Joan Puigcercós

Ramon (BCN) 27.03.2008 | 17.31 h

Celebro i espero la concreció de la teva proposta de formar un "equip integrador de tots els accents i amb les millors dones i homes per fer que el partit segueixi liderant l’agenda política del país". Poder un dels principals que es poden fer al que ha estat el teu "entorn" més proper ha estat primar la fidelitat per sobre de la capacitat... Espero a veure com es concreta la teva proposta

moi (Barcelona) 27.03.2008 | 18.04 h

Cal un acord almenys entre Puigcercós i Esquerra Independentista per fer una candidatura que compagini cares noves i cares conegudes, gent amb experiència i gent nova, experiència de govern i il·lusió per un futur diferent. Per fer-ho cal assumir el full de ruta que ha marcat Esquerra Independentista però al mateix temps complir l'acord del govern d'entesa fins el 2010 per demostrar que som gent seriosa. Llavors, com vas dir a la conferència al World Trade Center, serà el moment d'un nou embat amb l'Estat. Sort!

Josep 27.03.2008 | 18.51 h

la meva reflexió és que ERC té que tenir nova direcció: aire fresc, noves ideas, nous plentajaments, noves persones,... amb això no vull dir que em de trencar el govern, la mateixa gent i els mateixos que tenen cadira amb algun carreg el poden mantenir... els canvis a poc a poc!!

Victor (platja d´aro) 27.03.2008 | 21.47 h

Puigcercós: Ánims per acabar el que heu començat! Per respecte al electorat feu un debat breu...a fons però breu. Crec que ets honrat i no malfio tant com altres contertulis. Representes a molts militants i tens i crees moltes simpaties i per aixó no has de defallir ara que heu obert la caixa dels trons. Pero jo estic per que en Carod ha de continuar, tu a Madrid i has fet escola i en Ridao, que es molt assenyat, ha de fer campanya a Catalunya per restar vots als de CiU que els hi ha caigut molt bé. La meva dona està molt entusiasmada amb la Pilar Rahola i si la incorporeu tindreu molts vots femenins segur per que la campanya mediatica com a contertulia la ha fet molt popular. Anims pero ja et deixo clar que a mi m´agraden en Carod i en Ridao. Salutacions.

Rosa (Arenys) 27.03.2008 | 22.18 h

Com sempre, Esquerra en boca de tothom. D'aquells qui l'estimen i dels qui l'odien, o el que és més incomprensible les dues coses alhora. Tens, tenim un repte al davant, una oportunitat per renéixer novament. Les mans han d'estar esteses i integrar les sensibilitats sensibles al canvi del nostre partit. Cal recordar també que la batalla dialèctica és al café, a l'escola, a la feina i el militant pelat està fet un embolic. La feina que es fa als governs queda en un trist segon pla i se'n fa molta i bona. Em cal, ens un partit fort per seguir endavant, per centrar les forces en governar i no en pica-baralles internes. Sort Joan, sort Esquerra i enhorabona per la teva decisió.

Pere (SBD) 27.03.2008 | 23.14 h

El guanyador hauria de donar la mà estesa als altres corrents i incorporar-los al projecte. Sobretot que no es trenqui ERC. Sobretot, no doneu una imatge negativa de confrontació i de baralles. Això la gent no ho perdona.

pere prat (banyoles) 27.03.2008 | 23.19 h

s'admeten comentaris negatius?

Wenceslao (Barcelona) 27.03.2008 | 23.24 h

Joan Puigcercos,em sembla que les reflexions polítiques s'han de fer de portes en dins del partit i no mediatitzar i escenificar en la premsa les vostres lluites per el poder.Aquesta olla de cols bull massa depresa i espanta els electors.L'ambició política ha de ser positiva,aglutinadora i mai excloent.Molta sort i que sumeu.

Jordi (Badalona) 27.03.2008 | 23.40 h

Endavant, Joan. Ets l'única proposta seriosa i integradora de totes les que hi ha: el Carod fugint del barco en el moment difícil, l'Uriel fent propostes irrealistes i el Carretero volent pactar amb CiU. La militància estem amb tu!

