<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<title>Bloc de Joan Ridao</title>
	<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/</link>
	<description>Bloc de Joan Ridao</description>
	<pubDate>Thu,  1 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[En el pecat hi ha la penitència]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia</comments>
		<pubDate>Thu,  4 Feb 2010 18:20:24 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/en-el-pecat-hi-ha-la-penitencia</guid>
		<description><![CDATA[Zapatero est&agrave; atrapat perqu&egrave;, d'una banda, la situaci&oacute; econ&ograve;mica no d&oacute;na cap respir, com demostren les dades de l'atur o el d&egrave;ficit, i de l'altra perqu&egrave; fa temps que ha perdut la batalla de la credibilitat amb una constant improvisaci&oacute; i la sensaci&oacute; de donar pals de cec. Un fet que contribueix a fer encara m&eacute;s impopular i antisocial qualsevol mesura d'ajustament.<br /> <br /> I precisament en el pecat est&agrave; la penit&egrave;ncia, Zapatero tenia des de fa pr&agrave;cticament dos anys dues alternatives: o construir un govern fort, amb determinaci&oacute; i reformista, tot i que aix&ograve; amenac&eacute;s la pau social; o b&eacute; buscar el consens amb un gran Pacte d'Estat amb partits, agents socials i comunitats aut&ograve;nomes. I no ha fet ni una cosa ni l'altra.<br /> <br /> Si Zapatero acaba assumint que el pitjor no &eacute;s que la crisi &eacute;s greu, sin&oacute; que pot ser grav&iacute;ssima i rectifica pactant les reformes estructurals enlloc de gesticular pressionat pels mercats financers i el p&agrave;nic pel mal estat de les finances p&uacute;bliques, pot tenir algun sentit que la legislatura continu&iuml;, en cas contrari, el malestar social i pol&iacute;tic anir&agrave; en augment i la legitimitat del govern espanyol es veur&agrave; obertament q&uuml;estionada, sense que es pugui descartar absolutament res. <br /> <br /> El PP insinuava avui la possibilitat d&rsquo;impulsar un moci&oacute; de censura. Cal recordar als populars per&ograve; que el nostre sistema pol&iacute;tic requereix un programa i un candidat alternatius, i &eacute;s molt f&agrave;cil que tothom es posi en contra de Zapatero, per&ograve; &eacute;s impossible que tots els que estan en contra de l'actual president socialista donin suport a Rajoy i, evidentment, Esquerra no figuraria entre els que el ho podrien fer.<br /> <br /> Per altra banda, des de les files del guerrisme es parla d'un front de salvaci&oacute; nacional PSOE-PP&quot; per fer front no nom&eacute;s a la crisi, s'ent&eacute;n. Aix&ograve; t&eacute; a veure amb la deriva err&agrave;tica de Zapatero i Rajoy en mat&egrave;ria econ&ograve;mica i tamb&eacute; territorial segons els sectors m&eacute;s involucionistes de l'Estat, de dretes i esquerres. Aix&ograve; obligaria a un tancament de files del catalanisme a Madrid en forma d'unitat d'acci&oacute;, a favor de les reformes econ&ograve;miques necess&agrave;ries, per&ograve; tamb&eacute; a favor de la reforma de l'autogovern.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Una organització territorial catalana]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana</comments>
		<pubDate>Wed,  3 Feb 2010 16:52:24 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/una-organitzacio-territorial-catalana</guid>
