Sindica

cap

El bloc

Spanair: resurrecció i mort d’un catalanisme

Un dels pocs avantatges de covar una grip és que res t’impedeix escoltar els butlletins de ràdio. Tot estirat vaig seguir en directe la darrera hora de Spanair. En el mateix bloc de notícies i sense haver acabat el Consell d’Administració de l’empresa aèria, el Ministeri de Foment i el gestor públic del aeroports espanyols (AENA) explicaven el dispositiu que tenien preparat pel tancament de la companyia, A diferència d’altres casos similars en els quals els usuaris amb bitllets adquirits restaven en la incertesa durant hores o dies. No són pocs els que a partir d’aquell moment s’han deixat anar i expressen tot el seu menyspreu, de forma virulenta, cap al projecte Spanair. Pocs defensors, alguns que s’han fet fonedissos i d’altres que s’apunten a la catalanesca i estèril expressió del “jo ja ho deia”.

ZP: 'De esto no hablamos'
Una seqüència d’imatges em vénen al cap. Primera: darrera reunió de la Comissió constitucional del Congrés dels Diputats (gener de 2005) per aprovar el nou Estatut. Estira i arronsa per l’Aeroport, Rubalcaba accedeix a la gestió catalana dels aeroports catalans amb un cànon temporal per fer sostenible el sistema. Segon: conversa amb el mateix President Zapatero la nit del pacte de l’Estatut amb Artur Mas i la resposta d’aquest a pregunta meva: “¿y lo del Aeropuerto como ha quedado? ... de esto no hablamos”. Tercera: la foto i massatge de molts columnistes i analistes lloant la societat civil catalana en detriment dels polítics per reivindicar l’aeroport a l’acte de l’IESE. Malgrat algunes veus critiques, poques, un dels millors fuets contra la presència d’ ERC al Govern (ara reconvertit en un director digital), enaltia la societat civil reunida a l’escola de negocis i afirmava que la culpa era del Govern català. Les portades que va arrencar aquell conclave, fins i tot en el principal diari de Catalunya, avui s’han quedat en una ridícula foto a les pàgines d’economia del conseller Recoder amb tres representants de la societat civil. I una quarta, la meva conversa amb el darrer secretari d’estat del Ministeri de Foment del Govern socialista, Isaías Taboas, al qual li vaig expressar la meva incredibilitat que la nomenclatura madrilenya de l’estat i d’AENA els permetés fer la privatització d’El Prat i Barajas. La seva resposta es limità a repetir-me que l’estat necessita diners. Malauradament, no em vaig equivocar.


Els estats existeixen i juguen
La pel·lícula dels fets passa ràpida. Ens han barrat les portes al control de l’Aeroport i a disposar d’una companyia de bandera. És a dir, sense hub ni vols intercontinentals des de Barcelona, tal com pretenia la nomenclatura del ministeri espanyol del ram i la companyia Iberia. Si El Prat se’n surt i esdevé un important centre de connexions intercontinentals, Barajas té un problema i la companyia espanyola també. I això, perquè Iberia ha centrat tota la seva estratègia en Madrid. Si volem sortir de Barcelona al món, més enllà del països de proximitat, cal pagar peatge, encara que sigui low cost, i passar per Madrid. Com a França, com els estats que funcionen, com dirien a qualsevol sobretaula de la capital espanyola aquests dies.

Que ningú s’enganyi o es deixi enganyar i que no busquin en la mala gestió de la companyia caiguda la causa del fracàs. No era fàcil remuntar Spanair. Però menys desbordar la pressió que el govern espanyol ha fet en contra. Algú dirà que el ressort automàtic de senyalar Madrid és el boc expiatori dels fracassos de la catalana tribu. Però amics, els reis d’orient són els pares i els estats serveixen per això: per espantar Qatar Airines des de Brussel·les, per ensorrar els aeroports de Reus i Girona especialitzant Barcelona en baix cost i així fer-nos més subsidiaris de Madrid. Però també per atemorir les federacions de patinatge de països sudamericans com va passar a Fresno. Per pressionar multinacionals perquè traslladin la seva seu de Barcelona a Madrid o per convertir el que la lògica de mercat defineix com una absorció en una fusió del que són companyies estratègiques que ara anomenem sistèmiques.

