El passat 15 de desembre el Govern va aprovar el decret llei que blinda l’aplicació de la directiva de serveis de la Unió Europea, la famosa Directiva Bolkenstein. Es tracta d’una norma comunitària que implica liberalitzar el model comercial per tal que sigui igual en els països de la UE. Una norma que condiciona el model de comerç català, basat en l’equilibri entre petites, mitjanes i grans superfícies comercials, on els comerços han esdevingut motor dels pobles i ciutats.

És per aquest motiu que ERC ha apostat des de la Conselleria de Comerç per un model cohesionat i amb equilibri territorial. La llei, que ha aprovat el Govern, doncs, compta amb el consens polític i del sector privat i protegeix el model de comerç que tenim a Catalunya. Un model sostenible, proper a la gent i que s’implica amb l’entorn. Un comerç de proximitat i de qualitat.

EL 98% dels establiments comercials catalans són petits o mitjans i majoritàriament es troben dins de la trama urbana dels pobles i ciutats. A altres països, per exemple, han apostat per un model de grans superfícies fora de la ciutat, fet que ha provocat la desaparició dels comerços al centre de la ciutat. Des del nostre punt de vista, però, tenim molt clar que el comerç és part de l’entorn de la ciutat i genera ocupació i cohesió social. La llei que ha impulsat ERC fixar unes regles de joc a l’economia de mercat per tal d’evitar la concentració en poques mans i lluny dels centre urbans. És per aquest motiu que ERC aposta perquè els establiments de més de 1.300 m2 s’hagin de construir en una trama urbana consolidada i necessitin una llicència comercial per part de la Direcció General de Comerç de la Generalitat.

Aquesta llei és un exemple més del compromís que ha mostrat ERC amb el model comercial català. L’any 2003, amb CIU a la Generalitat i el PP manant a Madrid, es va impulsar una liberalització dels horaris comercials que hagués significat la desaparició del petit comerç català. Abans que entrés en vigor i amb ERC ja al Govern, es va aprovar una llei d’horaris comercials amb els horaris regulats. A més a més, vam aconseguir que la llei espanyola s’adaptés a la nostra i es determinés uns intervals horaris. D’aquesta manera seguíem defensant el model del comerç català, mentre que d’altres partits del nostre país preferien apostar per a la liberalització, tot i ser conscients que el comerç català no podia competir en igualtat de condicions amb les grans superfícies comercials.

Un model que ara es consolida amb la nova llei i que encara aposta més per un model comercial propi, de proximitat, que dóna un servei de valor afegit i que s’implica amb l’entorn. Un comerç que fomenta la cultura, fet que dóna seguretat i netedat a l’espai urbà. Ara, més que mai, cal donar continuïtat a una de les activitats econòmiques més compromeses amb el país i la seva gent.