Moscada (Berga) 28.03.2008 | 01.59 h

A tots els "depres" De tot cor, ànims!. Em sap greu que estigueu patint d'aquesta manera. ERC està carregada de bona gent, patriotes de veritat; militants, simpatitzants i votants..... però........ la direcció és una altra cosa. Els megaescaladors de "l'independentisme" estan massa còmodes a les poltrones, i els que se n'aixequen, és que n'han vist una de més reconfortant amb el seu amo despistat i s'hi volen asseure. Desenganyeu-vos, ells, també tenen hipoteques per pagar i els sous que s'han "imposat" no són per menystenir. Alerta però, que ja comencen a notar al clatell l'alè d'aquells que diuen que ho faran millor: d'una banda, els manllevadors d'idees i de noms, capitanejats per un (ex)dofí juvenil de la direcció, que, com qui diu, no havia acabat la carrera i ja estava fent dormidetes al parlament, això sí, amb sou de diputat. Amb poquíssima experiència en dirigir i encara menys en doblegar l'esquena, ara s'ajunta amb un editor de dubtosa reputació independentista, molt aficionat a fer escapadetes a Perpinyà, Pessillà de la Rivera, i tota la Catalunya Nord en general, tot s'ha de dir, cercant la "pau"(i sempre en companyia d'un messies o altre). I tot això, com no, amb el suport d'un, no menys inexpert, "sociata" reconvertit per despit, que fa quatre dies que s'ha adonat que això de la independència és possible. I per una altra banda hi ha quatre arreplegats, perdó, volia dir reagrupats (i em sembla que a hores d'ara ja són molts més de quatre), que diuen que s'ha de canviar d'estratègia. Molt bé, estaríem d'acord. El cas és que ja fa dies que caminen, ben reagrupadets, i encara és hora que diguin quina és la SEVA alternativa estratègica. Tinc molts amics a Esquerra, als quals aprecio molt i com ja he dit abans, els considero molt bona gent. Ara bé, seria bo, i per a combatre la depressió molt idoni, que féssiu una mica d'autocrítica, perquè continuar creient -com en l'època del "Sisales"- que ERC és el pal de paller de l'independentisme, desvirtua la realitat de tal manera que davant una davallada com la de les darreres eleccions , fa que hom tendeixi a confondre aquests resultats del partit amb la situació de l'independentisme sociològic, sense tenir en compte qualsevol altre tipus d'anàlisi. Lluny de la lectura que feu els "depres", la davallada d'Esquerra no significa un retrocés de l'independentisme, ans al contrari, hi ha tanta palla que jo diria que és impossible lligar-la al mateix pal.

Mercè (Ripoll-lladó) 28.03.2008 | 02.02 h

Va Joan! endavant! Que part de la feina ja te l'ha fet ell mateix errant l'estratègia! Tu no vas amb llibres de caballeria.....si no n'has de treure res. Tot va caient pel propi pes. No sectaritzis la cúpula. En Ridau i tu, el candidat a Madrid i el candidat a Catalunya, sou els que heu d'encapçalar el lideratge del partit.

YuriBCN (Gràcia, Barcelona) 28.03.2008 | 08.22 h

Estic amb en Ramon, i discrepo d'en moi: cal un acord entre TOTS, i nopas d'un parell dels "entorns" (uix, com em desagrada el terme aquest, tot i descriure una realitat). Joan, t'admiro personalment i política, però he vist moltes coses que em desagraden en tots els "entorns" per a poder-me sentir identificat amb cap d'ells, inclòs el teu. Un aspecte que m'ha sentat molt malament és el menyspreu pels "lliure pensadors" per part d'aquests "entorns". Jo m'enorgulleixo de ser lliure pensador, i crec que la diversitat d'idees és el que ens pot portar al camí endavant. Em permeto afegir un enllaç per a la teva consideració: http://yuribcn.blogspot.com/ Salut i República!

manel (Hospitalet) 28.03.2008 | 10.25 h

Endavant Joan l'esquerra nacional necessita avança més que mai!

Xavier (Mollerussa) 28.03.2008 | 13.14 h

S'està donant massa alè a tota la gent que te ganes de parlar, a qualsevol programa de televisió en fan entrevistes, diàlegs i fins hi tot discursos. Quan s'ha vist un que estigui en contra d'en Mas o d'en Montilla fer un discurs? i no serà per què no n'hi hagi... Els mitjans de comunicació van en contra d'esquerra i d'això no se'n adonen ni en Carretero ni l'Uriel, creuen que se'ls estimen molt per què ara els fan molt cas, però ja veurem d'aquí un temps. Ànims Joan, ets el millor candidat.

