Després de 30 anys d'autogovern en què no s'ha aconseguit corregir la desigualtat entre les dues llengües oficials en les projeccions cinematogràfiques a Catalunya, Esquerra al Govern encara els darrers tràmits per normalitzar per llei la situació del català al cinema i garantir també els drets dels catalanoparlants.


El monopoli asfixiant del castellà a les sales de cinema del Principat de Catalunya, amb només un 2,7% de pel·lícules projectades en versió doblada o original en català l'any 2008, fa que els que volem veure cinema en català no puguem decidir quines pel·lícules consumir en la nostra llengua, ni anant amunt i avall del país buscant una sala. L'avantprojecte de llei del cinema preveu que, doblades o subtitulades, les empreses distribuïdores tenen l'obligació de distribuir la meitat de totes les còpies (si les pel·lícules tenen un mínim de 16 còpies) en versió en català, de manera progressiva en el termini de 4 anys. 

Un dels arguments més utilitzats per evitar el doblatge o la projecció de versions originals subtitulades en català  és la falta de demanda. Aquest argument és fals, com s'ha demostrat fals en el cas de la TV, la ràdio o la premsa: TV3 és la cadena més vista a Catalunya, la proporció d'audiència de ràdio en català és més que significativa i l'edició catalana de diaris com El Periódico o el Segre representa entre un 45% i el 60% de les preferències dels lectors d'aquests diaris.  Certament, tot i l'oferta residual de cinema en català, les dades evidencien que les còpies catalanes tenen un rendiment superior a les castellanes i atrauen proporcionalment més públic, tot i que el llançament comercial de les pel·lícules és en castellà i que les còpies en català són relegades sovint a cinemes secundaris: l'any 2008, segons l'Institut Català de les Indústries Culturals,  la mitjana d'espectadors per sessió de pel·lícules disponibles en les dues llengües era de 31,4 per a la versió en català i de 26 per a la versió en castellà.

L'avantprojecte preveu la creació de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya amb sales d'exhibició públiques i privades que programaran preferentment llargmetratges i curmetratges produïts a Catalunya, a la Unió Europea o de fora de la Unió Europea si són d'interès cultural i artístic en versió original subtitulada.  A casa nostra no es reflecteix la diversitat cultural ni la qualitat del cinema produït arreu del món perquè la distribució està dominada per multinacionals dels EUA que dificulten que puguem accedir a obres cinematogràfiques de gran qualitat artística i reconeixement internacional: l'any 2008 només es van estrenar a Catalunya 3 pel·lícules de les 25 de la secció oficial del Festival internacional de cinema de Venècia, 10 de les 22 del de Cannes i 9 de les 21 de la Berlinale.

La llei dóna al cinema el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés econòmic i estableix la creació de fons de foment a la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals produïdes a catalunya amb un mínim del 50% del fons per a la producció en versió original catalana; de foment a la distribució independent i a l'exhibició per modernitzar i enfortir les sales de cinema i corregir les eventuals distorsions per raons culturals o lingüístiques que produeix el mercat, etc.

A més d'altres continguts regits per la racionalitat, l'eficàcia, l'eficiència i l'equitat en l'assignació de recursos públics; la defensa de la diversitat cultural i lingüística i de la llibertat de creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la coordinació entre els òrgans i entitats del sector públic en el desenvolupament de les seves polítiques i la coresponsabilitat financera dels agents privats, hi ha el del dret de totes les persones a accedir a la cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni, per això es promou que les persones amb discapacitat física i sensorial tinguin accés a les pel·lícules mitjançant ajuts per a la incorporació de sistemes d'audiodescripció, de subtitulat especial i reserva d'espais per a persones amb cadira de rodes.

L'avantprojecte inclou, finalment, un règim sancionador per garantir-ne el compliment.

Hem impulsat la mesura de política lingüística més valenta i ambiciosa des de la creació de TV3 i de Catalunya Ràdio el 1983. L'esperem amb candeletes al Parlament com a molt tard dintre del mes de gener de l'any vinent per debatre-la i aprovar-la en el decurs d'aquesta legislatura. Som-hi!

Documents adjunts:
grafics.pdf (104,9 KB)