http://blocs.esquerra.cat/ridao/ Bloc de Joan Ridao Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia Thu, 4 Feb 2010 18:20:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia
I precisament en el pecat està la penitència, Zapatero tenia des de fa pràcticament dos anys dues alternatives: o construir un govern fort, amb determinació i reformista, tot i que això amenacés la pau social; o bé buscar el consens amb un gran Pacte d'Estat amb partits, agents socials i comunitats autònomes. I no ha fet ni una cosa ni l'altra.

Si Zapatero acaba assumint que el pitjor no és que la crisi és greu, sinó que pot ser gravíssima i rectifica pactant les reformes estructurals enlloc de gesticular pressionat pels mercats financers i el pànic pel mal estat de les finances públiques, pot tenir algun sentit que la legislatura continuï, en cas contrari, el malestar social i polític anirà en augment i la legitimitat del govern espanyol es veurà obertament qüestionada, sense que es pugui descartar absolutament res.

El PP insinuava avui la possibilitat d’impulsar un moció de censura. Cal recordar als populars però que el nostre sistema polític requereix un programa i un candidat alternatius, i és molt fàcil que tothom es posi en contra de Zapatero, però és impossible que tots els que estan en contra de l'actual president socialista donin suport a Rajoy i, evidentment, Esquerra no figuraria entre els que el ho podrien fer.

Per altra banda, des de les files del guerrisme es parla d'un front de salvació nacional PSOE-PP" per fer front no només a la crisi, s'entén. Això té a veure amb la deriva erràtica de Zapatero i Rajoy en matèria econòmica i també territorial segons els sectors més involucionistes de l'Estat, de dretes i esquerres. Això obligaria a un tancament de files del catalanisme a Madrid en forma d'unitat d'acció, a favor de les reformes econòmiques necessàries, però també a favor de la reforma de l'autogovern.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana Wed, 3 Feb 2010 16:52:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana
El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre un Estatut que preveu la nova divisió territorial de Catalunya i la creació de les vegueries. L'Estatut faculta el Parlament per tramitar una llei que creï les vegueries i en desplegui el règim jurídic. Si bé també especifica que l'alteració dels límits provincials s'haurà de fer d'acord amb el què estableix l'article 141.11 de la Constitució, un afegit que específicament van pactar Mas i Zapatero i que no constava en l'Estatut del Parlament.

L'objectiu és racionalitzar l'administració, adequar-la a la divisió natural del país i apropar-la a l'estructura social del territori i a les seves necessitats oferint garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial. La creació de les vegueries havia d'anar acompanyada de l'eliminació de les diputacions per evitar la superposició d'administracions i en ares de l'estalvi públic i de l'eficàcia administrativa. Per això, la nova llei preveu la subrogació dels consells de vegueria en la representació que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens públics o privats. Des de la seva constitució, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions.

És veritat que el Projecte de llei de vegueries preveu específicament la creació de set àmbits. Si bé deixa la porta oberta a la creació de noves vegueries i preveu específicament la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria.

Adjunto un resum sobre aquest avantprojecte i també l'avantprojecte de llei.


]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio Fri, 29 Jan 2010 12:20:55 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio
En aquestes condicions la proposta no és acceptable, sobretot si es té en compte que el sistema no està en risc de fallida imminent. Durant el temps de bonança es va generar un superàvit de 23.000 milions d’euros, el 2,5% del PIB i actualment, tot i la crisi, el superàvit ha estat de 8.500 milions i el fons de reserva s’eleva fins a 62.000 milions. El diferencial de l’estat espanyol amb la resta de països europeus és entre 7 i 8 del PIB, mentre països europeus destinen el 27% del PIB a protecció social, a l’estat és només el 19%, és a dir, altres països europeus es plantegen mesures de retallada però des d’una situació més favorable.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear Tue, 26 Jan 2010 17:11:51 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear
Per part nostra, Esquerra demanarà a Zapatero que aturi el procés perquè està en l'àmbit de les seves competències i perquè l'informe que en el seu dia va aprovar el Congrés deia que no es podia imposar una decisió d'aquesta naturalesa si no es garantia consens institucional i territorial. A més, una decisió d'aquestes característiques no es pot prendre en dos dies, quan a Estats Units es va trigar 15 anys i no es pot fer un magatzem sense determinar abans el volum de residus a emmagatzemar i la vida útil de les centrals nuclears, no es pot continuar generant residus sense tenir clar l'horitzó.