Ha pagat la pena?
Ens han esventrat tota la proposta de reforma de l’estatut i l’han deixat inert. I hem deixat uns quants péls a la gatera , especialment Esquerra. Ens hem esforçat en la batalla per arrencar els aeroports catalans de les urpes de l’estat i poder fer-los més competitius. Entitats, persones i federacions s’han mobilitzat durant anys per disposar de seleccions catalanes reconegudes internacionalment. Hem fet diplomàcia catalana malgrat l’estat i el quinta columnisme mediàtic que satanitza la misèrrima inversió en quatre delegacions catalanes a l’exterior i tanca els ulls en la luxúria de l’estat que rega amb bitllets de cinc-cents euros jardins d’ambaixades o se’ls balafia amb coberteries de plata. En aquests anys només hem assolit un èxit clar: el domini .cat i que duri. Un balanç pobre per tant desgast.

Algú podria afegir a aquest article, en forma d’epitafi ,que el catalanisme descansi en pau després de tot plegat. O el setciències hi afegiria allò tan maleït de jo ja ho deia. Però creieu-me que ha valgut la pena. Perquè el camí era inevitablement aquest: convèncer a tot aquells que els fa por o veuen la independència de Catalunya com un impossible que no hi ha altre camí. Els estadis intermedis de convivència i de cohabitació els ha dinamitat l’estat i la nomenclatura dels milers d’alts funcionaris, despatxos i consultores que viuen del centralisme i no pensen deixar ni una engruna a Barcelona o Catalunya.

Independència
M’agradaria pensar que Artur Mas no li ha agradat gens el que ha passat i que té un Pla B. Que el President i el gabinet crisi de Convergència tenen una estratègia per forçar la màquina davant del Govern espanyol. Perquè a hores d’ara l’única cosa que hem de tenir clara és que ja hem fet totes les etapes i només queden dues possibilitats: el govern organitza un referèndum com el d’Escòcia o proclama directament la independència. No hi ha crèdit per cap altra alternativa. I el pacte fiscal ens dirà algú recordant un enfervorit Duran Lleida exigint la independència fiscal la nit de les eleccions espanyoles? Doncs el mateix, més arguments per tenir un estat propi perquè per molta imaginació, paciència i voluntat que hi posi el Govern català, el Govern espanyol només atén a raons d’estat, el seu



comentaris

comentari
Anoni Iborra (Vic) 29.01.2012 | 19.27 h
És un bon article. Potser és l' hora d'enterrar amb tots els honors la idea absurda del pacte fiscal. Per tal que un pacte sigui possible cal sumar-hi la voluntat de totes les parts, i és evident que una part, l'estat espanyol, no està pas per la feina. Hem d'esperar que ens ho diguin més clar, encara?

comentari
Francesc Robert i Ribes (Escaldes (Andorra)) 29.01.2012 | 20.02 h
Amic Joan, Veig que la grip no t'impedeix estar lúcid! Una anàlisi molt lúcida i real de la situació del nostre país, o..., si més no, d'una part del nostre país! Salut! I...cuida't la grip.. Francesc ROBERT (Andorra)

comentari
Quim (Catalunya) 29.01.2012 | 20.03 h
L´estat espanyol té molt clar quin ha de ser el paper de Catalunya i de tots els que hi viuen sigui quin sigui el seu origen, el de fer de BANYUTS I PAGAR EL VEURE. Necessitem un estat propi que ens defensi i s´ocupi dels nostres interessos com el aire per respirar perquè només hi ha una cosa pitjor que no tenir un estat propi que et vagi a favor: tenir un estat que et va a la contra en tot que és el que tenim ara. INDEPENDÈNCIA és l´únic camí és la única solució.

comentari
Jordi (Barcelona) 29.01.2012 | 21.00 h
El comentario lo hago en castellano. Lo que dices tiene poco sentido.

comentari
Ernesto (Alicante, España) 29.01.2012 | 22.22 h
No es pot crear un país artificial sense perdre sense perdre diners per tots els costats...exemple Spanair Ale, Viva Cataluña! Visca Espanya!

comentari
Kroquik (España) 30.01.2012 | 10.17 h
Que divertido es su análisis.....! En EGB, se aprende que no se puede gastar mas de lo que se ingresa....Y que la desregulación del transporte aéreo ha sido un factor de crecimiento y desarrollo económico....Va bien con culpar a España de la caída de Spanair. Tómese unas clases de contabilidad empresarial, y vuelva (o mejor dicho analice por primera vez, en vez de opinar sin saber) a analizar las cuentas de Spanair y a lo mejor entenderá el porqué de la caída! Incluso, en África llevan años privatizando compañías aéreas, y Usted quiere hacer al revés. Llevamos mucho tiempo ya, en los que los políticos no pueden utilizar las compañías de "bandera" como instrumento político. Pero Usted se aferra a ello! Que "visión".....! Una región como Cataluña se merece mucho más que esto. Saludos.

