Avui he assistit a la novena sessió, i penúltima, del curs Dones i poder polític dels Juliols de la UB com a convidada-testimoni juntament amb Imma Mayol de dones que ens dediquem "professionalment" a la política, i al debat posterior.

En el curs s'ha fet anàlisi històrica de la relació de les dones amb el poder polític, de manera que de ben segur s'ha fet referència constant, com hem fet avui, al pes dels rols de gènere, de la falsa dicotomia àmbit públic/àmbit privat, tasques productives/tasques reproductives, a l'esclavatge (o si vols la comoditat dels rols) d'homes i de dones envers les expectatives que se'ns suposen en funció d'aquests rols.

Porto 17 anys fent política de partit, dels quals 13 he pagat per fer política i 4 que cobro per fer-ne. Les dones som una realitat a la política, en sentit ampli (des dels mitjans de comunicació, en l'associacionisme cívic i sectorial, en les institucions, en el món acadèmic, en els partits i des dels partits), però no tenim encara la realitat que volem, la que cal. No n'hi ha prou a ser-hi, i ser-ne més, sinó ser-hi per a fer què. 

Per feminitzar la política quantitativament i especialment qualitativament, per transformar des de l'experiència femenina i cooperar en la necessària renovació política, per accedir als espais reals de decisió, i decidir, per transformar en primera persona. Transformar pràctiques obsolescents dels partits (reunions en horaris i durades poc conciliadors de la vida personal, familiar i laboral; mítings en lloc d'actes de proximitat estructurats per al debat i la informació bidireccional; actituds excessivament jeràrquiques i no de treball en xarxa; lideratge tradicional en lloc de lideratge relacional, etc.); anar rebaixant les barreres pròpies i alienes que hi ha encara per a la militància política de les dones i transformar una estructura social i una societat que dóna per normals o naturals pràctiques i patrons que són fruit en gran part de la desigualtat d'oportunitats i de la falta d'espais d'igualtat per compartir drets i obligacions. "No em lloïs, tingues-me en compte, el que dic i el que faig, com m'ho tindries en compte (o no) pel sol fet de ser home", s'ha vingut a dir aproximadament en un moment determinat dels debats.

No n'hi ha prou a actuar, sinó que cal reflexionar sobre l'actuació. Reivindico i intento practicar la politització de qualsevol acció, que no la partidització, des de la perspectiva de gènere i des de les altres dues perspectives que intento integrar en tot el que faig com a individu polític: la perspectiva social, fins i tot de classe, i la perspectiva nacional, de marc i referent polític d'acció. 

Com que la Meritxell Simó, coordinadora del curs, és dona previsora i metòdica feia mesos que havíem tancat la meva assistència i he pogut "blindar-me" tot el matí per poder assistir després a la desena i darrera sessió, per gaudir del luxe que és tenir juntes la Marta Selva (presidenta de l'Institut Català de les Dones) i Soledad Murillo (secretària d'Estat de Polítiques d'Igualtat) sobreixint energia, discurs i gruix feminista.

Han coincidit en la necessitat de posar-ho tot en dubte per reinventar-ho, recorrent també al que Marta Selva anomena petits o grans "gestos performatius":  trencar motllos públicament per primera vegada, posant en qüestió amb naturalitat allò que se suposa que és el costum, la convenció. De no demanar permís per dir o per fer, sinó qüestionar constantment contravenint la realitat per canviar-la. Que el que volem és que se'ns tracti per igual al 52% de la població que al restant 48% amb les nostres possibilitats de posar les nostres prioritats en l'agenda política. I treballar en equip, en xarxa, donant-nos autoritat mútuament en públic per no sortir de la presa de decisions "esquinçades" (Marta Selva dixit)  i per donar valor als referents no masculins.

Quatre hores de reflexió i de debat donen per a molt, un article al meu bloc dóna pel que dóna.

El que us deia, malgrat l'espessor més o menys caòtica: en lloc de gènere i/o feminisme poseu-hi independentisme o socialdemocràcia o qüestionament del model d'Estat i del model social encara vigents, i els raonaments i les estratègies exposats no trontollaran, mantindran la seva validesa. 

"No volen penetrar/aquest secret tan simple:/sense desigs ni planys,/procuro de ser lliure."