		<description><![CDATA[El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de llei de vegueries de Catalunya, un projecte que suposa el desplegament de compet&egrave;ncies estatut&agrave;ries i que permetr&agrave; avan&ccedil;ar en la nova organitzaci&oacute; territorial de Catalunya, deixant finalment de banda unes prov&iacute;ncies que es van imposar l&rsquo;any al segle XIX traslladant el sistema centralista franc&egrave;s a Catalunya.&nbsp;  Ara, aquest Projecte de llei estableix el mapa de vegueries de Catalunya, que, tal com preveu l&rsquo;Estatut, tindr&agrave; una doble condici&oacute;: el Govern de la Generalitat s&rsquo;organitzar&agrave; territorialment en &ldquo;demarcacions veguerials&rdquo;, i la cooperaci&oacute; local s&rsquo;organitzar&agrave; en &ldquo;consells de vegueries&rdquo;. En aquest sentit i d&rsquo;acord amb l&rsquo;Estatut, els consells de vegueries substituiran les actuals diputacions provincials.<br /> <br /> El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de setembre un Estatut que preveu la nova divisi&oacute; territorial de Catalunya i la creaci&oacute; de les vegueries. L'Estatut faculta el Parlament per tramitar una llei que cre&iuml; les vegueries i en desplegui el r&egrave;gim jur&iacute;dic. Si b&eacute; tamb&eacute; especifica que l'alteraci&oacute; dels l&iacute;mits provincials s'haur&agrave; de fer d'acord amb el qu&egrave; estableix l'article 141.11 de la Constituci&oacute;, un afegit que espec&iacute;ficament van pactar Mas i Zapatero i que no constava en l'Estatut del Parlament. <br /> <br /> L'objectiu &eacute;s racionalitzar l'administraci&oacute;, adequar-la a la divisi&oacute; natural del pa&iacute;s i apropar-la a l'estructura social del territori i a les seves necessitats oferint  garanties per a la cohesi&oacute; social i la vertebraci&oacute; territorial. La creaci&oacute; de les vegueries havia d'anar acompanyada de l'eliminaci&oacute; de les diputacions per evitar la superposici&oacute; d'administracions i en ares de l'estalvi p&uacute;blic i de l'efic&agrave;cia administrativa. Per aix&ograve;, la nova llei preveu la subrogaci&oacute; dels consells de vegueria en la representaci&oacute; que les diputacions tenen en institucions, consorcis, fundacions, societats i altres entitats o ens p&uacute;blics o privats. Des de la seva constituci&oacute;, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels b&eacute;ns i drets de les respectives diputacions. <br /> <br /> &Eacute;s veritat que el Projecte de llei de vegueries preveu espec&iacute;ficament la creaci&oacute; de set &agrave;mbits. Si b&eacute; deixa la porta oberta a la creaci&oacute; de noves vegueries i preveu espec&iacute;ficament la iniciativa dels ajuntaments del territori per crear una nova vegueria.<br /> <br /> Adjunto un resum sobre aquest avantprojecte i tamb&eacute; l'avantprojecte de llei. <br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[L’edat de jubilació]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio</comments>
		<pubDate>Fri, 29 Jan 2010 12:20:55 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/ledat-de-jubilacio</guid>
		<description><![CDATA[La proposta del govern espanyol t&eacute; una part positiva i &eacute;s que finalment posa sobre la taula un debat estructural i a llarg termini com &eacute;s garantir la subsist&egrave;ncia del sistema p&uacute;blic de pensions, tenint en compte que en tres d&egrave;cades s&rsquo;estima que la poblaci&oacute; activa ser&agrave; tanta com la benefici&agrave;ria de les pensions, per&ograve; t&eacute; una part negativa, i &eacute;s que les receptes s&oacute;n a mitges i denoten que la preocupaci&oacute; del Govern no &eacute;s tant del futur del sistema com reduir la despesa com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la mala situaci&oacute; dels comptes p&uacute;blics, produ&iuml;da pel d&egrave;ficit i per l&rsquo;endeutament. Que &eacute;s parcial la proposta es veu en el fet que nom&eacute;s es planteja endarrerir l&rsquo;edat de jubilaci&oacute; i no es planteja altres mesures com la diversificaci&oacute; de fonts del sistema a trav&eacute;s d&rsquo;altres aportacions i impostos. <br /> <br /> En aquestes condicions la proposta no &eacute;s acceptable, sobretot si es t&eacute; en compte que el sistema no est&agrave; en risc de fallida imminent.  