joan raventós (esparreguera) 28.03.2008 | 13.26 h

Hola Senyor Puigcercós, m'adreço a vos perquè probablement sereu el proper president d' Esquerra i us vull fer una serie de consideracions. En primer lloc, cal fer una autocrítica profunda del perquè s'han perdut aquests vots en aquest temps. La conjuntura política hi ajuda però crec que cal cercar raons més profundes. L'independentisme, senyor Puigcercós és un sentiment molt profund que respira per la denostació, oprobi i menyspreu que té Espanya vers els catalans. Aquest sentiment unit a un sentiment d' amor a la pàtria i a la gent que la componen fan que aflori aquesta sensibilitat. Com que parlem de sentiments, no es pot tractar el votant d' ERC, independentista català, com si fos quelcom sense personalitat ni caràcter perquè d'això en sobra en aquestes persones. Caldria doncs que revissessiu quin és la relació que té el partit amb el seu electorat, que s'estima més quedar-se a casa que votar a ningú més. Com pot imaginar-se la culpa no és de l'electorat que no els ha votat sinó de vós i la direcció del partit. Jo com a votant d' ERC des de fa anys crec que s'ha fallat força en subestimar la reacció de l'electorat en questions bàsiques com l' Estatut o el segon tripartit. Potser veu pensar que l'electorat d' Esquerra era com el de la resta de partits, que ho acceptaria tot, i no ha estat així. Molta gent que us va votar, jo no, sobretot jovent engrescada, es va quedar a casa el dia 9. I va ser per dos motius: la pertinència de pactar res a Madrid, i vos sabeu de què parlo, i la forma com esfa fer el tripartit segon, en quatre dies, que semblava un repartiment de càrrecs de vostès i punt. Així com el primer tripartit tenia l'horitzó d'un nou Estatut amb més autogovern, el segon res de res senyors. Molta gent espera l'arribada d'un partit que cerqui la independència del nostre país per damunt de tot i el tema de governar ja serà en una Catalunya independent. Resumint, Esquerra només pot estar a la Generalitat per proclamar la independència de Catalunya. Sinó es converteix en una altra Convergència, senyors. I el degoteig si això no canvia serà constant fins arribar a tenir els cent mil vots del senyor Hortalà...Bé. Jo li faig una humil i sincera reflexió perquè hi pensi. Atentament, un seguidor vostre. Joan

Josep (Barcelona) 28.03.2008 | 16.15 h

Puigcercos, gracies pel treball, PEL PAÍS, PER ESQUERRA plega d'una vegada i si vols presentar-te a la generalitat n'hi hauran unes primaries. Per dignita dimiteix!!!

Albert (Barcelona) 28.03.2008 | 16.47 h

Així, Joan, reconduint el partit sense fer-li mal. Haver integrat en Ridao, un home que sempre ha anat per lliure, és una mostra de la renovació que has de fer. Si segueixes així, tindràs el meu vot.

gerard (berga) 28.03.2008 | 18.41 h

Espero que acabi convencent a Joan Ridao per formar tàndem com a aspirant a secretari general. He pogut escoltar-vos a Berga als dos: al Ridao en plena campanya, i a vostè en un acta de proximitat i crec que hi han bones idees. El que em preocupa, és que després de l'elecció del nou president al juny, si vostè es fa amb la presidència del partit, aïlli a Carretero, Uriel i companyia de la cúpula del partit. Jo crec que són gent molt qualificada per treballar per ERC i que si vostè és el nou president del partit, els hauria d'escoltar i deixar un lloc dins la Nacional. Sort i endevant!

Xavier Martínez (Tona ( Osona )) 28.03.2008 | 20.45 h

Solament donar-te molts ànims desde Tona,crec que estas fent i faràs la feina adequada per a tots i totes.Demanar-te que no caiguis en el parany de declaracions d'en Carod,crec que el debat republicà s'ha de fer de portes endins del partit i com menys sortim als mitjants, millor. També comentar que algunes declaracions que s'estant fent a aquest blog no es mereixen ni publicar-les.No es pot insultar a una persona encara que no hi estiguis d'acord amb ella,aquest tipus de gent,que no ser si és militància,no te cap respecte i no es mereixen que surtint publi- cats els seus comentaris.

