Sindica

cap

El bloc

Després de la nit electoral

No podem enganyar ningú. La nit electoral de diumenge va ser una nit electoral trista. Els resultats electorals d'Esquerra a les eleccions de 28 de novembre de 2010 han estat dolents, ha estat una nit electoral trista per al partit de Macià i Companys perquè el PP s'ha convertit en la tercera força política del país i CiU ha aconseguit una folgada majoria.

Abans que res, però, s’ha d’agrair el suport dels 220.000 votants i l'esforç de tots els militants i simpatitzants en aquesta campanya. Un cop dit això, hem de tenir clar que el context de crisi econòmica no ha estat aliè als resultats electorals. Esquerra ha estat en el punt de mira de totes les crítiques contra el Govern i a això cal afegir-hi l'efecte mimètic que s'ha produït a tota Europa: amb una reculada generalitzada de les forces de Govern. La crisi econòmica ha permès a tota Europa la irrupció d'un populisme de dretes amb eslògans fàcils per plantejar respostes inviables a temes complexos. Un tsunami de dretes que ha provocat que les forces d'esquerra al Parlament de Catalunya tinguin la representació més dèbil dels darrers trenta anys.
El 28N també tenia en el rerefons la reedició d'un Govern catalanista i d'esquerres, presidit per José Montilla, que no ha estat entès per bona part de l'electorat i que va propiciar ja un agre Congrés Nacional que ha acabat per passar factura i que ha projectat una imatge de picabaralla i de divisió interna.

I Finalment, hem patit la diversificació de l'oferta independentista, fet que ha contribuït a accentuar la reculada electoral. Tot i així, el gruix de votants d'anteriors comicis han optat per CiU,en bona mesura exercint un vot antitripartit, o per abstenir-se.

Davant to això, Esquerra ha de començar a sumar i continuar en la mateixa línia política però modificant alguns elements. Es treballa ara en l'elaboració d'un document que articuli una proposta per fixar el full de ruta pels propers mesos, que es portarà al Consell Nacional que Esquerra celebrarà el proper 18 de desembre.

I tinguem clar que, per primera vegada en democràcia, Esquerra podrà fer oposició amb cultura de govern, un actiu a tenir en compte, i haurà d'assumir una actitud positiva i responsable davant una conjuntura política i econòmica difícil i complexa.