Per aquest motiu, el grup parlamentari d'Esquerra traslladarà aquestes preguntes a Zapatero, el dimarts 9 de febrer al Senat i el dimecres 10 al Congrés, i li reclamarà el compliment de l'informe aprovat pel Congrés i el compliment de la normativa internacional, el conveni Aarhus en matèria energètica, que demana als governs que obrin un procés de participació ciutadana abans de prendre una decisió d'aquestes característiques.

Deixeu-me reiterar el rebuig d'Esquerra a aquesta instal•lació. No es tracta d'eludir responsabilitats, tot al contrari, es tracta de repartit càrregues i costos perquè els beneficiaris de l'energia nuclear també han de rebre eventuals perjudicis del procés, com és la gestió dels residus. Enresa, l'empresa pública que ha de gestionar els residus radioactius, hauria de destinar la part proporcional de cada territori per trobar formes de gestió adients per tractar els residus i, per tant, cada territori s'hauria de fer responsable dels residus que genera.

Cal que l'Ajuntament d'Ascó recapaciti perquè les compensacions econòmiques no són clares, no es coneix el projecte amb detall ni tampoc les mesures de seguretat extremes, com és el cas de la prevenció davant possibles atacs terroristes o la militarització de l'espai terrestre i aeri.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil Wed, 20 Jan 2010 19:19:40 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil
Seguim amb l'oposició decidida d'Esquerra a la proposta del govern espanyol de nou model de gestió aeroportuària, un model que és ruïnós i radial, centralista, de kilòmetre 0, en què l'Estat continua tallant el bacallà. Cal que PSC i CiU tinguin coherència en el manteniment d'aquesta oposició a un model que no encaixa amb allò que va demanar el poble de Catalunya en l’acte que va agrupar la societat civil per reclamar la gestió de l’aeroport. .

Precisament, en aquest debat trobem a faltar una veu significativa, la veu de la societat civil, una veu que ara fa un any es va aixecar amb molta claredat i que ara no s'està fent sentir suficientment. La veritat, no entenenc que la societat civil no insisteixi en millorar un model que no garanteix una gestió autònoma i competitiva de l'aeroport del Prat. Que es faci sentir novament.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres Mon, 18 Jan 2010 16:11:03 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres
Sobre la Llei electoral, sobta que fa quatre dies tot eren preses quan el clima d’opinió era contrari als partits, després de la reiteració d’episodis de corrupció en la vida pública que van empènyer a buscar fórmules per apropar la gent als seus representants, i que ara l’antagonisme entre alguns partits faci que no se’n vulguin recordar.

També amb la Llei del cinema, on estem vivint el món al revés, ja que quan Pujol governava el PSC s’oposava a les quotes i ara que el PSC les vol, CiU diu que no es poden imposar a garrotades. Sembla que a CiU prioritzen una vegada més els interessos econòmics particulars d’algun sector a l’interès general, tot i que ja hi estem acostumats, perquè ho vam viure amb l’Estatut -CiU aixequi el llistó i després gira cua quan algun sector fàctic o econòmic diu prou-.

I finalment, la futura organització de Catalunya en vegueries i el nostre compromís que la Llei arribi al Parlament. El compromís es manté ferm, ja que aquesta és una qüestió inajornable perquè respon a un compromís de Govern un mandat estatutari i una aspiració tradicional del catalanisme d’acabar amb la divisió provincial. A més, simplifica el mapa administratiu perquè no crea nous òrgans, sinó que substitueix les actuals diputacions. Esquerra i el Govern continuaran amb la mà estesa cap al món local, però les lògiques reserves que tenen a veure amb interessos locals o amb el conservadorisme dels qui volen mantenir l’status quo provincial, no han d’implicar que el Govern desisteixi d’aquest objectiu.