Ferran (Barcelona) 28.03.2008 | 22.27 h

Benvolgut senyor Puigcercós em dic Ferran i li escric principalment per fer-li unes quantes reflexions. Ja d'entrada li dic que em considero independentista, tot i que per les poques vegades que he tingut l'oportunitat de votar (tinc 19 anys), no he votat ni CiU ni ERC, sent els partits més representatius que defensen Catalunya com a nació. Suposo que es preguntarà per què no els voto. El que penso és que tal i com estar dividit el nacionalisme en dos grans partits bàsicament (hi ha més partits i plataformes però minoritàries) em fa veure que anem pel mal camí. Els que realment som independentistes no podem dividir-nos perquè així mai assolirem els nostres objectius com a nació. La causa de la divisió del sobiranisme (i de més partits a part de CiU i ERC) ve del fet que els partits es centren en un eix esquerra-dreta, el qual comporta divisions, retrets, insults, quan de fet no deixem d'estar sota el mateix sostre. Jo em puc considerar d'esquerres o de dretes, però crec que això no és la prioritat i que ho hauríem de deixar per quan Catalunya sigui sobirana, llavors cadascú ja podrà tirar pel seu camí. L'eix esquerra-dreta de fet són unes ideologies que mai moriran perquè van lligades a la societat, però el tema de defensar una cultura, llengua i país no pot esperar per tota la vida, doncs si seguim lligats a Espanya estem condemnats a desaparèixer com a poble. Fixi's que en l'època que vivim, convivint amb immigrants de l'Estat espanyol i d'arreu del món, la llengua ha cedit més que en tot el que ens han volgut imposar amb dictadures en quasi 300 anys, perquè no tenim competències sobre com integrar els immigrants en la nostra llengua (no hi estan obligats). L'única viabilitat és ser un estat; no hi ha més. Tornant al tema que li estava dient, la divisió del sobiranisme és la causa de tots els mals de Catalunya. A molta gent no li interessa el fet de ser d’esquerres o de dretes, sinó la independencia de Catalunya. Crec sincerament que molta gent vota ERC simplement perquè és el que es declara el més independentista. Però passa que a CiU també hi ha un gran sector independentista més gran que el federalista/catalanista de UDC. Per Catalunya hi ha dos camins: o la independència que volen alguns, o una autonomia rància que amb el pas del temps ens afeblirà com a poble. No existeix l’intermig del federalisme simplement perquè el conjunt d’Espanya no ho vol, ja que en la gran majoria, els espanyols són centralistas i espanyolistes, no tenen cap visió d’un estat plurinacional. Per tant, sectors com UDC, PSC i ICV estan en l’error de pensar que podran construir un estat plurinacional anant a Madrid quan els dos grans blocs (PSOE i PP) deixant de banda l’eix Ezquerra-dreta, són igual de centralistas. Zapatero va predicant una Espanya de les autonomies que no té res de federalisme. Així doncs la solució no està a Madrid (ni en fer canviar la constitució, com he dit abans per la majoria espanyola centralista) sinó en unir esforços aquí a Catalunya. L’eix dreta-esquerra és qui ho entrebanca tot. Vostès des que estan al govern han preferit l’eix esquerra-dreta que l’aposta per la sobirania. Per molt que s’omplin de paraules, no ens ho han demostrat pactant amb PSC que predica l’Espanya de les autonomies mínimament lliures. El que vol la gent (gran majoria), i per això CiU i vostès estan baixant tant en vots (no ha sigut només el vot útil al PSC, sinó veure ERC com a còmplice del PSC), és veure com d’una vegada els partits o sectors de partits independentistes s’uneixen de debò per crear un nou partit que només lluiti per la independencia; o vols la independencia o no, és el millor missatge, i no fer com fan CiU a jugar al doble llenguatge i vostès que pacten amb PSC. No em val l’excusa de dir: “si estem al govern amb PSC és per construir un nou horitzó nacional i social” Això no funciona així. No creguin pas que amb aquest projecte farien una fàbrica productora d’independentistes. Qui ho és, ho és; qui no, no. Vostès creuen que només ERC és la via per la sobirania, i no és així. El fet de dir que són d’esquerres, ja estan desagradant a molts sobiranistes. És el fet de pertànyer a una etiqueta identificativa que postres amb orgull i alhora menysprees l’altre mentre no deixes d’estar al mateix sostre. Ha de saber que he enviat una carta al senyor Mas exponent-li els mateixos arguments amb alguns matisos relacionats amb el seu partit, per criticar els seus defectes, defectes que no deixen de ser l’individualisme, partidisme. Així doncs, si creessin un partit unint totes les tendències d’esquerra-dreta (tots els que he esmentat: CUP, PRC, CDC, sectors juvenils com la CAJEI i més) la gent veuria de veritat que hi ha un projecte de debò, on tothom va unit i treballa unit, no fent-se retrets com passa en els partidismes. Perquè de fet són els partidismes qui fan mal a Catalunya, on cadascú vol demostrar al poble que ho ha fet més bé que l’altre i al final no s’aconsegueix res. Imaginem que es creés aquest partit; doncs si s’aconseguís la independència gràcies a aquest, que crec que seria possible ja que en el fons desconeixem que tenim més força del que ens pensem (units) després cadascú podria recuperar el seu partit en funció de la ideologia esquerra-dreta. Catalunya va abans que l’eix esquerra-dreta, perquè és una ideologia social que sempre existeix ja que va lligada a la societat. Catalunya no pot esperar. En el cas que s’unissin totes les forces, seria la millor oportunitat per fugir de l’eix esquerra-dreta ja que el partit no es podria posicionar simplement perquè hi hauria formacions de tots els sectors. El fet de separar el catalanisme en ideologies (vostès ho fan igual que CiU) impedeix que Catalunya sigui sobirana. Si això, per part d’ERC, fos proposat a CiU juntament amb altres plataformes, CDC veuria que ja no li fa falta l’aliança amb Unió per tenir més poder, que és el que demostren voler. Perquè vegi que això que proposo va de debò (molta gent ho vol) li envio adjuntament la carta que li he enviat al senyor Mas on he sigut més ampli simplement perquè ha estat el primer a qui li he escrit. Perquè entengui millor el que li vull transmetre, li agrairia que se la llegís, encara que no va dirigida a vostè. Atentament, Ferran Madriles. Carta a Artur Mas: Benvolgut senyor Mas, em dic Ferran i li escric principalment per fer-li unes quantes reflexions. Ja d'entrada li dic que em considero independentista, tot i que per les poques vegades que he tingut l'oportunitat de votar (tinc 19 anys), no he votat ni CiU ni ERC, sent els partits més representatius que defensen Catalunya com a nació. Suposo que es preguntarà per què no els voto. El que penso és que tal i com estar dividit el nacionalisme en dos grans partits bàsicament (hi ha més partits i plataformes però minoritàries) em fa veure que anem pel mal camí. Els que realment som independentistes no podem dividir-nos perquè així mai assolirem els nostres objectius com a nació. La causa de la divisió del sobiranisme (i de més partits a part de CiU i ERC) ve del fet que els partits es centren en un eix esquerra-dreta, el qual comporta divisions, retrets, insults, quan de fet no deixem d'estar sota el mateix sostre. Jo em puc considerar d'esquerres o de dretes, però crec que això no és la prioritat i que ho hauríem de deixar per quan Catalunya sigui sobirana, llavors cadascú ja podrà tirar pel seu camí. L'eix esquerra-dreta de fet són unes ideologies que mai moriran perquè van lligades a la societat, però el tema de defensar una cultura, llengua i país no pot esperar per tota la vida, doncs si seguim lligats a Espanya estem condemnats a desaparèixer com a poble. Fixi's que en l'època que vivim, convivint amb immigrants de l'Estat espanyol i d'arreu del món, la llengua ha cedit més que en tot el que ens han volgut imposar amb dictadures en quasi 300 anys, perquè no tenim competències sobre com integrar els immigrants en la nostra llengua (no hi estan obligats). L'única viabilitat és ser un estat; no hi ha més. Tornant al tema que li estava dient, la divisió del sobiranisme és la causa de tots els mals de Catalunya. Ja sé que vostè em diria que ha creat "la Casa del Catalanisme" on tots els independentistes hi tenim aixopluc, això si és de caire sobiranista, cosa que em qüestiono. Però l'error està en què “la Casa del Catalanisme” ve d'un partit amb marca pròpia, no de l'independentisme en essència, i això crea aversió per part dels que no voten el seu partit, perquè quan un partit amb unes idees pròpies d'esquerra-dreta llença aquest projecte, molts no ho accepten simplement pel fet que és avar apropiar-se de tot el nacionalisme cap a un partit que té unes idees en l'eix dreta-esquerra, i diu indirectament que “el nacionalisme del meu partit és el bo”. És una més de les reflexions que li faig veure en el fet que un partit amb idees dreta-esquerra que es vol apropiar-se de tot el nacionalisme "bo" segons cadascú, implica la divisió aquesta que li estic comentant, i estigui tranquil perquè ERC tampoc se'n salva, i sàpiga que aquest correu amb les idees que presento és enviat també als d'ERC. Llavors arribem a la idea clau que suposo que haurà entès. Mentre existeixi CiU o ERC