
Tarragona. Barcelona. Granollers. Reus. Lleida. Sallent. Terrassa. 48 hores vertiginoses. I enmig d’aquestes visites territorials entrevistes, rodatges i reunions amb el comitè de campanya.
Trepidant i emocionant. Espero poder aguantar-ho en les mateixes condicions amb què he afrontat els darrers mesos de la maratoniana precampanya. Dic això perquè us escric després d’haver-me près un concentrat de dues llimones i tres taronges per tal d’intentar fer marxar el refredat que m’està atrapant per moments.
Mentre us escric aquestes línies ja queda menys 24 hores per a l’inici de la campanya electoral estatal més renyida des de 1993 segons afirmava un conegut cronista parlamentari el passat diumenge.
Hi arribem després d’una autèntica marató que va començar ja fa molt de temps però amb especial èmfasi des del passat mes de juliol quan el Consell Nacional del partit em va encomanar el privilegi i alhora repte d'encapçalar la llista per Barcelona al Congrés.
Portem unes setmanes duríssimes i de jornades maratonianes. Perquè veieu que no farolejo mireu l'hora en què penjo aquesta blocada. No és que vulgui justificar-me, ni fer-me el ploramiques. Faig encantat aquesta feina de servir al país i la seva gent. Però si la coherència és una de les nostres grans virtuts l’altra és la sinceritat. I us sóc sincer: m’ha estat impossible mantenir actualitzat el bloc com deuria per aquest tram final de precampanya d'una hiperactivitat que em recorda aquells temps de la tramitació de l'Estatut.
[+]