Durant el temps de bonan&ccedil;a es va generar un super&agrave;vit de 23.000 milions d&rsquo;euros, el 2,5% del PIB i actualment, tot i la crisi, el super&agrave;vit ha estat de 8.500 milions i el fons de reserva s&rsquo;eleva fins a 62.000 milions. El diferencial de l&rsquo;estat espanyol amb la resta de pa&iuml;sos europeus &eacute;s entre 7 i 8 del PIB, mentre pa&iuml;sos europeus destinen el 27% del PIB a protecci&oacute; social, a l&rsquo;estat &eacute;s nom&eacute;s el 19%, &eacute;s a dir, altres pa&iuml;sos europeus es plantegen mesures de retallada per&ograve; des d&rsquo;una situaci&oacute; m&eacute;s favorable. <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El cementiri nuclear]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear</comments>
		<pubDate>Tue, 26 Jan 2010 17:11:51 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-cementiri-nuclear</guid>
		<description><![CDATA[Aquest mat&iacute; Asc&oacute; ha aprovat presentar candidatura pel cementiri nuclear. Ara, l&rsquo;Ajuntament t&eacute; la m&agrave; estesa de totes les institucions per revocar la decisi&oacute;, ja que  no pot ser que nom&eacute;s set persones decideixen el futur de les Terres de l'Ebre i de Catalunya. El Govern catal&agrave; ha de traslladar al de l'Estat amb tota rotunditat, l'oposici&oacute; de Catalunya a la instal&bull;laci&oacute; del cementiri nuclear i el consens del Parlament, el govern i el principal grup de l'oposici&oacute; sobre aquest tema. Cal que el Parlament ampli&iuml; la resoluci&oacute; que va aprovar i que mostri al govern espanyol el rebuig de la societat catalana al cementiri nuclear. <br /> <br /> Per part nostra, Esquerra demanar&agrave; a Zapatero que aturi el proc&eacute;s perqu&egrave; est&agrave; en l'&agrave;mbit de les seves compet&egrave;ncies i perqu&egrave; l'informe que en el seu dia va aprovar el Congr&eacute;s deia que no es podia imposar una decisi&oacute; d'aquesta naturalesa si no es garantia consens institucional i territorial. A m&eacute;s, una decisi&oacute; d'aquestes caracter&iacute;stiques no es pot prendre en dos dies, quan a Estats Units es va trigar 15 anys i no es pot fer un magatzem sense determinar abans el volum de residus a emmagatzemar i la vida &uacute;til de les centrals nuclears, no es pot continuar generant residus sense tenir clar l'horitz&oacute;. <br /> <br /> Per aquest motiu, el grup parlamentari d'Esquerra traslladar&agrave; aquestes preguntes a Zapatero, el dimarts 9 de febrer al Senat i el dimecres 10 al Congr&eacute;s, i li reclamar&agrave; el compliment de l'informe aprovat pel Congr&eacute;s i el compliment de la normativa internacional, el conveni Aarhus en mat&egrave;ria energ&egrave;tica, que demana als governs que obrin un proc&eacute;s de participaci&oacute; ciutadana abans de prendre una decisi&oacute; d'aquestes caracter&iacute;stiques. <br /> <br /> Deixeu-me reiterar el rebuig d'Esquerra a aquesta instal&bull;laci&oacute;. No es tracta d'eludir responsabilitats, tot al contrari, es tracta de repartit c&agrave;rregues i costos perqu&egrave; els beneficiaris de l'energia nuclear tamb&eacute; han de rebre eventuals perjudicis del proc&eacute;s, com &eacute;s la gesti&oacute; dels residus. Enresa, l'empresa p&uacute;blica que ha de gestionar els residus radioactius, hauria de destinar la part proporcional de cada territori per trobar formes de gesti&oacute; adients per tractar els residus i, per tant, cada territori s'hauria de fer responsable dels residus que genera. <br /> <br /> Cal que l'Ajuntament d'Asc&oacute; recapaciti perqu&egrave; les compensacions econ&ograve;miques no s&oacute;n clares, no es coneix el projecte amb detall ni tampoc les mesures de seguretat extremes, com &eacute;s el cas de la prevenci&oacute; davant possibles atacs terroristes o la militaritzaci&oacute; de l'espai terrestre i aeri.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Falta la veu de la societat civil]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil</comments>