comentaris

comentari
pedro (catalunya en alemania) 30.11.2010 | 19.34 h
se hablar catalan nacido en barcelona y expulsado despues del servicio militar por franco y su brazo derecho fundador del partido de franco el PP- FRAGA IRIBARNE este criminal en vez de estar en la carcel por complice de los crimenes de franco catalunya le autorizo su dictadura franquista inculcarla contra el honor, la honra la dignidad y la integridad de catalunya. calunya esta totalmente definitivamente contaminada y en manos total de estos criminales y dolorosamente para esta catalunya que menciono morira pronto en el poder de estos crimnales. los catalanes son ingenuos y tontos que nunca han salido de la proteccion de sus papaitos y madrecitas.cuando los autenticos catalanes no los que escriben yhablan catalan perfectos sino los que sienten en sus corazones y hechos estas virtudes de nacimiento no en las mejores y mas caras universidades de este mun do sino desde que naces tus raices y el camino de tu vida con la proteccion de muchas verdades en unico libro para toda tu vida y pasando hambre miseria y casi toda tu vida sufriendo de las injusticias de estemundo cruel e injusto estars capacitado a juzgar justamente y ayudar con otros con tu sabiduria de autentica realidad de la vida practica. hasta que esto no cambie totalmente probablemente el fin de este mundo de un momento a otro lo decidiran las diferentes religiones
comentari
Isaac (El Masnou) 30.11.2010 | 19.54 h
El primer que caldria és analitzar el que ha passat des d'una perspectiva autocrítica, i a ser possible sincera. L'autocrítica és una capacitat que si bé algú ha lloat als militants, avui després d'una derrota històrica no es veu encara prou reflexada als dirigents i òrgans del partit. Cal fer les preguntes adequades i no autoenganyar-se amb les respostes. Salut i força, tornarem a vèncer!
comentari
jordi hernandez (palamos) 30.11.2010 | 21.37 h
Juan,ara em d'esser forts,tenim que unir el partit i seguir amb ilusió,i sobretot honestitat,que és el que caracteritza a erc,ànims.No donem una imatge débil si no les dretes s'ens menjerán,jo sempre estaré amb vosaltres,una forta abrazada,jordi.
comentari
Joan (Sant Fost) 30.11.2010 | 22.59 h
Avui es un dia trist per mi com a votant de ERC, suposo que a ningú li agrada trobar un vot de càstig tant contundent, jo personalment vaig està molt en contra de la reedició de la formula del tripartit. Espero que la lluita sigui externa de forma cohesionada, no pot ser que el lideratge del partit es vegi excloent i proper a les basses però allunyat dels simpatitzants, on era Carod durant la campanya?, per que no es va aconseguir aglutinar als votats de Solidaritat...?. Si en CIU, una federació on els seus líders discrepen obertament del futur sobiranista de Catalunya i aconsegueixen el vot d’ una ciutadania tant heterogènia, sense esquerdes ! on érem nosaltres? . Trobo una acció valenta no haver entrat al ajuntament de Barcelona i el mateix havíem d’haver fet en l’ultimes eleccions i estem pagant l’elecció del pitjor company de viatge que podíem triat, i si Zapatero es un mentider compulsiu , ERC ha quedat com els babaus que ens hem cregut que aniríem algun lloc de la mà del PSC . Força , Valentia i si us plau treballeu de veritat per tornar a ser decicius!
comentari
motorhead (barna is not catalonia) 30.11.2010 | 23.23 h
Ara es tracta de la disolucio d´esquerra i la fragmentACIO EN SIS MICROPARTITS, amb Carod i Carmen de Mairena com a propers canditats, amunt PP, visca Valencia i visca Espanya
comentari
Oriol (Barcelona) 30.11.2010 | 23.35 h
Mentre continuem amb el discurs aquest de "dreta dolenta" i "esquerra bona" anem malament. Això que CiU és la dreta molta gent no ho percep, obriu els ulls d'una vegada. Estar "trist" perquè el PP és tercera força ho entenc, però estar "trist" perquè CiU ha guanyat no. Potser preferiries que hagués guanyat el PSC? Menys partidisme i més patriotisme, Joan, que tens un doctorat i ets dels pocs polítics catalans que tens una formació decent. Espero que continuïs al peu del canó per molts anys, però el rigor intel·lectual per davant de tot. Jo fa anys vaig somiar amb un Carod president. Refundem el projecte però pensem en el país, no en el partit. La història ens/us ho agrairà.
comentari
Xavier (Barcelona) 01.12.2010 | 03.09 h
