L’Ebre no es pot convertir en el rerebotiga del país. Aquestes són unes terres que històricament han estat maltractades i que, entre d’altres, suporten la càrrega de totes les centrals nuclears del Principat. Ja en el seu dia José María Aznar, amb el suport de CiU, hi va voler posar cullerada projectant un Pla Hidrològic que hagués significat –per la seva magnitud i l’immens cabal d’aigua que es volia transvasar- trinxar la seva columna vertebral: el riu Ebre.

Les inversions a l’Ebre s’han multiplicat els darrers anys. Poc a poc, el Govern de Catalunya ha fet el que tenia l’obligació de fer –i malgrat tot durant tants havia deixat de fer- que és dedicar a les Terres de l’Ebre l’atenció necessària, tractant de donar resposta a les seves demandes i necessitats. I val a dir que en bona mesura s’ha fet i s’està fent tot i que, sens dubte, encara no amb la intensitat necessària. Per això també és l’Ebre el primer territori que hauria de poder constituir el seu Consell de Vegueria, el seu òrgan de govern propi que ha de ser de gran valor tant en el terreny simbòlic com en el pràctic.

Però qui no ha fet els deures, i sembla que no té cap intenció de fer-los, és el Govern de l’Estat, que segueix negligint l’Ebre. No només no hi projecta les inversions necessàries sinó que no executa ni les que pressuposta. El nivell d’obra pública executada de l’Estat a l’Ebre és escandalosament deficient.

Ara, l’Ebre torna a estar en boca de tots perquè hi volen ubicar un cementiri nuclear. És més del mateix. Cert que, a canvi, es tempta els municipis que acceptin aquest abocador de deixalles nuclears amb compensacions econòmiques i la creació de nous llocs de treball. Però aquest no pot ser el camí: la solució no és agafar-se a un clau roent. L’alternativa no pot passar per convertir un dels territoris amb un potencial natural més impressionant de tots els Països Catalans en les golfes del país, en els dipositaris de tot allò que ningú no vol. Només hi ha un camí i no està fet de dreceres: tractar l’Ebre com es mereix convertint-lo en un territori d’atenció prioritària. I això significa disposar els mitjans per generar riquesa i la creació de llocs de treball per evitar caure en el parany d’inversions i infraestructures projectades no en benefici de les Terres de l’Ebre sinó a la seva costa.