Sindica

cap

El bloc

Bankia: els banquers del PP

Bankia: els banquers del PP

Dilluns 7 de maig Rodrigo Rato dimitia com a president de Bankia i dos dies després el Govern espanyol del PP prenia el control de Bankia nacionalitzant-la, a través de la compra del 100% del Banco Financiero y de Ahorros (BFA), la matriu de Bankia, fet que de retruc significa el control estatal del 45% del capital d’aquesta darrera.


A hores d’ara encara no sabem els diners públics que l’Estat haurà d’injectar a aquesta entitat per recapitalitzar-la i així reflotar-la, es parla d’una forquilla que pot anar dels 7.000 als 15.000 milions d’Euros. Arribats a aquest punt cal preguntar-se com s’ha pogut arribar fins aquí?


Bankia va ser, principalment, el resultat de la fusió de Caja Madrid i la valenciana Bancaja, dues entitats mal gestionades i sempre disposades a cobrir financerament els deliris de grandesa i les irresponsabilitats del PP valencià i madrileny. Efectivament, Esperanza Aguirre amb Caja Madrid per un cantó i Eduardo Zaplana - Francisco Camps amb Bancaja per l’altre van cobrir financerament aquells projectes que políticament volien tirar endavant, però que el sentit comú econòmic no recomanava. Posem alguns exemples.


Bancaja va absorbir el desastre econòmic del fallit projecte de Terra Mítica que Zaplana es va treure de la màniga per competir políticament contra Port Aventura i, en definitiva, fent de l’anticatalanisme el seu principal missatge electoral. També va ser l’entitat que va donar cobertura financera a la bombolla immobiliària del litoral valencià i la Costa del Sol. Totes aquestes promocions immobiliàries insostenibles – per això volien l’aigua de l’Ebre- fetes o a mig fer que no s’han venut en una part important, ara engreixen els riscos immobiliaris del grup Bankia que pugen a l’esfereïdora xifra de 37.000 milions d’Euros.


Caja Madrid ha estat l’entitat que ha donat cobertura financera als famosos negocis que es lliguen a la llotja de l’Estadi Santiago Bernabeu del Real Madrid i que només tenen l’objectiu de convertir Madrid en una gran metròpoli on ningú li faci ombra (i quan diuen això sempre pensen en Barcelona). Així s’explica com Caja Madrid entra a l’accionariat de la societat fruit de la fusió d’Iberia i British Airways per continuar tenint l’Aeroport de Barajas com a únic “hub” internacional i així impedir que l’Aeroport del Prat pugui ser algun dia un competidor en els vols intercontinentals. O l’entrada a l’accionariat d’Iberdrola. O també les promocions immobiliàries per convertir Madrid en una metròpoli.


És tan gros el forat que, fins i tot, el propi PP des del Govern espanyol ha hagut d’intervenir el banc que els seus des de Madrid i des de València van provocar. Però aquests diners públics ja sabem d’on sortiran: de Catalunya. Els catalans i les catalanes paguem 16.000 milions d’Euros anualment que marxen cap a Madrid i no tornen i serviran, en part, per eixugar els deliris de grandesa de la senyora Esperanza Aguirre i els senyors Zaplana i Camps.


Ja som molts catalans i catalanes que volem viure en un país seriós i de fiar on tinguem un present per nosaltres i un futur pels nostres fills. L’estat espanyol ens està demostrant, per activa i per passiva, que no és un estat seriós i mai ho serà, només amb l’Estat propi podrem viure amb dignitat, tenir un futur pels nostres fills i ser tractats amb respecte per la resta de conciutadans europeus.



comenta