comentari
alberto (LLoret) 30.01.2012 | 10.47 h
QUE CINICO ES USTED, PUIGCERCOS. MIENTE A SABIENDAS Y ESO ES TERRORISMO. UN POCO DE RESPETO.

comentari
joan (Terrassa) 30.01.2012 | 12.56 h
Qui te la paella pel manec es qui te els diners i les lleis. L'estat espanyol es qui ho te, i no ens enganyem, no ens consideren conciutadans. Nomes cal veure que sabent el que passava, les importants negociacions, no han mogut ni un dit, tant els en fot les 4000 persones que van a l'atur. Mes exemples que no ens consideren conciutadans? Tants com calgui, la no connexio del port de BCN, la justicia en castella, etc., etc., etc. Cal moure fitxa, i aquest moviment precissa ser molt valents, car es la insubmissio fiscal.

comentari
David (España) 30.01.2012 | 13.25 h
Sr. Juan: Me quedo aun asombrado y Gracias a Dios, de ver más que leer, un blog, solo en Catalán, en su tónica lo "Entendería" en Catalán y Ingles, Francés... pero solo en Catalán... y para colmo para dar su opinión sobre un tema Inculpando a España, eso sí "Lo pongo en Catalán ya si nadie lo puede leer y nadie me contradice" pues como vera, no solo los Españoles, sabemos Español... Yo durante algún tiempo, estuve en su ciudad, por motivos de estudios, no de trabajo... y la verdad no me tope con personas como Vd. lo mismo hablamos Español, que Catalán, Ingles, Francés... (como ya se abra dado cuenta escribo con faltas, lo que no me impide la comprensión fonética) en fin, siento que aun haya intolerantes como Vd. que como las bestias, cuando les ponían las orejeras para taparles, los ángulos de visión y así solo ver un camino... Un cordial saludo de Un Español. Pd: estoy odiando todo lo Catalán por culpa de personas como Vd.