Sr. Ridao. Les causes de la pèrdua de vots d'ERC son ben clares. Masses errors i partidismes. Donar la presidència de la Generalitat al PSC formant el segon tripartit, quan el primer ja havia estat un fracàs; deixar de banda a qui, sota el meu parer, és un dels polítics clau a ERC com és el Sr. Carod Rovira; desacreditar-se com a partit independentista refusant formar coalició amb Solidaritat Catalana i Reagrupament... Ara sembla que després de la monumental patacada, el sr. Jordi Portabella vol presentar-se en coalició amb les altres formacions independentistes per a les municipals, mentre fa un parell de mesos s'hi negaven. Gran part del electorat independentista ja se n'ha afartat. Masses paraules i poques accions, la gent n'està farta de l'independentisme de fireta que s'aferra a la cadira i han optat per altres vies. 4escons que s'envan a Solidaritat Catalana, un escó que va estar a punt d'esgarrapar Reagrupament, gent descontenta que opta per la ambigüitat i el presumpte independentisme convergent... aquí té els seus escons. De no haver-se donat aquests errors, de ben segur haguessin superat els 21 escons de fa 4 anys com a bloc independentista i tindrien prou força per forçar a CiU a prendre el camí sobiranista... Però els catalans som així, som de closca dura i fins que ens n'adonem de que no podem partir la pedra, continuem donant cops de cap contra la paret... Què hi farem? potser algun dia...
comentari
Lluís (bcn) 01.12.2010 | 10.27 h
Per a mi el gran fracàs nostre, d'Esquerra, és arribar a aquesta desfeta amb la imatge externa de divisió interna, però encara pitjor, realment amb la divisió interna declarada en carn viva. La derrota hi posa sal a la ferida, cou una barbaritat, però ara la ferida pot ser finalment oberta del tot, sincerar-se tothom, llepar-nos-la i començar a guarir-la de debò. Penseu que una derrota més dissimulada a les eleccions hagués pogut seguir tancant la ferida en fals, com ho va fer el congrés de fa dos anys. Refem internament el partit; els nostres principis, projecte polític i full de ruta han restat indemnes, continuen sent referent de progrés i d'afirmació nacional per a Catalunya. Les nostres divisions internes han fet el mal. Personalismes i lideratges individuals mal entesos, ens estan conduint al dubte i a la pèrdua de consistència interna. Lideratge de debò, transcendent, vol dir moltes coses, aglutina tots els valors humans, però un destaca per sobre de tots en la seva imprescindibilitat: el líder de debò és sincerament humil i generós. Per això, aquests líders de debò se'ls cerca, se’ls recolza i ells sols broten; rara vegada es postulen ells mateixos com a tals. Posem-nos-hi a treballar dins Esquerra, però primer posem-nos a intentar fer cura d’humilitat, tots individualment, i que sigui sincera. Salut i força!
comentari
Oriol (Sitges) 01.12.2010 | 11.08 h
Quina mania teniu alguns polítics independentistes de veure el diable en CiU. És el que hi ha companys, a un estat propi hi arribarem sols o amb ells i mai amb els socialistes. Per cert, la derrota a Madrid de les passades eleccions no va servir per fer-vos reflkexionar i que veiessiu que estavem abandonant l'electorat. Ho hagessiu pogut arreglar després del Congrés Nacional però vareu seguir al govern i la gent es va emprenyar. Encara heu tingut sort que qui encapçalava la llista de Solidaritat era en Laporta, si arriba a ser algú amb cara i ulls ...
comentari
Gerard (Cat) 01.12.2010 | 13.08 h
La pèrdua de vots d'Esquerra és dolenta, però si de l'estratègia es tracta ("dolenta" segons els demagogs) hauríem tret 13-14 diputats, o 12 com a mínim. El problema no és aquest sinó la falta de cohesió que tenim, perquè el resultat de 10 diputats no és dolent, sinó una debacle! Quan es demana un nou full de ruta no vol dir només això, de vegades volem ser subtils per no haver de dir que el que cal és un líder cohesionador. Mentre abans ho comentava en un debat i proposava a Benach com a gran home de consens, va i dimiteix. Ara es tracta de sumar? Sumar restant? O aprenem a fer matemàtiques o ja podem plegar. Per què ha dimitit? Menys subtil que aquest acte ja no sé què cal fer perquè l'altre se n'adoni...
comentari
Rafel Anguera (Premià de Mar) 01.12.2010 | 13.19 h
Cal fer una autocrítica honesta des de la direcció del partit davant d'aquesta davallada. El vot independentista s'ha desmembrat i cal unificar-lo altra vegada mitjançant coalicions electorals o estables. ERC ha d'evolucionar amb el temps i deixar-nos de romanticismes estérils. Primer catalunya. Si cal fer coalició amb SI es fa, o amb ICV o amb... convé fer una amplitud social considerable per fer coses, sinó sempre estarem igual. Deixem-nos de ressentiments. De moment li podríem deixar un escó a SI per començar a fer confiança. Vinga, va, animeu-vos que els militants us ajudarem. <a href=http://job.kharkiv.biz/ >работа в Харькове</a>
