Ha tornat a arribar l’hora d’anar a votar, que puguem elegir els regidors dels nostres ajuntaments i que ens recordin contínuament que a les eleccions municipals, el més important són les persones i no els partits que representen.
Arrel de la nefasta experiència durant el segle XX amb les dictadures que vàrem haver de suportar (tant de dretes com d’esquerres), tots els partits polítics han anat elaborant un discurs per ocupar el centre polític. Però no ens enganyem, al final d’aquest viatge existeixen partits de dretes i d’esquerres amb tots els matisos que es vulguin. És per això, i tenint en compte que la major part de les llistes electorals es fan sota la bandera d’un determinat partit polític que dóna suport logístic i econòmic als candidats, que es fa molt difícil que en els respectius programes electorals es facin propostes que no estiguin d’acord amb l’ideari polític del partit corresponent.

En general, pensem que les persones que formen part d’una determinada llista electoral estan d’acord amb l’ideari del partit al que representen i que personalment tindran un tarannà més aviat de dretes o esquerres en funció de la llista amb la que concorren. No vull pensar que puguin existir candidats a unes eleccions per interessos personals. Crec fermament que tots els candidats que es presenten estimen i volen el millor per al seu poble.
De jove, quan no podia votar, estava absolutament convençut que la primera vegada que pogués fer-ho, guanyarien de manera aclaparadora les esquerres. Encara ara, em sorprèn que puguin guanyar les dretes. Un exemple d’aquesta realitat són els recents resultats a França que un cop més m’han fet reflexionar sobre les actituds de les persones.

La ciutadania està constituïda fonamentalment per treballadors per compte d’un altri, joves i jubilats (la majoria de la població amb dret a vot) que serien, als meus ulls, votants naturals de l’esquerra. D’altra banda, hi hauria els empresaris, professionals lliberals... votants naturals de la dreta. Els resultats electorals mostren que clarament hi ha un transvasament de votants entre un i altre grup. Aquesta és la grandesa de la democràcia.
Ara bé, què pot moure un jubilat a votar a la dreta? Creu que la seva pensió estarà més segura? On serien les pensions si no fos per l’esquerra? I un treballador, si sempre hagués governat la dreta, el seu salari seria millor? Em crida l’atenció però, que quan un treballador té problemes laborals o es queda a l’atur acut als sindicats, gairebé tots d’esquerres, per tal que li defensin els seus interessos. Per últim, què mou un jove a votar a la dreta? Aquesta pregunta encara em costa més de respondre i probablement necessitaria un anàlisi molt més profund que escapa l’abast d’aquest escrit.

La capacitat dels partits polítics d’afrontar les realitats socials també ha estat fonamental a l’hora de determinar el sentit del meu vot. Des de la meva visió d’esquerres, i amb tot el meu respecte per qualsevol creença religiosa, els partits de dretes estan més o menys a prop de l’església. Tant és així que alguns d’ells es defineixen com a catòlics. Això fa que difícilment puguin donar respostes polítiques a problemes socials del segle XXI com l’avortament, els nous models familiars, l’eutanàsia, etc.

Hi ha dos altres temes que en el nostre país els partits de dretes no afronten de manera oberta. En primer lloc, la independència del nostre poble: Espanya no ens ha estimat mai, no ens vol entendre i amb prou feines ens suporta. En segon lloc, la possibilitat de governar el país en forma de república. La monarquia va ser imposada per l’antic règim i mai ha estat sotmesa a referèndum per tal que el poble pugui decidir lliurament el règim polític que el governi. Estic absolutament convençut, que aquests dos últims raonaments, els comparteixen molts regidors electes de la dreta que es troben silenciats pels seus partits polítics.

Aquest raonament sembla que només seria vàlid per unes eleccions generals i poc important en les municipals. Qualsevol problemàtica però, ja sigui a nivell de país o a nivell local, té una visió de dretes i una altra d’esquerres. Una solució sota la mirada de la dreta i una sota la mirada de l’esquerra.

Per fi, el dia 27 de maig anirem a les urnes. Tots ho farem lliurement segons el nostre pensament polític. Com cada vegada, estic segur que l’esquerra guanyarà. En cas que no sigui així, em tornarà a sorprendre i tornaré a fer-me, un cop més, totes aquestes preguntes.


Dr. Màrius Tulleuda
Membre de la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a Prats de Lluçanès
Cap de Servei Aparell Digestiu de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona.
Vocal electe i membre fundador del Sindicat Metges de Catalunya.
President de l’Associació Professional de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona.
Vicepresident del Comitè d’Empresa de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona.
Membre de la candidatura d’Esquerra a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès.