Anna Simó

El Pla d’ajustament de la Generalitat de Catalunya, com el del País Valencià i el de les Illes, aprovat ahir al Consejo de Política Fiscal y Financera s’ha de complir fil per randa i implica un compromís fins al 2014, una exigència que a la pràctica és una intervenció de baixa intensitat de l’Estat que passa per sobre del paper del Parlament en qüestions tan fonamentals com els pressupostos de la Generalitat dels propers exercicis, però una intervenció en definitiva.

Continuar llegint

Avui El Punt Avui em publica aquest article, "Les autopistes, pèrdues i guanys". Molt per dir, molt per informar i tan poc espai per dir-ho... A finals de març, catalans i valencians ens assabentàvem que el Ministeri de Foment estudiava una nova ampliació de la concessió de l'AP-7 (Abertis) per compensar la poca rendibilitat de determinades autopistes, principalment les d'accés a Madrid. En canvi, el corredor mediterrani, veritable artèria econòmica de la península, segueix ignorat pel mateix ministeri en els pressupostos del 2012, mentre alhora segueixen encaterinats amb un “corredor central” que Europa descarta per ruïnós.

Continuar llegint

UN 27 de gener de 2012, Comissió al Parlament. El PP demana a la Comissió de Control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que TV3 no emeti el documental 'Monarquia o República?' Santi Rodríguez va subratllar que en les 'difícils circumstàncies de la monarquia' en aquests moments no seria bo emetre el documental. DOS 25 de desembre de 2011, entrevista de Sánchez Camacho al diari ARA. 'El Partit Popular exigeix que TV3 parli en castellà'.

Continuar llegint

En una entrevista a La Vanguardia el proppassat 2 de març, el portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Enric Millo, ens deixa anar que "el control de la caja es una postura maximalista y radical". Que el Govern espanyol o els governs basc i navarrès tinguin la clau de la caixa no és maximalista ni radical, el que ho és és que la tinguem Catalunya. De moment el que sabem és que volen ‘un model millor, més just i que no sigui perjudicial per a la resta’, que no explicaran fins al 2013 per aplicar-lo a partir del 2014, perquè ‘primer cal sortir de la crisi’.

Continuar llegint

Aquests darrers dies s’ha parlat molt sobre Eurovegas, l’oportunitat que representa per a tantes persones a l’atur i per al país. El centre d’interès d’aquesta setmana de la ciuopinió publicada, radiada, televisada i 2.0 ha estat la defensa del projecte. Amb el risc que se m’apliquin les acusacions de ser hipòcrites, dogmàtics, allunyats dels interessos de la gent aturada, apoltronats, contraris al progrés, a la sortida de la crisi i com qui diu al país dels que no combreguem amb el model que representa Eurovegas, vull raonar per què crec que Eurovegas és pa per demà i gana per demà passat.

Continuar llegint

Segons dades de la Taula del Tercer Sector per al 2011 un de cada cinc catalans és pobre i els col·lectius amb risc de pobresa més alt són les persones majors de 65 anys, els infants i les famílies monoparentals i nombroses. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un 23,4%. Quatre de cada 10 famílies monoparentals i sis de cada deu famílies nombroses són pobres.

Continuar llegint

En els darrers mesos hi ha hagut múltiples mobilitzacions locals i generals en reacció a les retallades en els serveis públics bàsics a Catalunya, especialment de salut. Al Parlament, als municipis, als carrers i places hi ha hagut debats i posicionaments constants sobre aquestes retallades. El marc del debat per la banda governamental i de suport al Govern és el de la 'necessitat imperiosa i a desgrat del Govern de retallar per reduir el dèficit creat per una mala gestió passada dels recursos'.

Continuar llegint

Fa dies que hi ha nervis a can Duran. El PP d’Alícia Sánchez Camacho li trepitja els talons, tant a les enquestes com a referent del gran empresariat català si el PP té majoria, sigui simple o absoluta. Ahir mateix, el PP garantia un finançament just a Catalunya ‘al marge del pes de CiU’. Han après més lliçons del Pacte del Majestic que CiU, que és una nosa per a un PP que pot tenir i vol tenir la paella pel mànec a l’Estat i a Catalunya.

Continuar llegint

El que ens hem de preguntar és si Esquerra (o Esquerra Republicana o ERC) som una eina útil per a la gent a la qual ens devem, no qui som ni només com ens valoren en cada moment electoral (important, és clar, però la política exigeix mirada llarga). Fins on podem arribar per resoldre els problemes d’emprenedors, classes mitjanes i populars? Del model de desenvolupament i d’infraestructures de transport que han triat per nosaltres? Del sistema autonòmic en què ens van situar, del sistema de finançament de règim comú en què ens van instal·lar? Fins on podem arribar per fer els canvis estructurals necessaris, i amb quina velocitat? Fins on podíem arribar amb 23 diputats de 135 primer i 21 després, amb 8 diputats a Madrid de 350 i amb 3 després, en menys de dues legislatures? Reivindiquem allò fet i per què es va fer, que és sembrar pel futur del país.

Continuar llegint

El seu compromís polític (que no partidista) amb Catalunya i amb les lluites de les classes populars, la seva indestriable condició de català, historiador i ciutadà amb majúscules, el faran sempre present per a la gent de l'esquerra nacional. Descansi en pau "Per mi, la història del país, sobretot la història contemporània, que és la que conec més, es basa, òbviament, en els canvis econòmics que han transformat el territori, però també, i d'una manera especial, en la història de la lluita obrera, en la vertebració d'una cultura catalana i en la creació d'unes institucions democràtiques a l'entorn d'alguns ajuntaments, com ara, a Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, i d'un poder nacional, que en el cas català vol dir la Generalitat republicana.

Continuar llegint