Tal i com ha publicat Cugat.cat, el proper dilluns els cinemes de la nostra ciutat faran vaga en contra de la Llei del Cinema, que estableix que el 50% de les sales de cada pel·lícula hauran d’oferir la versió en català.

Cal dir que ens trobem davant uns empresaris amb gran visió del negoci i amb un profund coneixement del seu públic per tal de fer prosperar les seves empreses (sic). Sant Cugat és una ciutat on les forces nacionalistes sumen una folgada majoria absoluta al consistori, on hi ha un ampli ventall d’associacions i persones que han donat suport a una consulta per la independència i on, segons el darrer observatori sociològic, el 36 % de la població es declara només catalana o més catalana que espanyola, el 47% tant catalana com espanyola i només l’11% més espanyola que catalana o exclusivament espanyola.

Malgrat això, aquests sagaços homes de negocis creuen que oferir la meitat de la seva programació en català és un perill per al seu negoci. Tant perill hi veuen que pretenen fer una vaga en contra del sentiment majoritari de la població on rauen i de qui viuen. Sí senyor, enhorabona!

Cal recordar que ja van mostrar una gran visió de negoci quan van posar tota la resistència del món a la celebració del cicle de cinema d’autor dels dijous, que després ha resultat un èxit incontestable i un actiu més de l’activitat cultural de Sant Cugat. Després, aquest mateixos empresaris, i d’altres com ells, es queixen de la crisi i proposen com a solució la reducció dels ja minsos sous dels seus empleats i el poder despatxar-los quan els vingui de gust.

El país necessita empresaris i emprenedors seriosos i amb visió de negoci; aquesta és una bona part de la recepta per sortir de la crisi. I, a més, si no és molt demanar, amb una mica de respecte i consideració per la gent, el territori i la llengua que els acull i els dóna de menjar.