comentari
David (España) 30.01.2012 | 13.32 h
Spanair: resurrección y muerte de un catalanismo 29/01/2012 12:54 h Uno de los pocos ventajas de incubar una gripe es que nada te impide escuchar los boletines de radio. Todo tumbado seguí en directo la última hora de Spanair. En el mismo bloque de noticias y sin haber terminado el Consejo de Administración de la empresa aérea, el Ministerio de Fomento y el gestor público del aeropuertos españoles (AENA) explicaban el dispositivo que tenían preparado por el cierre de la compañía, a diferencia de otros casos similares en los que los usuarios con billetes adquiridos quedaban en la incertidumbre durante horas o días. No son pocos los que a partir de ese momento se han soltado y expresan todo su desprecio, de forma virulenta, hacia el proyecto Spanair. Pocos defensores, algunos que se han hecho escurridizos y otros que apuntan a la catalanesc y estéril expresión del "yo ya lo decía". ZP: 'De esto no Hablamos' Una secuencia de imágenes me vienen a la cabeza. Primera: última reunión de la Comisión constitucional del Congreso de los Diputados (enero de 2005) para aprobar el nuevo Estatuto. Estira y afloja por el Aeropuerto, Rubalcaba accede a la gestión catalana de los aeropuertos catalanes con un canon temporal para hacer sostenible el sistema. Segundo: conversación con el mismo Presidente Zapatero la noche del pacto del Estatut con Artur Mas y la respuesta de éste a pregunta mía: "¿y lo del Aeropuerto como ha quedada? ... de esto no Hablamos ". Tercera: la foto y masaje de muchos columnistas y analistas alabando la sociedad civil catalana en detrimento de los políticos para reivindicar el aeropuerto en el acto del IESE. A pesar de algunas voces críticas, pocas, uno de los mejores látigos contra la presencia de ERC en el Gobierno (ahora reconvertido en un director digital), ensalzaba la sociedad civil reunida en la escuela de negocios y afirmaba que la culpa era del Gobierno catalán. Las portadas que arrancó aquel cónclave, incluso en el principal diario de Cataluña, hoy se han quedado en una ridícula foto en las páginas de economía del consejero Recoder con tres representantes de la sociedad civil. Y una cuarta, mi conversación con el último secretario de Estado del Ministerio de Fomento del Gobierno socialista, Isaías Taboas, al que le expresé mi incredibilidad que la nomenclatura madrileña del estado y de AENA les permitiera hacer la privatización de El Prat y Barajas. Su respuesta se limitó a repetirme que el estado necesita dinero. Desgraciadamente, no me equivoqué. Los estados existen y juegan La película de los hechos pasa rápida. Nos han cerrado las puertas al control del Aeropuerto ya disponer de una compañía de bandera. Es decir, sin hub ni vuelos intercontinentales desde Barcelona, ​​tal y como pretendía la nomenclatura del ministerio español del ramo y la compañía Iberia. Si El Prat se sale y se convierte en un importante centro de conexiones intercontinentales, Barajas tiene un problema y la compañía española también. Y eso, porque Iberia ha centrado toda su estrategia en Madrid. Si queremos salir de Barcelona en el mundo, más allá de los países de proximidad, hay que pagar peaje, aunque sea low cost, y pasar por Madrid. Como en Francia, como los estados que funcionan, como dirían en cualquier sobremesa de la capital española estos días. Que nadie se engañe o se deje engañar y que no busquen en la mala gestión de la compañía caída la causa del fracaso. No era fácil remontar Spanair. Pero menos desbordar la presión que el gobierno español ha hecho en contra. Alguien dirá que el resorte automático de señalar Madrid es el chivo expiatorio de los fracasos de la catalana tribu. Pero amigos, los reyes de oriente son los padres y los estados sirven para eso: para asustar Qatar Airina desde Bruselas, para derrumbar los aeropuertos de Reus y Girona especializando Barcelona en bajo coste y así hacernos más subsidiarios de Madrid . Pero también para atemorizar las federaciones de patinaje de países sudamericanos como ocurrió en Fresno. Para presionar multinacionales para trasladen su sede de Barcelona a Madrid o para convertir lo que la lógica de mercado define como una absorción en una fusión de lo que son compañías estratégicas que ahora llamamos sistémicas. Ha valido la pena? Nos han destripado toda la propuesta de reforma del estatuto y la han dejado inerte. Y hemos dejado unos cuantos pelos en la gatera, especialmente Izquierda. Nos hemos esforzado en la batalla para arrancar los aeropuertos catalanes de las garras del estado y poder hacerlos más competitivos. Entidades, personas y federaciones se han movilizado durante años para disponer de selecciones catalanas reconocidas internacionalmente. Hemos hecho diplomacia catalana a pesar del estado y el quinta columnismo mediático que sataniza la misérrima inversión en cuatro delegaciones catalanas en el exterior y cierra los ojos en la lujuria del estado que riega con billetes de quinientos euros jardines de embajadas o se les despilfarra con cuberterías de plata. En estos años sólo hemos logrado un éxito claro: el dominio. Cat y que dure. Un balance pobre para tanto desgaste. Alguien podría añadir a este artículo, en forma de epitafio, que el catalanismo descanse en paz después de todo. O el sabelotodo añadiría aquello tan maldito de yo ya lo decía. Pero creedme que ha merecido la pena. Porque el camino era inevitablemente este: convencer a todos aquellos que les da miedo o ven la independencia de Cataluña como un imposible que no hay otro camino. Los estadios intermedios de convivencia y de cohabitación les ha dinamitado el estado y la nomenclatura de los miles de altos funcionarios, despachos y consultoras que viven del centralismo y no piensan dejar ni una migaja en Barcelona o Cataluña. Independencia Me gustaría pensar que Artur Mas no le ha gustado nada lo que ha pasado y que tiene un Plan B. Que el Presidente y el gabinete crisis de Convergencia tienen una estrategia para forzar la máquina ante el Gobierno español. Porque a estas alturas lo único que debemos tener claro es que ya hemos hecho todas las etapas y sólo quedan dos posibilidades: el gobierno organiza un referéndum como el de Escocia o proclama directamente la independencia. No hay crédito para ninguna otra alternativa. Y el pacto fiscal nos dirá alguien recordando un enfervorizado Duran Lleida exigiendo la independencia fiscal la noche de las elecciones españolas? Pues lo mismo, más argumentos para tener un estado propio porque para mucha imaginación, paciencia y voluntad que ponga el Gobierno catalán, el Gobierno español sólo atiende a razones de estado, su

comentari
Quim (Pineda de Mar) 30.01.2012 | 16.41 h
Gràcies Joan per ser transparent; nosaltres els ciutadans tenim el dret de conèixer tot allò que en afecta i ens pertany (encara que sigui via impostos). I al tal Alberto li demanaria que ens digués on menteix en Joan!

