Sindica

cap

El bloc

Espoli fiscal: una asfíxia premeditada

El país està vivint moments molt difícils. Una crisi econòmica sense precedents que, en major o menor mesura, l’estem patint tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Més enllà de les causes generals que ens han portat a aquesta greu situació econòmica hi ha una altra causa, tant o més important que les anteriors, que només es produeix en el nostre país. Aquesta no és cap altra que l’anomenat espoli fiscal.


En el moment d’escriure aquest article sembla ser que no podré ser castigat per la presidenta del Parlament de Catalunya, la Molt Honorable Núria de Gispert, per utilitzar aquesta expressió que, dit sigui de pas, la vaig utilitzar fa tot just dues setmanes en seu parlamentària en plena “prohibició”, hi ho continuaré fent tantes vegades com sigui necessari per denunciar l’asfíxia premeditada que en matèria financera ha patit, pateix i patirà el nostre país.


Ara per ara, cada any els catalans i catalanes paguem impostos per un valor de 16.000 milions d’euros que marxen cap a Madrid i no tornen, segons càlculs del nostre govern. Estem parlant d’uns diners que són fruit de l’esforç fet pels ciutadans i les empreses de Catalunya i que no reverteix en la pròpia societat que els ha generat i, en canvi, al mateix temps el Govern de la Generalitat en un any ha aplicat retallades que, per exemple, en el sector sanitari han arribat a uns 900 milions d’Euros. Ningú no pot negar que això sigui un contrasentit que, per un costat una part important dels impostos que paguem se’ls endugui el govern espanyol, i per l’altra, no hi hagi suficients diners públics per mantenir un servei públic digne de salut, educació, benestar o una televisió pública com TV3 que és tot un referent de construcció nacional.


Però el govern espanyol no ha tingut prou amb aquesta xifra espoliada sinó que, a més, cal sumar l’efecte de la deslleialtat institucional que suposa el no compliment d’aquells aspectes que es deriven de l’aplicació de l’actual sistema de finançament, per un costat, i de l’Estatut, per l’altre. M’estic referint als 1.400 milions d’Euros del fons de competitivitat i als 759 milions d’euros de l’addicional 3a de l’Estatut que el govern espanyol haurien d’haver pagat a la Generalitat aquest any 2011 i que de moment no té ni data ni dia.


Cal que tots plegats agafem més consciència d’això, quan patim una retallada d’un servei públic tinguem ben present les xifres que cada any es recapten al nostre país que marxen i no tornen, i els reiterats incompliments financers per part del govern espanyol. Només així podrem analitzar en profunditat i en la justa mesura la globalitat del que ens està succeint.


És per aquest motiu que Catalunya s’està conscienciant sobre la necessitat de tenir un sistema de finançament just basat en el Concert Econòmic per poder-nos pagar un sistema de serveis públics dignes, objectiu que ens ha estat històricament negat i pot continuar sent-ho en el futur, malgrat ens tornem a trobar a les portes d’un nou debat sobre el finançament català. Però aquest debat no serà en va, com a mínim servirà per continuar despertant consciències sobre la veritable solució: la República Catalana.



comenta