		<pubDate>Wed, 20 Jan 2010 19:19:40 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/cal-sentir-la-societat-civil</guid>
		<description><![CDATA[El Ministre Blanco deia ahir en un esmorzar informatiu que no li preocupava l&rsquo;entrada de les comunitats a la gesti&oacute; dels aeroports. La novetat &eacute;s que ho va dir clarament, sense embuts, per&ograve; aquesta postura ja la vam denunciar la setmana passada des d&rsquo;Esquerra en la seva compareixen&ccedil;a al Congr&eacute;s per explicar el nou model. <br /> <br /> Seguim amb l'oposici&oacute; decidida d'Esquerra a la proposta del govern espanyol de nou model de gesti&oacute; aeroportu&agrave;ria, un model que &eacute;s ru&iuml;n&oacute;s i radial, centralista, de kil&ograve;metre 0, en qu&egrave; l'Estat continua tallant el bacall&agrave;. Cal que PSC i CiU tinguin coher&egrave;ncia en el manteniment d'aquesta oposici&oacute; a un model que no encaixa amb all&ograve; que va demanar el poble de Catalunya en l&rsquo;acte que va agrupar la societat civil per reclamar la gesti&oacute; de l&rsquo;aeroport. .<br /> <br /> Precisament, en aquest debat trobem a faltar una veu significativa, la veu de la societat civil, una veu que ara fa un any es va aixecar amb molta claredat i que ara no s'est&agrave; fent sentir suficientment. La veritat, no entenenc que la societat civil no insisteixi en millorar un model que no garanteix una gesti&oacute; aut&ograve;noma i competitiva de l'aeroport del Prat. Que es faci sentir novament. <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Quatre anys, no tres]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres</comments>
		<pubDate>Mon, 18 Jan 2010 16:11:03 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/quatre-anys-no-tres</guid>
		<description><![CDATA[Ens trobem en un moment on &eacute;s necess&agrave;ria la responsabilitat de tots els partits pol&iacute;tics, especialment de l&rsquo;oposici&oacute; i CiU, perqu&egrave; les legislatures duren quatre anys i no tres, i no es poden torpedinar ni frenar projectes legislatius i pol&iacute;tics transformadors, que responen a una aspiraci&oacute; majorit&agrave;ria de la societat catalana. Tres exemples poden ser la Llei electoral, les vegueries o la Llei del cinema. <br /> <br /> Sobre la Llei electoral, sobta que fa quatre dies tot eren preses quan el clima d&rsquo;opini&oacute; era contrari als partits, despr&eacute;s de la reiteraci&oacute; d&rsquo;episodis de corrupci&oacute; en la vida p&uacute;blica que van emp&egrave;nyer a buscar f&oacute;rmules per apropar la gent als seus representants, i que ara l&rsquo;antagonisme entre alguns partits faci que no se&rsquo;n vulguin recordar.  <br /> <br /> Tamb&eacute; amb la Llei del cinema, on estem vivint el m&oacute;n al rev&eacute;s, ja que quan Pujol governava el PSC s&rsquo;oposava a les quotes i ara que el PSC les vol, CiU diu que no es poden imposar a garrotades. Sembla que a CiU prioritzen una vegada m&eacute;s els interessos econ&ograve;mics particulars d&rsquo;algun sector a l&rsquo;inter&egrave;s general, tot i que ja hi estem acostumats, perqu&egrave; ho vam viure amb l&rsquo;Estatut -CiU aixequi el llist&oacute; i despr&eacute;s gira cua quan algun sector f&agrave;ctic o econ&ograve;mic diu prou-. <br /> <br /> I finalment, la futura organitzaci&oacute; de Catalunya en vegueries i  el nostre comprom&iacute;s que la Llei arribi al Parlament. El comprom&iacute;s es mant&eacute; ferm, ja que aquesta &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; inajornable perqu&egrave; respon a un comprom&iacute;s de Govern un mandat estatutari i una aspiraci&oacute; tradicional del catalanisme d&rsquo;acabar amb la divisi&oacute; provincial. A m&eacute;s, simplifica el mapa administratiu perqu&egrave; no crea nous &ograve;rgans, sin&oacute; que substitueix les actuals diputacions. Esquerra i el Govern continuaran amb la m&agrave; estesa cap al m&oacute;n local, per&ograve; les l&ograve;giques reserves que tenen a veure amb interessos locals o amb el conservadorisme dels qui volen mantenir l&rsquo;status quo provincial, no han d&rsquo;implicar que el Govern desisteixi d&rsquo;aquest objectiu.<br /> <br /> S&oacute;n tres exemples del bloqueig que es pateix davant una legislatura que es preveia per quatre anys, per&ograve; que alguns sembla que la volen reduir a tres. <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Un model imperial, no funcional]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional</comments>
		<pubDate>Thu, 14 Jan 2010 12:21:46 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/un-model-imperial-no-funcional</guid>
		<description><![CDATA[En el seu dia ZP va posar la vena abans de la ferida i va advertir que el model aeroportuari no agradaria a ning&uacute;, i sembla que ho ha aconseguit, amb l&rsquo;excepci&oacute; del PP que sempre ha demostrat que &lsquo;antes roja que rota&rsquo;, en aquest cas en refer&egrave;ncia a AENA. A ZP nom&eacute;s li va faltar dir que no s&rsquo;atendrien les demandes de la Generalitat, les Institucions catalanes i la societat civil, un fet que ja va deixar clar Blanco un dia abans de compar&egrave;ixer al Congr&eacute;s dient que mai s&rsquo;havia posat sobre la taula la gesti&oacute; del Prat.  Un cop feta la presentaci&oacute;, aquest dimarts, s&rsquo;ha demostrat que realment el model &eacute;s m&eacute;s un atrezzo amb aparen&ccedil;a de gesti&oacute; singular i individualitzada per&ograve; que consagra el model centralista que havia existit fins ara.<br /> <br /> El model que el ministre Blanco va presentardimarts &eacute;s un model m&eacute;s imperial que funcional que continuar&agrave; sent un model ineficient i ru&iuml;n&oacute;s i on el Govern espanyol continuar&agrave; tallant el bacall&agrave;. Fet que condemna l&rsquo;aeroport de Barcelona sense possibilitats de gesti&oacute; aut&ograve;noma i competent.  El canvi &eacute;s gatopardi&agrave;, que canvi&iuml;n algunes coses perqu&egrave; tot segueixi igual i l&rsquo;&uacute;nica cosa que ha canviat &eacute;s que la realitat ha demolit la presumpte efici&egrave;ncia d&rsquo;AENA, el gestor europeu amb m&eacute;s p&egrave;rdues, tot i tenir les taxes de navegaci&oacute; a&egrave;ria m&eacute;s cares del planeta. La reforma del model no acaba amb el model centralitzat i integrat que &eacute;s l&rsquo;origen de l&rsquo;inefic&egrave;ncia del model, sin&oacute; que el motor en que s&rsquo;ha basat &eacute;s que AENA t&eacute; l&rsquo;aigua al coll i s&rsquo;ha d&rsquo;eixugar el deute sigui com sigui. <br /> <br /> El resultat &eacute;s un gran ens p&uacute;blic amb participaci&oacute; privada i dos presumptes models singulars que s&rsquo;ent&eacute;n que seran el Prat i Barajas, per&ograve; gestionats des del centre. Li vaig recordar durant la compareixen&ccedil;a al Congr&eacute;s del ministre que el que impera a tot el m&oacute;n no &eacute;s la gesti&oacute; en xarxa, ni existeixen aeroports d&rsquo;inter&egrave;s general i el que regeix a tot el m&oacute;n &eacute;s una gesti&oacute; individualitzada i que competeix entre si; amb empreses privades al 100% o amb consorcis mixtes p&uacute;blic/privat&rsquo;. <br /> <br /> En resum, que es perpetua el model actual perqu&egrave; AENA tot i ser gestor m&eacute;s o menys passiu, qui tallar&agrave; el bacall&agrave; ser&agrave; Iberia i AENA seguir&agrave; sent una eina que serveix per ordenar el poder pol&iacute;tic a nivell territorial i per a potenciar Madrid-Barajas. Aquest sistema centralitzat garanteix l&rsquo;opacitat de la seva situaci&oacute; financera. Cal recordar que les institucions catalanes van reclamar millores en la infraestructura, que s&rsquo;han fet, i sobretot una bona gesti&oacute; comercial que pugui atreure vols intercontinentals, cosa que ni AENA ni Iberia no desitgen perqu&egrave; volen un Prat com alimentador de Barajas. <br /> <br /> &Eacute;s per aix&ograve; que seguirem reclamant una posici&oacute; majorit&agrave;ria i determinant en l&rsquo;&ograve;rgan rector del Prat, i en el model presentat no hi ha majoria ni posici&oacute; determinant perqu&egrave; la capacitat de veto i de bloqueig, que no &eacute;s el m&eacute;s desitjable, &eacute;s sobre funcions que no s&oacute;n estrat&egrave;giques: ni tarifes, ni Pla Director, ni pressupost, ni programa d&rsquo;inversions, &eacute;s a dir que les institucions catalanes nom&eacute;s hi seran per donar-hi color i per entomar negatives. <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Gat per llebre a CiU en la Llei de l'audiovisual]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual</comments>
		<pubDate>Sat,  9 Jan 2010 14:30:31 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/la-llei-de-laudiovisual</guid>
		<description><![CDATA[PSOE i CiU han escenificat, en la negociaci&oacute; de la Llei de l&rsquo;audiovisual, una burda enganyifa. En aquest escenari, se&rsquo;ns ha fet creure que el PSOE ha fet diverses concessions a CiU, per fer m&eacute;s digerible una llei feta i pensada per beneficiar els dos grans grups de comunicaci&oacute; privats espanyols, quan en realitat el PSOE ha donat gat per llebre a CiU pactant una cl&agrave;usula que no &eacute;s cap novetat. <br /> <br /> La cl&agrave;usula a la qu&egrave; em refereixo &eacute;s sobre la recepci&oacute; de TV3 al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, per&ograve; cal recordar que la Llei del tercer canal de televisi&oacute;, vigent des de 1984, diu que &lsquo;les comunitats aut&ograve;nomes podran celebrar convenis de col&middot;laboraci&oacute; per a permetre l&rsquo;emissi&oacute; d&rsquo;un o diversos programes de la seva televisi&oacute; auton&ograve;mica en l&rsquo;&agrave;mbit geogr&agrave;fic d&rsquo;altres, sempre que les espais radioel&egrave;ctrics corresponents als seus &agrave;mbits territorials siguin lim&iacute;trofes i que utilitzin les freq&uuml;&egrave;ncies que tinguin assignades&rsquo;. <br /> <br /> Amb aix&ograve; queda ben clar que PSOE i CiU ens volen entabanar, perqu&egrave; ens v&eacute;nen com un gran &egrave;xit el que no &eacute;s cap novetat, com ho demostra que fa uns mesos es va signar un conveni de reciprocitat entre els governs catal&agrave; i balear sense necessitat de l&rsquo;autoritzaci&oacute; de l&rsquo;Estat.<br /> <br /> D&rsquo;altra banda, no vull estar-me de recordar que CiU ha votant contra una esmena per situar Barcelona al Consejo Estatal de Medios Audiovisuales, que ve a ser el CAC espanyol i, fins i tot, ha retirat una esmena pr&ograve;pia en aquest sentit per no contradir-se. Si CiU hi hagu&eacute;s donat suport, l&rsquo;esmena hauria sumat majoria absoluta. <br /> <br /> En definitiva, el PSOE ha tirat endavant una llei que planteja una visi&oacute; reduccionista de l&rsquo;espai audiovisual i els mitjans de difusi&oacute;, tenint en compte nom&eacute;s els interessos dels grans operadors privats espanyols, i molt sovint espanyolistes, i consagra un model basat &uacute;nica i exclusivament en l&rsquo;espanyol. La llei &eacute;s un primer pas per al desballastament del sector p&uacute;blic de comunicaci&oacute;, perqu&egrave; limita la capacitat de les televisions p&uacute;bliques d&rsquo;oferir una programaci&oacute; atractiva a la ciutadania suprimint-hi la publicitat. Han comen&ccedil;at amb les cadenes estatals, per&ograve; els inspiradors de la llei ja s&rsquo;han afanyat a reclamar que s'estengui a l'&agrave;mbit auton&ograve;mic per impedir que, entre d'altres, TV3, l&rsquo;instrument audiovisual m&eacute;s potent amb qu&egrave; compten la llengua, la cultura i la naci&oacute; catalanes, pugui continuar tenint ingressos publicitaris. I tot aix&ograve;, amb el sorprenent suport de CiU.<br /> <br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Infraestructures 2010]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies</comments>
		<pubDate>Sat,  2 Jan 2010 12:03:09 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/el-servei-de-rodalies</guid>
		<description><![CDATA[Aquest 1 de gener s'ha fet efectiu el trasp&agrave;s de Rodalies a la Generalitat, un trasp&agrave;s important per&ograve; on manca concretar els 4.000 milions d'euros compromesos per a millorar la xarxa de Rodalies en sis anys. L'acord inclou l'aportaci&oacute; de 117 milions d'euros destinats a sufragar el d&egrave;ficit acumulat de Rodalies, aix&iacute; com garanties en la gesti&oacute; aut&ograve;noma d'aquest servei ferroviari, per&ograve; cal concretar els 4.000 milions per a millorar les Rodalies durant els propers 6 anys. L'Estat tamb&eacute; ha de complir amb aquests 4.000 milions d'euros. Aquests diners han de servir per a fer millores per&ograve; sense oblidar fer les inversions estructurals necess&agrave;ries, com el T&uacute;nel de Montcada, la connexi&oacute; amb l'aeroport o la l&iacute;nia orbital. <br /> <br /> Cal tamb&eacute; obrir la porta a la gesti&oacute; del trens regionals i obrir les portes a la Generalitat perqu&egrave; pugui formar part dels &ograve;rgans de gesti&oacute; de Renfe. La xarxa ferrovi&agrave;ria &eacute;s un dels punts importants, que ha fet un primer pas, per&ograve; sobre el qual s'haur&agrave; de treballar durant aquest 2010, per millorar i aconseguir que la gesti&oacute; sigui m&eacute;s eficient, i des de la proximitat, millor sobretot per als seus usuaris.<br /> <br /> Un segon repte &eacute;s el de l'aeroport. El president del govern espanyol ja ha anunciat que aquest no agradar&agrave; al 100%. Ser&agrave; el proper 12 de gener quan el ministre Blanco es preveu que acudeixi al Congr&eacute;s per explicar el nou model de gesti&oacute; aeroportuari. Molt em temo que ens trobem davant d'un model continuista, que allarga una gesti&oacute; centralitzada i torna a relegar la Generalitat a una posici&oacute; minorit&agrave;ria, sense participaci&oacute; en la decisi&oacute; estrat&egrave;gica ni cap incid&egrave;ncia en la gesti&oacute; del Prat, que resta condemnat a ser un aeroport subsidiari, un aeroport de segona. Sembla que aquest &eacute;s el plantejament que s'ha fet i que escoltarem el proper dia 12. Si no varia, nosaltres no hi podem donar suport, i entenc que tampoc el Govern de la la Generalitat, ja que est&agrave; comprom&egrave;s amb el mandat parlamentari que dicta clarament com ha de ser aquest model. Ser&agrave; aquest un altre cavall de batalla durant els propers mesos, aconseguir un model de gesti&oacute; aeroportuari que permeti una majoria de les institucions