comentari
Pedro (Úbeda) 30.01.2012 | 17.37 h
El Sr. Puigcercós, sin ser nada del otro mundo, tiene más razón que un santo o que cien santos. Ah, cuídese esa gripe, mon amí.

comentari
Llorenç (Calellà) 30.01.2012 | 19.22 h
Sóc treballador de l'aeroport . Veig la realitat del dia a dia, siguis o no Nacionalista, no es deixa que BCN s' obri al món. Tema vols de carrega, parlem-ne, Aena no dona Slots per aterrar a BCN, a partir d'un cert volum, et diuen... La central de carrega es Madrid. Tema vols de passatgers, el mateix. L' estat Espanyol en innombrables ocasions ha subvencionat Iberia. Han fet tot i més per enfonsar Spanair. Però els Catalans som forts i ens tornarem a aixecar, només es qüestió de temps .

comentari
Xavier Pla (Tordera) 31.01.2012 | 09.48 h
És un bon article on queda lligat el cas d' Spanair amb la necessitat de dir les coses clares. L'Estat espanyol no està d'històries i van per feina, trepitjaran / anul·laran qualsevol iniciativa que vagi en contra del poder central. En resum no és una qüestió d' "eficiència" és una qüestió de "poder". Per tant nosaltres necessitem decidir a casa nostra !

comentari
Lluís (BCN) 31.01.2012 | 17.24 h
Et felicito, Joan, per aquesta anàlisi tant real. Entre nosaltres, un bon afalac al teu article són el atacs furibunds dels savis espanyols nacionalistes. Malauradament per a ells, llur nació imperialista (ne la que encara ens trobem) està condemnada a desapareixer si la UE reexeix i es desempallega d'elles, de les estat-nacions imperialistes, i cimenta la construcció dels Estats Units d'Europa en les nacions naturals d'Europa. L'atzucac econòmic-financer és la clau per a llur caiguda. Catalunya ha de tenir compte de sortir-se'n a temps, i fer camí al costat de Luxemburg, Flandes, Dinamarca o Finlàndia, mentre Alemanya, França, Espanya o Itàlia, han d'empendre a correcuita el camí de la involució. Salut!

comentari
Xavi (Barcelona) 01.02.2012 | 09.50 h
Més enllà de les teories conspiradores contra Catalunya, que malauradament crec certes encara que el poble espanyol ens titlli de mentiders quan en fem referència, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa ridícula i que dóna ganes de plorar, m'hagués agradat veure'l tan decididament favorable a la independència quan ocupava càrrecs de responsabilitat. Des de la barrera tots som independentistes a mort! Tanmateix, trobo que l'anàlisi és encertat, i encomano a aquests que no creuen i insulten a observar la situació de Catalunya amb més deteniment, i veuran que el setge i boicot d'Espanya a Catalunya és tristement cert. Salut! I visca la Terra!

comentari
Akkuarius (Sevilla) 04.02.2012 | 03.01 h
Si los catalanistas (que al fin y al cabo disfrutan de los derechos que tienen en virtud de su nacionalidad española) supieran lo poco que pintan en el mundo como "catalans" exclusivamente, si los catalanistas de base supieran que quienes detentan el poder económico están por encima del engaño al que los políticos independentistas tienen sometida a la mayoría de la población; si la gente supiera realmente el coste económico que está representando para Cataluña la "independència", otro gallo cantaría. Estoy seguro de que se abandonarían el chauvinismo y los complejos. Estoy harto de que cierta categoría de políticos pretenda robar (por que esa es la palabra) a España (Incluída Cataluña) un patrimonio, una cultura y un acerbo que es común a todos. Los "catalans" no brotaron de la tierra por obra y gracia de una diosa pagana, crecieron en Cataluña junto con otros pueblos, aportando y tomando influencias y mal que les pese, crearon una realidad tangible (no discutible como cierto expresidente de gobierno pretende) que se llama España, Espanya o como lo quieran llamar. Menos mal que todo esto es un paripé y ni España dejará de ser lo que es ni Cataluña tampoco, lo malo es que haya gente viviendo de este paripé y cobrando lo que cobran.

comenta