mai serem lliures, perquè es crearà dualitat. I miri què li dic també, i és que hi ha petits sectors al PSC i Iniciativa que també són sobiranistes. L'error de tots els partits amb voluntat d'alliberar Catalunya ha estat doncs, l'eix dreta-esquerra. La solució és doncs, unir-nos. Però no es tracta d’oblidar per un moment l'eix dreta-esquerra i unir-nos com a diferents blocs junts, sinó dissoldre'ns en un sol partit, perquè si no, sempre afloraria l'orgull de veure qui vol quedar millor a la foto i qui ho fa més bé, (per part de tots, no va per vostè la indirecta, sinó per tots). Perquè VOLDRIA QUE EM RECONEGUÉS EN LA RESPOSTA, senyor Mas, que l'Estatut va ser un fracàs i que com a molt hem rascat crostes de competències per part de l'Estat, gràcies a l'individualisme de cada partit. I deixi'm que li faci un altre parèntasi: amb estatuts no es va enlloc. Ens va servir per mantenir-nos com a poble quan vam sortir de la dictadura, però es que no es podia fer més tenint un exèrcit al damunt, i no cregui que perquè ara Espanya sembli més democràtica, ens acceptarà un referéndum o ens donarà LES COMPETÈNCIES prròpies d’un estat, perquè no ho reconeixerà; és així d'opressor. La constitució espanyola va ser dissenyada d'una manera en què nacions com Catalunya, Euskal Herria, Galícia, Canàries i d'altres, no puguin avançar més enllà d'uns estatuts que nosaltres ja vam fer en l'estatut del 79, que concedeix llibertats molt limitades. Ara amb el nou estatut no hem avançat res pel que li acabo de dir: mentre Espanya sigui la "nació" inscrita a la constitució i nosaltres només siguem mandangues tretes de la màniga com ara "nacionalitat" o altres ximpleries que no volen dir res, no avançarem perquè les veritabes llibertats de gestionar el propi país se les queda la "nació espanyola". Com si fos paraula de providència baixada des del cel, sempre et reponen, al•legant a la constitució, "només hi ha una nació", concepte en què s'han basat per retallar totes les competències de l'estatut que "pertanyen a la nació espanyola constitucionalment". Potser avançaríem si Espanya fos un estat Confederal però això ha de sortir de la voluntat de tots els espanyols, cosa que és impossible vist el seu espanyolisme centralista i unitari. Tenen tot el dret a pensar així, és el seu país, però no el nostre, i com a tal hem de donar nosaltres la iniciativa. Aquesta iniciativa, per part del PSC se'n diu federalisme, però que hom ha vist que és falça; continua sent aquella Espanya de les Autonomies, centralista i rància; i a més, encara que ho fossin de debò, no es podria arribar a cap federalisme perquè la majoria espanyola és partidària d'una "nació indivisible". Igual passa amb Iniciativa que sí que defensa un federalisme, però que tampoc és viable. Igual passa amb Unió, sector del seu partit. L'única solució és doncs la independècia. Però jo em pregunto per què coi hi ha en una federació com CiU, on hi ha sectors independentistes i sectors tant sols catalanistes, o federalistes, com li vulgui dir, com és el cas d'Unió. Ha de veure senyor Mas, que aliant-se amb uns que no volen la independència, per molt catalanistes que siguin, es frena la voluntat de convocar un referèndum, que és l'única opció viable per salvar el poble català. Jo no sé si vostè ho és realment. Em veig obligat a confessar-li que crec que vostè juga amb els catalans en un sentit (no dubto de la seva estima per Catalunya), però juga a l'ambigüitat: ara fa un míting davant de gent mostrant estelades i després se'n va a fer conferències sobre els interessos de Catalunya però dins del marc espanyol. Ja sé que aliant-se amb un sector no-independentista com Unió i representat per Duran, fa que tregui més vots, però és que llavors l'independentisme que hi ha a dins de la federació queda suprimida, i això és enganyar els que hi creuen dintre del seu partit. Pot ser que em respongui que vostè defensa aferrissadament els interessos de Catalunya, però en aquests interessos jo només hi veig demanar bons pressupostos a l'estat i infraestructures. Però és que això és tenir una idea molt limitada de país. Pensem que els diners és l'únic que ens fa falta per gestionar-nos com a país. Doncs és falç. Un país de debò ho gestiona tot: immersió lingüística, infraestructures, ports, educació, sanitat, medi ambient, etc...no depèn de cap estat. Si vol una prova que estem lligats a un estat opressor, per molt que s’aconsegueixin bons pressupostos, és el fet que molts catalans independentistes (d'entre els quals amics meus, familiars) han hagut d'anar a votar el PSC-PSOE a contracor per frenar l'amenaça del PP de