catalanes per tal de permetre un aeroport gestionat des de Catalunya i que estigui en igualtat de condicions per poder competir amb els principals aeroports europeus. <br /> <br /> I encara en infraestructures, la disposici&oacute; addicional tercera ha entrat en ple funcionament aquest 2010. L'acord garanteix la inversi&oacute; de 35.000 milions d'euros fins a l'any 2013. El m&egrave;tode tamb&eacute; permet que a partir d'aquest any, la Generalitat pugui executar el que l'Estat no fa. Si es t&eacute; en compte que el nivell d'execuci&oacute; rondar&agrave; el 40%, aquest any la Generalitat haur&agrave; de buscar, ja sigui a trav&eacute;s d'una transfer&egrave;ncia de capital o b&eacute; encarregant-ne la gesti&oacute;, l'execuci&oacute; de totes aquestes obres. <br /> Cal aquest 2010 millorar tamb&eacute; la inversi&oacute; en termes quantitatius. L'any 2010 ha de servir per plantejar algunes obres i infraestructures rellevants, necess&agrave;ries i llargament reivindicades. L'eix ferroviari mediterrani. La N-340, l'autovia del mediterrani i el desdoblament de l'N-II s&oacute;n alguns d'aquests objectius necessaris aquest 2010 i on des d'Esquerra tornarem a treballar per seguir millorant les inversions a Catalunya, i per tant, millorant el pa&iacute;s.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Uns pressupostos 'de' crisi, no 'contra' la crisi]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi</comments>
		<pubDate>Wed, 23 Dec 2009 15:35:37 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Joan Ridao]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/ridao/bloc/uns-pressupostos-de-crisi-no-contra-la-crisi</guid>
		<description><![CDATA[El Congr&eacute;s va aprovar ahir de manera definitiva els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns PGE que tot i els intents dels PSOE, han acabat nom&eacute;s amb el suport de PNB i Coalici&oacute; Can&agrave;ria. Dues formacions que van donar el seu suport a l'octubre, quan es van portar per primera vegada i que van superar aleshores les esmenes a la totalitat. Ho vam dir aleshores, i encara ho fem ara, no tenen ni han tingut el suport d'Esquerra. Tal com vaig dir des de la tribuna, els pressupostos estaven en pecat mortal i el govern no ha mostrat cap mostra de penediment. <br /> <br /> S&iacute; que s'han votat esmenes parcials provinents del Senat, unes millores introdu&iuml;des que no haguessin impedit que sortissin endavant, i fet pel qual es va optar per tal de buscar algunes millores. Tal com s'ha aconseguit fer. 22'5 milions d'euros que hi s&oacute;n gr&agrave;cies a la tasca d'Esquerra i que sense la nostra feina, hagu&eacute;s suposat tenir uns PGE poc &uacute;tils, que no afrontaran reformes estructurals i que no serviran per a sortir de la crisis, per&ograve; que a m&eacute;s a m&eacute;s tindrien moltes m&eacute;s mancances en infraestructures i en I+D+I, les principals partides que s'han pogut millorar. <br /> <br /> <br /> La retirada del veto en el Senat va ser a causa de l'acord col&middot;lectiu dels grups que va permetre introduir algunes millores en el text per&ograve;, sobretot, a la falta de coincid&egrave;ncies amb el PP per a tirar  un veto endavant. El nostre comprom&iacute;s comen&ccedil;ava i acaba aqu&iacute;. Els pressupostos per&ograve; continuen ancorats en un escenari macroecon&ograve;mic fictici i voluntarista, amb unes previsions que no es podran aconseguir. S&oacute;n &lsquo;els pressupostos De la crisi, per&ograve; no els pressupostos Contra la crisi i suposen una regressi&oacute; fiscal que amena&ccedil;a la recuperaci&oacute; econ&ograve;mica i les classes mitjanes. No s&oacute;n ni socials, ni austers. <br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
