És prou conegut que bona part de la resistència i oposició al projecte (de sentit comú) d’una Catalunya independent prové no tant d’una vocació espanyolista com sí de la por a perdre el propi statu quo per part de molts prohoms i estaments polítics i econòmics del nostre país. I com que molts d’ells estan convençuts que en aquesta qüestió els hi van les garrofes, juguen fort. [+]

El tòpic assenyala que la funció de l’oposició consisteix, bàsicament, en desgastar al govern. ERC, en canvi, poc propícia als tòpics, ha pretès, en aquests dos darrers anys, construir ciutat des d’una oposició positiva i des de la crítica sensata. Les eines de les que disposa l’oposició són, essencialment, la presentació de mocions, les preguntes i precs al Ple Municipal i l’habilitat i cintura política per arribar a acords amb el govern. [+]

Aquest gènere tan espanyol del esperpento, si s’ha fet tan famós es perquè rau sobre una sòlida base real. Qualsevol cos polític intel·ligent, davant d’una situació com la d’Arenys hauria fet un mutis por el foro i hauria pressionat finament alguns directors de diaris i televisions per tal de que silenciessin la cosa. I la cosa, almenys a nivell estatal, hauria passat sense pena ni glòria.

Però no, el nacionalisme espanyol (el declarat i el no declarat) no funciona amb la finezza florentina sinó que ho fa amb el caràcter del toro de Tordesillas. [+]