Sindica

cap

El bloc

Soraya, Telefónica, PWC i la CMT

Si encara no fa 15 dies alertàvem, en una entrada en aquest bloc, sobre com el PP feia un autèntic cop d’estat al lliure mercat ara hi hem de tornar. S’ha fet públic que el marit de la Vicepresidenta del Govern espanyol ha fitxat pel consell d’administració de Telefonica.

Sabem que l’Avantprojecte de llei de la Comissió de Mercat i la Competència es un calc de l’informe que la companyia privada i regulada Telefónica va encarregar a la consultora PWC (Price Waterhouse and Coopers).

Sabem que Telefónica és una companyia que no li agraden els reguladors com la Comissió del Mercat de Telecomunicacions.

Sabem que la nova llei que fa el PP -i que Soraya va explicar amb tanta contundència en la conferència del consell de ministres del divendres corresponent- elimina qualsevol rastre d’autonomia als reguladors de mercats com el de l’energia o el de les telecomunicacions (el del mercat de valors i financer no cal tocar-lo perquè els brokers i els banquers ja ho tenen arreglat).

Sabem que el futur projecte situa persones al capdavant d’aquest ens escollides a dit pel Govern espanyol i que el Congrés de Diputats els ratificarà per majoria absoluta.

Sabent tot això, que no és gaire cosa, no cal gaudir d’una extraordinària capacitat deductiva per intuir que els sopars a casa del matrimoni Sainz de Santamaría donaran per molt, tindran molta energia i molta comunicació. A cada banda de la taula, a l’hora de sopar, hi haurà parts oposades. Davant per davant seuran, amorosament, per una banda Telefónica i per l’altra qui nomena els que han de vigilar els excessos monopolístics de la companyia. L’estat espanyol té el privilegi d’estar molt ben situat en el rànquing de la tarifes de mòbil més cares d’Europa, amén d’un règim de monopoli terrible per als altres operadors del sector.

Espanya i la seva capital són un exemple de capitalisme d’estat i sobretot de perversió del lliure mercat i la competència. Per això resulta tan ridícul veure com els espanyols s’escarrassen a buscar un passat liberal i democràtic, un fil roig que els legitimi, aquest dies ho han fet en el 200 aniversari de la Constitució de Cadis i al mateix temps segueixen amarats de la cultura franquista de la democràcia orgànica. Allí si que val allò que entre uns pocs ho farem tot. El liberalisme els empaita però la dreta espanyola sempre corre més!

Recordem el que deia l’economista Cesar Molinas fa un mes a El Pais: “Hay una gran consisténcia històrica de concepción de los negocios y del mundo , entre personajes decimonónicos como Fernando Muñoz, el general Serrano y el marqués de Salamanca , por una parte , y los que hoy en día se sientan en el palco del Santiago Bernabéu, por otra. ( no sóc l’únic obsessionat per la llotja del Bernabéu). Es una misma manera de prosperar por el favor del poder político, gracias al BOE...”.

A que esperen els nostre empresaris (regulats o no) a veure-ho per apuntar-se a la causa de la independència?



comenta