llar, en lloc de l’infant. I es garanteix que els metges, els mestres, els mossos i els jutges rebin la formació per detectar situacions de maltractament.

La futura Llei de la infància que ha de tramitar el Parlament ara, la dotació de recursos econòmics per a l'assistència i la prevenció, de nous serveis i de reforç dels existents i la coordinació entre administracions i serveis són els instruments que cal continuar potenciant per reafirmar la garantia dels drets dels infants. La feina que s'hi faci i el profit que en traguem dependrà també de tots nosaltres.