Joan Puigcercós

Algú es preguntava quin era el motiu que havia portat Esquerra a convocar aquest Consell Nacional extraordinari a Núria. La resposta és òbvia i senzilla: Núria és una icona del país, del catalanisme, i és precisament aquí on l'estiu de 1931 -tal i com ha explicat aquesta mateixa tarda l'Oriol Junqueras- una comissió de representants de les diferents forces polítiques catalanes, sota l'impuls del President Macià, va elaborar l'Estatut de Núria, un text ambiciós i rupturista que reconeixia sense ambigüitats el dret a decidir de la nació catalana, que deixava la porta oberta de bat a bat a la unitat dels Països Catalans, i que reconeixia un ampli marc de drets i llibertats. Un Estatut socialment avançat i trencador amb un passat monàrquic en oberta connivència amb la Dictadura de Primo de Rivera.

Quan a Espanya encara estaven rumiant una propvinent Constitució republicana, a Catalunya ens dotàvem i aprovàvem en referèndum, per una majoria aclaparadora, un Estatut que encara avui segueix sent una referència obligada pel catalanisme, i sobretot per tots aquells que ens sentim hereus d'una tradició republicana, d'una fita històrica, la que va representar la confluència d'aquells homes i dones que a partir de la Conferència de les Esquerres Catalanes van fundar l'Esquerra Republicana de Catalunya, formació que va esdevenir majoritària durant tota la República.

El d'avui ha estat un dia especial per a mi, no cal dir-ho. El Consell Nacional d'Esquerra m'ha proclamat oficialment candidat a la Presidència de la Generalitat, una decisió que m'omple d'orgull. Feia avui a Núria un matí d'un sol radiant, si bé amb un vent fort i una temperatura que ja ens anuncia l'arribada de la tardor amb tota la seva força. Centenars de militants i amics s'han desplaçat fins a Núria per assistir a unes jornades que es van iniciar divendres i que tindran demà continuïtat amb l'ascensió al mateix pic del Puigmal, un cim apte per a tots els públics però que previsiblement no esdevindrà una passejada perquè la tramuntana s'està deixant sentir amb força. I dalt, a gairebé 3.000 metres d'altitud, el fred demanarà un esforç suplementari.

Però bé, estem acostumats a bregar contra circumstàncies adverses i sempre ens n'hem sortit. I junts, amb l'esforç de tots, ens en tornarem a sortir. Farem cim i el més important demà l'hem de fer tots, perquè com en la causa de la llibertat de Catalunya tots hi som cridats. Iniciem una nova etapa amb un horitzó definit pel dret a decidir, per la voluntat d'anar més lluny, sempre molt més lluny que deia el Llach. Tenim un gran repte per endavant. I no en tinc cap dubte: reeixirem. Ens ho devem a nosaltres mateixos i a tota aquella gent que ahir i avui ha mantingut viu un somni, un desig, un anhel: una Catalunya lliure i socialment justa.