comentari
David Garcia Cinca (Barcelona) 01.12.2010 | 14.14 h
El desgast del poder i dels pactes amb el PSC més la divisió del vot són els fets que han portat aquest resultat. Crec que hauria de preocupar el fet que ERC ha fidelitzat molts pocs vots dels que va obtenir de les majories al congrés del PP. No es necessari refugiar-se en l'autocritica si no detectar que s'ha fet bé i continuar endevant amb coherència.
comentari
Mercè (Sant Carles de la Ràpita) 01.12.2010 | 21.24 h
No puc estar més d´acord i no ho podria expressar millor que el Xavier de Barcelona... has clavat les coses tal com jo les veig també. Crec també que l´autocrítica és necessària. Si es vol recuperar la confiança de la gent s´ha de començar per saber perquè han deixat de confiar, i rectificar. Jo penso com en Xavier, però no sé si és el que pensa la majoria d´aquesta gent que ha deixat de confiar. I això només es pot saber preguntant, sense especular ni generalitzar. I crec sincerament que necessitem el Carod.
comentari
víctor (platja d'aro) 02.12.2010 | 00.42 h
Amic Joan: El que El Sr. Mas hagi comprat a darrera hora una senyera estel·lada i l'hagi onejat una estona algú del seu públic mentre deia allò de que "aniria (se la foteria) a les fosques on els catalans volguessin", ha estat suficient per "fer calaix", com a bon negociant català, i treure el rèdit necessari i folgat dels transversalistes que Carretero ja portava qüatre anys treballant. Però demanar concert és voler ser Espanyol de 1ª categoria i res te a veure amb ser Independentista. Ara guardaran la estelada i la foteran en una vitrina com a relíquia. La estelada que va fer el miracle dels pans, els peixos i els enpescats per tontos... Ara som els que som i de debó: PROGRESSISTES I INDEPENDENTISTES !!*!! Millor que en Mas sigui president que poeta per que amb lo de caminar a les fosques es va lluir...! Quin nivell que tenim els catalans... justet, justet...Ah! i que en Benach dimiteixi és simbolicament comprensible. Igualment s'ha d'escollir un nou President del Parlament, no?Salut company!
comentari
Cucut (La teua) 02.12.2010 | 15.08 h
Algu podria explicar-me perque al candidat que mes diputats a tret quan s'ha presentat no va a les llistes d'Esquerra? El Sr. Puigcercos només sap dir independencia, a deixat sense roba el missatge del partit, ademes el projercte de Carod era sumar (només cal mirar la suma de Laporta i el resultat) Putxi només a tallat caps i a fet una netetja ideologuica dins del seu partit, qui no pensa com ell, al carrer o arraconat (al meu poble aixó es ser un tirà i un estalinista). Que podem esperar d'una persona (Putxi) que guanya una presidencia d'un partit amb el 33% i pasa per la pedra al 77% restant?. Esquerra com a partit, ho s'espolsa de damunt als parasits de Putxi, Vendrell i C&A o sera un partit extraparlamentari... temps al temps...
comentari
Mònica (Tarragona) 08.12.2010 | 09.56 h
Coincideixo plenament amb els comentaris d'en David García quan diu que: "El desgast del poder i dels pactes amb el PSC més la divisió del vot són els fets que han portat aquest resulta". Certament, ara mateix és necessari portar a terme un procés de reflexió i autocrítica. Això sí lúcida i sense caure en extremismes. Cal ser conscients que tot i les errades i la poca visió estratègica d'Esquerra en alguns moments han contribuït a la davallada electoral, però també cal tenir present que estem en un moment de canvi de cicle on els governs d'esquerres estan reculant arreu d'Europa. Proposo fer un exercici de síntesi i pedagogia mostrant tota la legislació aprovada des del govern tripartit que evidencia clarament les millores que s'han realitzat en els darrers 8 anys. Renegant de tot el que s'ha fet, no anirem enlloc, perquè no tot s'ha fet malament. Això sí, cal tenir més reflexos i en certs moments ser més valents. Salutacions. Monflo.
comentari
Enric Oliver i Soler (Barcelona) 09.12.2010 | 09.43 h
Ho sento xicot, ja heu fet tard, i més que s'us farà si no us poseu ñes piles, heu tingut temps i no l'heu aprofitat. Deixe-vos de personalismes i pacteu amb SI i Reagrupament. Podeu fer un servei a Catalunya i otts us ho agraïrem. Comenceu fent la dació de l'esco a SI, per poder tenir dues veus al Parlament. La és l'Hora de la veritat. Independència és l'únic camí, i vos ho sabeu prou bé, em consta

comenta


perfil



Joan Ridao
Militant d'Esquerra des de 1989.
Tot el perfil

darreres entrades



Documents d'interès



Publicacions



Multimèdia



Enllaços



contacte contacte



arxiu