Són tres exemples del bloqueig que es pateix davant una legislatura que es preveia per quatre anys, però que alguns sembla que la volen reduir a tres.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional Thu, 14 Jan 2010 12:21:46 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional
El model que el ministre Blanco va presentardimarts és un model més imperial que funcional que continuarà sent un model ineficient i ruïnós i on el Govern espanyol continuarà tallant el bacallà. Fet que condemna l’aeroport de Barcelona sense possibilitats de gestió autònoma i competent. El canvi és gatopardià, que canviïn algunes coses perquè tot segueixi igual i l’única cosa que ha canviat és que la realitat ha demolit la presumpte eficiència d’AENA, el gestor europeu amb més pèrdues, tot i tenir les taxes de navegació aèria més cares del planeta. La reforma del model no acaba amb el model centralitzat i integrat que és l’origen de l’ineficència del model, sinó que el motor en que s’ha basat és que AENA té l’aigua al coll i s’ha d’eixugar el deute sigui com sigui.

El resultat és un gran ens públic amb participació privada i dos presumptes models singulars que s’entén que seran el Prat i Barajas, però gestionats des del centre. Li vaig recordar durant la compareixença al Congrés del ministre que el que impera a tot el món no és la gestió en xarxa, ni existeixen aeroports d’interès general i el que regeix a tot el món és una gestió individualitzada i que competeix entre si; amb empreses privades al 100% o amb consorcis mixtes públic/privat’.

En resum, que es perpetua el model actual perquè AENA tot i ser gestor més o menys passiu, qui tallarà el bacallà serà Iberia i AENA seguirà sent una eina que serveix per ordenar el poder polític a nivell territorial i per a potenciar Madrid-Barajas. Aquest sistema centralitzat garanteix l’opacitat de la seva situació financera. Cal recordar que les institucions catalanes van reclamar millores en la infraestructura, que s’han fet, i sobretot una bona gestió comercial que pugui atreure vols intercontinentals, cosa que ni AENA ni Iberia no desitgen perquè volen un Prat com alimentador de Barajas.

És per això que seguirem reclamant una posició majoritària i determinant en l’òrgan rector del Prat, i en el model presentat no hi ha majoria ni posició determinant perquè la capacitat de veto i de bloqueig, que no és el més desitjable, és sobre funcions que no són estratègiques: ni tarifes, ni Pla Director, ni pressupost, ni programa d’inversions, és a dir que les institucions catalanes només hi seran per donar-hi color i per entomar negatives.

]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual Sat, 9 Jan 2010 14:30:31 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual
La clàusula a la què em refereixo és sobre la recepció de TV3 al País Valencià, però cal recordar que la Llei del tercer canal de televisió, vigent des de 1984, diu que ‘les comunitats autònomes podran celebrar convenis de col·laboració per a permetre l’emissió d’un o diversos programes de la seva televisió autonòmica en l’àmbit geogràfic d’altres, sempre que les espais radioelèctrics corresponents als seus àmbits territorials siguin limítrofes i que utilitzin les freqüències que tinguin assignades’.

Amb això queda ben clar que PSOE i CiU ens volen entabanar, perquè ens vénen com un gran èxit el que no és cap novetat, com ho demostra que fa uns mesos es va signar un conveni de reciprocitat entre els governs català i balear sense necessitat de l’autorització de l’Estat.

D’altra banda, no vull estar-me de recordar que CiU ha votant contra una esmena per situar Barcelona al Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, que ve a ser el CAC espanyol i, fins i tot, ha retirat una esmena pròpia en aquest sentit per no contradir-se. Si CiU hi hagués donat suport, l’esmena hauria sumat majoria absoluta.

En definitiva, el PSOE ha tirat endavant una llei que planteja una visió reduccionista de l’espai audiovisual i els mitjans de difusió, tenint en compte només els interessos dels grans operadors privats espanyols, i molt sovint espanyolistes, i consagra un model basat única i exclusivament en l’espanyol. La llei és un primer pas per al desballastament del sector públic de comunicació, perquè limita la capacitat de les televisions públiques d’oferir una programació atractiva a la ciutadania suprimint-hi la publicitat. Han començat amb les cadenes estatals, però els inspiradors de la llei ja s’han afanyat a reclamar que s'estengui a l'àmbit autonòmic per impedir que, entre d'altres, TV3, l’instrument audiovisual més potent amb què compten la llengua, la cultura i la nació catalanes, pugui continuar tenint ingressos publicitaris. I tot això, amb el sorprenent suport de CiU.


