Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Espanya és crisi, la sortida és a fora

Espanya és crisi, la sortida és a fora

Recents informes ens donen certs motius per l’optimisme, sempre moderat, en relació al comportament econòmic de Catalunya i, en especial, de les nostres comarques de Tarragona. Els càlculs diuen que el 2011 tancarà amb un creixement del Producte Interior Brut del 0,9%, tot i que els experts avisen que això no és suficient per començar a crear ocupació. L’exportació i el turisme són ara mateix els motors, i les comarques de Tarragona, com senyalava un altre estudi, exporten més que la mitjana de Catalunya. Pertanyem a un territori que fa honor a aquella dita, tan nostrada: “els catalans, de les pedres en fan pans”.


La internacionalització de l’empresa catalana i el turisme són dos àmbits econòmics que guarden un comú denominador, la promoció del nostre potencial (turístic, econòmic, mediambiental, cultural, patrimonial, esportiu) més enllà de la Península. L’anterior govern català va posar molt d’èmfasi en la promoció a l’exterior, va transformar el CIDEM i el COPCA, va augmentar les ajudes que es destinaven a les empreses amb afany exportador, va multiplicar la inversió en R+D+i i, amb coordinació amb la primera política exterior pròpia de Catalunya que desenvolupava el Departament de Vicepresidència, va vendre el producte –entenguis Catalunya- in situ, aprofitant la xarxa incipient de delegacions estratègicament planificades i obertes. I en els tres anys últims de govern, ho va seguir fent tot i la crisi.


ERC ha predicat sempre que en època de vaques magres és quan més t’has de donar a conèixer al món i quan més has d’invertir en investigar i transferir el coneixement (de l’àmbit universitari) a les empreses. Principalment per una raó molt entenedora: la sortida de la crisi es troba en el mercat exterior, ja fa molt temps que pensar, només, en el mercat interior és una visió caduca.


Ara bé, l’actual govern català, amb l’argument de la crisi, ha aplicat retallades que, si més no, inquieten. Aquesta setmana s’aprova el primer pressupost de la Generalitat que retrocedeix respecte a l’anterior i són preocupants les retallades en els departaments d’Indústria i de Territori i Sosteniblitat (amb l’anunci de Mas que en un any i mig no hi hauria nova inversió pública en infraestructures) i en la política exterior, fruit del pacte de CiU amb el PP al més pur estil “Intereconomía”.


La promoció de Catalunya a l’exterior se’n ressentirà i el desenvopulament de les infraestructures, també. A més, als catalans ens neguen poder gestionar els nostres aeroports des del territori tal com el govern espanyol s’ha afanyat a dir, en resposta a un nou reclam del Camp de Tarragona i del país com es va veure dilluns en la part catalana de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Arrossegats, en el mal sentit de la paraula, per la imatge d’Espanya a l’exterior, a l’interior no ens lliurem de la mala premsa. I per a més inri, tot un representant de la Generalitat a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir aquest diumenge que Espanya tingués ben present que “sense pacte fiscal, l'independentisme seguirà creixent". Més enllà de la quimera del pacte fiscal de CiU, l’avís de Duran sembla talment com si els independentistes fóssim una nosa i els catalans no independentistes estiguessin en risc de qui sap què i s’encomanin a la mare Espanya. D’aquesta manera no anem pas en bona direcció per sortir-nos-en de la crisi, perquè Espanya és crisi.



comenta