Joan Ridao

El passat dissabte 26 de gener, juntament amb altres membres de diferents formacions polítiques com en Carles Puigdemont (CiU), la Lourdes Muñoz (PSC) i un dels polítics amb més futur del país, en Raül Romeva d'Iniciativa, vaig assistir a la taula “Els blocs i la política catalana” emmarcada dins les Jornades de la Catosfera. Val a dir, que el fet de poder participar en aquestes jornades i compartir coneixements amb altres persones va resultar ser una experiència molt profitosa per a un no diré profà però sí poc expert en la matèria.

Internet i els blocs en particular han irromput amb força a la nostra societat. Els blocs estan prenent un share important d’audiència als mitjans tradicionals, sobretot entre la joventut, segment de població amb més creixement sobiranista. És evident que la política i els polítics ens hem d’abocar a totes les possibilitats que ens dona la xarxa d’Internet, ja que aquesta, si se sap utilitzar positivament, pot ser l’encarregada d’aconseguir més participació política en la ciutadania.

Els blocs són una alternativa real per estar al corrent d’informacions polítiques. La blocosfera està influint de manera decisiva en la generació d’opinió pública. Per tant, doncs, la blocosfera és una eina d’influència política directa. A Catalunya, però, aquesta influència és encara indirecta, ja que només influeix en persones i periodistes que generen opinió, en el periodisme tradicional i aquest darrer sobre l’opinió pública. Tot i això, val a dir que, Catalunya està al capdavant de l’estat espanyol pel que fa referència a activitats polítiques a la xarxa, experiències com Poliblocs o aquestes jornades de la Catosfera ho demostren. En els últims anys hi hagut un creixement de la blocosfera molt considerable com ho expressa el fet de que la web del Parlament de Catalunya ha creat un espai de blocs de diputats (un 33% de diputats i diputades tenen bloc enfront d’un 5% de diputats i diputades del Congrés). D’altra banda, no podria deixar d’esmentar la gran tasca realitzada per un blocaire de referència com és en Saül Gordillo, el qual en el seu bloc aplega enllaços de més de 400 blocs que s’identifiquen amb una formació política concreta.

Les xifres de la blocosfera d’Esquerra són prou positives. El pes específic dels blocaires republicans a la catosfera és molt elevat si comparem el nombre de blocaires amb el nombre de militants de les formacions. En Moisès Rial, militant del Berguedà, coordina una xarxa de blocaires que no para de créixer. El blocaire republicà és, de mitjana, home, jove i altament tecnificat. Des d’Esquerra s’està treballant en fer dels blocs una eina de participació política pels seus militants. Els partits hem d’intentar, i així ho fem nosaltres a Esquerra, dotar de més oportunitats als nostres militants i simpatitzants per a participar en política i sentir-se útils pel país.

A nivell particular, el passat 17 de gener va fer just un any que escric el meu bloc, cosa que no ha estat gens fàcil per manca de temps, però he descobert que realment m’agrada escriure’l, que em fa pensar encara més sobre les coses, que gràcies al bloc conec altra gent i altres opinions a través dels comentaris que rebo.

Per últim, no podia deixar de parlar de les moltes possibilitats que ens ofereixen els blocs a nivell de partit: Ens permet transmetre el nostre discurs polític; argumentar àmpliament els missatges generals, de manera que puguem completar i matisar aspectes generals del nostre discurs; mostrar les idees i l’opinió política individual ofereix la diversitat i riquesa del nostre projecte; explicar la nostra activitat; escoltar i rebre opinions de la ciutadania; preparar les eleccions, etc.
Per tots aquest motius, Esquerra ha d’apostar per aquestes noves eines que ens aporten les noves tecnologies. D’aquesta manera aconseguirem estar més a prop de tots els nostres militants i simpatitzants. En definitiva, els blocs són una conversa. Les empreses amb els seus clients, nosaltres, els polítics, amb els ciutadans.

Felicitar en Saül Gordillo, en Marc Vidal i la resta d'organitzadors pel sidral que van organitzar i que va servir per refermar que Catalunya i els catalans tenim molt futur en la selva global de les noves tecnologies i som un país amb una gran potencialitat. Endavant, no defalliu.