dividir les classes en català i castellà, com si el català no estigués prou ferit com per acabar-lo de rematar, després de tenir la bonança d'acollir i voler integrar els immigrants d'espanya i de fora el món, donar-los treball i oportunitat perquè els seus fills puguin sortir de la pobresa i puguin formar-se, i després de tot plegat ens tractin així. Aquesta és la prova que nosaltres els catalans actuem amb por pel que pugui passar a Madrid, que és qui decideix a l'hora de la veritat. I el PSOE no deixa de ser un llop disfressat d'àvia com el conte de la caputxeta vermella, que a la primera ens la fot per tots costats (estatut, memòria històrica, retorn PARCIAL papers de Salamanca, etc, etc). Ens equivoquem tots si ens pensem que amb uns quants diputats (per molt claus i decisius que puguin ser a Madrid) puguem defensar Catalunya com si anéssim a conformar un país propi. Doncs miri, sempre hi haurà de president amb quasi majoria, PP o PSOE; a nivell estatal no som més que una mosqueta que els interessa per pujar al poder però que la ignoren per complet. I si algun cop ens fan cas, ens donen poquíssim com si l'estat estigués donant una llaminadura a un nen i li diu que no reclami res més fins passat un quant temps. És així, senyor Mas, l'autèntica realitat; mai ens han considerat com un país al mateix nivell que ells, sinó com a quelcom inferior. Som com un osset de peluix que s'aprecien pels diners que aportem a l'estat, i també ens volen per satisfer el seu pensament imperialista i de grandesa de "nació". No tots són tan dolents com el monstre espanyol que estic descrivint, però és que fins i tot els "més bons" no s'imaginen Espanya sense Catalunya perquè "seria com tallar-se un braç". Molt poca gent té una idea federalista allà a fora. Jo la recolzaria si des d'allà fora fos una idea majoritària, com a respecte pels diferents pobles no reconeguts a Espanya. Però no la hi tenen. I així mateix, si aquesta idea fos majoritària a nivell estatal, també respectaria la idea d'un sector de CiU que és el federalisme. Però si a fora no ho volen i ens volen mantenir en la mateixa estructura estatal que sempre han mantingut, ens hem de desenganyar; ja no avançarem més com a país (no en el tema calés, sinó a sobreviure com a poble) perquè ens ho impedeix la constitució, i no vulgui creure que els convencerem des d'aquí per què la canviïn. O Ara o mai, senyor Mas. Unir-nos és l'única solució, tal com li he exposat abans: un sol partit, un sol bloc, com la cançó "A casa meva és casa vostra", sense distincions, sense diferenciar si un és d'esquerra o dreta, estant tots al mateix nivell per no crear retrets ni traves, per assolir l'únic objectiu: un país lliure. La unió, en el cas que es fes, hauria de suposar la dissolució de tots els partits independentistes per unir-se en un de sol. Sé que se li fa difícil imaginar-s'ho després de veure la maduresa a què ha arribat el seu partit, així com d'altres, en tenir representacions per tot el territori, estar ben format, ben preparat, tenir història, etc. Però si té visió de futur (i si vostè és realment independentista) val molt més la pena el projecte que li plantejo que no pas seguir individualment amb un partit, per molt que hagi aconseguit com a partit desenvolupar-se, créixer i madurar. Perquè seguir un camí individualista i partidista és com ser una empresa competitiva: intentar guanyar-li la partida a l'altre, desbancar-lo, excloure'l, retreure-li coses, quedar en el millor lloc de la fotografia, acusar-lo per donar una imatge falsa de l’altre i desprestigiar-lo (no l’acuso a vostè, sinó que descric un tipus de política que mai ens portaria cap a la independència), etc, en definitiva és pensar en salvar-se un mateix i no tenir vertader sentit patriòtic, i després voler a sobre reunir tots els vots catalanistes i independentistes. Sento dir-ho, però és el que fan tan com el seu partit com ERC. M’entristeix molt veure com un futur d’una Catalunya lliure queda frustrat per les infantileses i orgulls de cada polític, per defensar el seu partit, que com acabo de dir, sembla com si es tractés d’una empresa egoïsta que només pensa en ella. Imaginem que en un futur s’ho plantagessin i tots els partits independentistes (o sectors de partits), plataformes, associacions, etc s’unissin per allò que realment ens lliga: la independència. Tindríem un partit on tota mena de gent sobiranista hi veuria il•lusió i no retrets entre diferents formacions; ganes de treballar i un futur que no només s’hi pugui somiar, sinó creure-hi. La unió fa la força i alhora crea il•lusió, i la il•lusió per una cosa és una cosa