Esquerra vam votar ahir a la tarda a favor de la resolució presentada pel president de la Generalitat de Catalunya en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional, perquè votar una altra cosa o inhibir-se respecte del que va ratificar el poble de Catalunya seria per nosaltres posar-se a l’alçada del Tribunal Constitucional i Esquerra sempre hem respectat la voluntat i el dret de decidir del poble de Catalunya, qui no ho fa és el Tribunal Constitucional ni l’Estat.

Esquerra som gent respectuosa, però ja hem dit que no acatem, que no ens sotmetem ni ens subordinem a la relació desigual i jeràrquica que consagra la sentència del Tribunal Constitucional, perquè el nostre full de ruta és la relació entre iguals, la relació entre dos estats. El Ple d'ahir per a la resta de grups del catalanisme havia de ser un Ple només de declaracions i de gestos simbòlics com a molt, però nosaltres vam dir que calia ‘respondre a l’Ara què? que centenars de milers de persones van adreçar-nos a les formacions polítiques avui fa una setmana.

Per això i perquè ens hi hem compromès amb la gent que vol fer un pas endavant, Esquerra va presentar una proposta de resolució per desenvolupar un marc democràtic propi per desenvolupar les capacitats i necessitats dels treballadors i treballadores, de les persones emprenedores, de la nostra gent a les viles i a les ciutats, per eixamplar i consolidar el nostre propi estat del benestar, la nostra identitat nacional, les nostres infraestructures, el nostre dret, les nostres institucions i arquitectura institucional i territorial.

Per primera vegada en la història del Parlament es va plantejar i es va posar a votació el full de ruta cap a la independència per sotmetre a referèndum aquest horitzó nou a decisió lliure i voluntària del poble de Catalunya, perquè el Parlament iniciï un procés democràtic perquè Catalunya assoleixi la seva independència com estat de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea.

Vaig concloure la meva intervenció dient solemnement que ‘avui comencem a caminar de nou, i no en solitari, a tres quarts de set de la tarda sis dies després. Aquest Parlament és lliure i està legitimat per fer-ho. Siguem nosaltres lliures per fer-ho. Lliure d’actuar i de decidir per nosaltres mateixos, sense pors, amb el cap sempre fred, amb les mans lliures i la mirada llarga i generosa. Visca Catalunya lliure!’

Dibuixem el full de ruta, triem el moment oportú per explicitar-lo i per començar a executar-lo, ho fem i ho farem. Esquerra compleix, i si som més forts després de les eleccions, i si som decisius, l'executarem.


PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L’ESTATUT D’AUTONOMIA I PER LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL

La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d’aspectes fonamentals d’aquesta norma jurídica ratificada en referèndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006. La declaració d’inconstitucionalitat de la totalitat o part de catorze articles i la restricció interpretativa sobre vint-i-sis més modifica en els aspectes fonamentals l’Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar.

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta d’Estatut d’Autonomia que definia Catalunya com a nació en el seu articulat, establia una carta de drets i deures, garantia la bilateralitat de les institucions catalanes amb les de l’Estat, codificava les competències de la Generalitat i n’ampliava el seu abast, instaurava un sistema de finançament just d’acord amb les aportacions de Catalunya a la hisenda del conjunt de l’Estat, permetia la participació i presència de la Generalitat en els organismes de l’Estat i davant la Unió Europea i establia una descentralització del poder judicial. La tramitació posterior a les Corts Generals va comportar una alteració important del text aprovat al Parlament, amb una retallada significativa que diluïa els objectius de la proposta catalana. La ciutadania de Catalunya, malgrat tot, va ratificar en referèndum l’Estatut aprovat a les Corts Generals, i des d’aquell moment, el Parlament de Catalunya ha treballat pel seu desplegament i defensa.

Quatre anys més tard de la ratificació de l’Estatut per part de la ciutadania de Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional declara la incompatibilitat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la Constitució. Ataca la base del nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que representava el nou estatut. La sentència deixa per l’Estat la tutela efectiva de l’autonomia política de Catalunya, deixant clar en tots els casos que l’última instància és sempre l’àmbit estatal, qui té la darrera paraula, incloent-hi els àmbits exclusius de la Generalitat. Amb aquesta decisió, s’exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurídic i constitucional espanyol. La sentència no reconeix Catalunya com a nació a tots els efectes ni que el poble de Catalunya pugui decidir, el clam de centenars de milers de persones que ens vam manifestar a Barcelona el dia 10 de juliol.

Aquest fet situa el Parlament de Catalunya en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble de Catalunya, de qui n’emana el poder i la representació polítiques, i obliga al conjunt d’institucions, societat i forces polítiques catalanes a plantejar un nou horitzó basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre límit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democràtica i pacífica.

Per tot allò exposat anteriorment, el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ


1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i considera que amb aquesta decisió les institucions de l’Estat han exclòs la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol. En conseqüència, acorda no acatar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

2. El Parlament de Catalunya fa seu el clam de la ciutadania de Catalunya pels carrers de Barcelona el proppassat 10 de juliol “Som una nació, nosaltres decidim” i constata que la llibertat i les aspiracions d'autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc constitucional espanyol. El camí cap a l'autogovern en el marc de l'Estat espanyol ha arribat a la seva fi, i malgrat els avenços aconseguits en els darrers trenta anys d'autonomia, ara és el moment d'exercir el dret a l’autodeterminació.

3. El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d’un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya. En aquest sentit, el Parlament acordarà i pactarà el procediment, convocatòria i règim d'aquest referèndum d'acord amb els estàndards internacionals.