El canvi climàtic és una de les principals amenaces al futur del planeta. Barcelona ha acollit els darrers dies una Conferència internacional amb la participació de més de 4.000 delegats de diversos països i observadors internacionals per tal d’arribar a un text de possible acord davant la Conferència que tindrà lloc el desembre a Copenhaguen. Però dissortadament la Conferència de Barcelona ha fracassat, senzillament perquè no ha estat capaç d’arribar a acords.

El protocol de Kyoto establia les pautes per disminuir els efectes de gasos hivernacle. Aquest països havien de reduir les seves emissions en un 5,2 % durant el període del 2008-2012 respecte als nivells del 1990. I els deures no s’han fet. Podríem assenyalar diversos estats, els Estats Units principalment, però el cert és que l’Estat espanyol tampoc no ha complert. En l’actualitat a l’Estat les emissions arriben a un increment respecte l’any base de 1990 del 42,7%. I si bé és veritat que l’any 2008 les emissions van disminuir en un 6,5 respecte a l’any 2007, també és cert que és conjuntural; no pas gràcies a les mesures adoptades per la Ministra d’Indústria d’Espanya sinó una conseqüència directa de la crisi econòmica. La manca de sensibilitat dels governs del PSOE i del PP farà que Espanya hagi de comprar 6 milions de tones de CO2 a Hongria, Polònia, Ucraïna, la República Txeca, Letònia, i Estònia per aconseguir complir el Protocol de Kyoto mitjançant la compra d’excedents.

Aturar el canvi climàtic significa compromís internacional, compromís nacional i compromís local de tots els agents implicats. Necessitem una indústria que aposti per les tecnologies netes, necessitem un model energètic basat en les energies netes i alternatives, un nou model de mobilitat que prioritzi el transport de mercaderies i el transport públic de qualitat, necessitem preservar el medi natural i necessitem generar riquesa que no és el mateix que la política del totxo i l’economia especulatives imperants i que estan darrere de la crisi econòmica que patim.

Eficiencia, transferència tecnològica, innovació.... necessitem una revolució verda. És possible mantenir els estàndards de qualitat de vida assumint un creixement sostenible. Necessitem seguir progressant però no a costa de destruir el medi ambient. Podem reconvertir sectors de la nostra economia a una economia verda, de gran valor afegit i que doni respostes vitals al futur del planeta. I això exigeix compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i demana que aquests no quedin en paper mullat ni en declaracions de grans titulars buits de contingut.
Urgeix doncs que abans de la celebració de la cimera del Clima es faci un esforç extraordinari per tal de que s'acordi un post-kyoto entre tots els líders mundials. I aquesta és una tasca que ens competeix a tots.