]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies Sat, 2 Jan 2010 12:03:09 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies
Cal també obrir la porta a la gestió del trens regionals i obrir les portes a la Generalitat perquè pugui formar part dels òrgans de gestió de Renfe. La xarxa ferroviària és un dels punts importants, que ha fet un primer pas, però sobre el qual s'haurà de treballar durant aquest 2010, per millorar i aconseguir que la gestió sigui més eficient, i des de la proximitat, millor sobretot per als seus usuaris.

Un segon repte és el de l'aeroport. El president del govern espanyol ja ha anunciat que aquest no agradarà al 100%. Serà el proper 12 de gener quan el ministre Blanco es preveu que acudeixi al Congrés per explicar el nou model de gestió aeroportuari. Molt em temo que ens trobem davant d'un model continuista, que allarga una gestió centralitzada i torna a relegar la Generalitat a una posició minoritària, sense participació en la decisió estratègica ni cap incidència en la gestió del Prat, que resta condemnat a ser un aeroport subsidiari, un aeroport de segona. Sembla que aquest és el plantejament que s'ha fet i que escoltarem el proper dia 12. Si no varia, nosaltres no hi podem donar suport, i entenc que tampoc el Govern de la la Generalitat, ja que està compromès amb el mandat parlamentari que dicta clarament com ha de ser aquest model. Serà aquest un altre cavall de batalla durant els propers mesos, aconseguir un model de gestió aeroportuari que permeti una majoria de les institucions catalanes per tal de permetre un aeroport gestionat des de Catalunya i que estigui en igualtat de condicions per poder competir amb els principals aeroports europeus.

I encara en infraestructures, la disposició addicional tercera ha entrat en ple funcionament aquest 2010. L'acord garanteix la inversió de 35.000 milions d'euros fins a l'any 2013. El mètode també permet que a partir d'aquest any, la Generalitat pugui executar el que l'Estat no fa. Si es té en compte que el nivell d'execució rondarà el 40%, aquest any la Generalitat haurà de buscar, ja sigui a través d'una transferència de capital o bé encarregant-ne la gestió, l'execució de totes aquestes obres.
Cal aquest 2010 millorar també la inversió en termes quantitatius. L'any 2010 ha de servir per plantejar algunes obres i infraestructures rellevants, necessàries i llargament reivindicades. L'eix ferroviari mediterrani. La N-340, l'autovia del mediterrani i el desdoblament de l'N-II són alguns d'aquests objectius necessaris aquest 2010 i on des d'Esquerra tornarem a treballar per seguir millorant les inversions a Catalunya, i per tant, millorant el país.]]> http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi Wed, 23 Dec 2009 15:35:37 +0100 http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi
Sí que s'han votat esmenes parcials provinents del Senat, unes millores introduïdes que no haguessin impedit que sortissin endavant, i fet pel qual es va optar per tal de buscar algunes millores. Tal com s'ha aconseguit fer. 22'5 milions d'euros que hi són gràcies a la tasca d'Esquerra i que sense la nostra feina, hagués suposat tenir uns PGE poc útils, que no afrontaran reformes estructurals i que no serviran per a sortir de la crisis, però que a més a més tindrien moltes més mancances en infraestructures i en I+D+I, les principals partides que s'han pogut millorar.


La retirada del veto en el Senat va ser a causa de l'acord col·lectiu dels grups que va permetre introduir algunes millores en el text però, sobretot, a la falta de coincidències amb el PP per a tirar un veto endavant. El nostre compromís començava i acaba aquí. Els pressupostos però continuen ancorats en un escenari macroeconòmic fictici i voluntarista, amb unes previsions que no es podran aconseguir. Són ‘els pressupostos De la crisi, però no els pressupostos Contra la crisi i suposen una regressió fiscal que amenaça la recuperació econòmica i les classes mitjanes. No són ni socials, ni austers.
]]>