No deixa de ser curiós que la petició d'Artur Mas d'avançar les eleccions generals coincideixi amb els desitjos expressats insistentment pel PP i per Mariano Rajoy. CiU i PP no només comparteixen suports i candidats com la musa Maria de la Pau Janer, sinó també estratègies de futur.

Esquerra no comparteix la necessitat d'una convocatòria electoral anticipada a pocs mesos de les eleccions, més quan encara resta una part important del programa legislatiu per exhaurir, com la llei de reforma de la Seguretat Social, la modificació de la llei del Tribunal Consitucional o la modificació de lleis per fer efectiu el desplegament estatutari.

És evident que la voluntat d'Artur Mas d'avançar les eleccions es deguda a la urgència per recuperar la centralitat política i el poder perdut en les últimes eleccions, tot i que Mas i Duran haurien d'aclarir les diferències de criteri. Aquestes diferències ocorren perquè mentre Duran desitja un ministeri a qualsevol preu, Mas només acceptaria un maridatge amb el PSOE si això li permet que el PSC canviï d'aliats a Catalunya. En altres paraules, per a Mas, Duran només serà ministre si Mas és president de la Generalitat de Catalunya.