que ningú pot aturar. Els catalans no ens ho creiem, però quan ens unim som imparables. Però això comporta humilitat i oblidar les diferències. Els Castellers, tret distintiu cultural del nostre país, representen amb major fidelitat els valors que podem tenir els catalans: unint-nos podem créixer fins allà on nosaltres vulguem arribar, que ha de ser la independència. Faci per un moment memòria històrica i recordi quan es va crear Solidaritat Catalana, formació que va aglutinar totes les forces des de la dreta més dretana fins a l’esquerra més esquerrana, tant sols per defensar Catalunya. Però no s’esveri, mantinc la sensatesa, ja que és normal que partits tan importants com CiU i ERC, que ja formen part de la història de Catalunya, no vulguin deixar d’existir com a entitats. Seria només deixar aparcat cadascú el seu partit temporalment, que per quan s’hagi assolit la sobirania de Catalunya, cadascú pugués tornar al seu partit d’acord amb les seves idees respecte l’eix esquerra-dreta, que com li he dit, pot esperar; Catalunya, no. No és posible fer dues coses a la vegada. Ja ens va passar a la guerra civil: tothom volia fer la seva revolució particular, i alhora, guanyar la guerra. Ens vam quedar amb un pam de nas perquè no vam saber veure quina era la prioritat. Doncs de la mateixa manera, no és possible pensar que es pot portar un país pensant en quant li ha d’aportar l’estat en infraestructures i pressupost, quins aeroports ens han de transferir, etc, si realment no veiem que el que fem és estar lluitant en va perquè al final ens donin com a molt les sobres, i el més important de tot, que no podem gaudir de la dignitat de ser un poble reconegut que s’autogestioni com a estat sobirà, i que a penes té recursos (depenen de l’Estat) per mantenir una cultura i una llengua viva, que és l’eix vertebrador de tota cultura. Sento dir-ho així, però si volem que la nostra llengua visqui, i en conseqüència Catalunya, el català s’ha d’imposar a totes les administracions, empreses, àmbits quotidians de la vida, etc, perquè és el que fa qualsevol estat sobirà. De moment, els nostres recursos a fi que els immigrants aprenguin la nostra llengua és la persuasió, i sent la majoria immigrants de Sudamèrica i Espanya (castellanoparlants) es veuen amb la comoditat que a Catalunya el castellà és oficial i no es molesten a aprendre’l, i així poden passar-s’hi la vida, sense conèixer la identitat cultural del poble català, i més aviat mirar-s’ho com un idioma d’estar per casa. Ara vostè em diria que negociaria competències perquè el català s’aprengués més i tot això, però fins que no hi ha un estat sobirà, la gent no s’ho pren de debò. Són tot un seguit de raons que li exposo per fer-li veure com és de necessària la independència a curt termini, i no barallar-se entre persones que volen una Catalunya lliure. Un partit és una eina, un mitjà per defensar uns ideals, no una espècie de relíquia sagrada que es posa al temple on tots i totes l’adoren cegament com una secta perquè és la seva “marca”. Fins que no siguem humils i vegem el que realment ens uneix (la independència), no ens lliurarem de les sectes partidistes que creuen que el seu partit és el millor sempre i sempre i l’altre no és digne de confiança. Repeteixo: humilitat i ser crítics amb un mateix, i veure el que ens uneix, no costa gens si t’estimes el teu país. No siguem rucs! Si volem la independència…endavant!!! Ja li asseguro que si tots tinguéssim aquesta idea, no només hi hauria ERC i CiU formant la coalició; també hi hauria sectors del PSC i INICIATIVA (com li he dit abans), el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ, comunistes (les CUP), capitalistes, d’esquerres i de dretes, tradicionalistes i d’altres oberts al món…però ningú sense perdre el vertader sentit patriòtic que ens conformen com a poble: CATALUNYA. Si vostè es presentés en aquest ÚNIC bloc amb ÚNIC propòsit independentista, jo el votaria, el respectaria tant com els demés que lluiten pel mateix propòsit, malgrat les diferències que jo pugui sentir respecte vostè en l’eix esquerra-dreta. No m’importaria en absolut, ans al contrari, estaria encantat que hagués reunit el valor per tirar endavant aquest projecte juntament amb altres representants de tots els sectors com a dirigents del partit (així tothom estaria al mateix nivell). Però mentre cadascú continuï pel seu camí partidista, no farem mai res: ni interessos per Catalaunya, ni avanç en l’autogestió, etc. De fet, mai hem vist realment quanta força suma realment tot l’independentisme, perquè hi ha un bon grapat de gent sobiranista que no es reflecteix a les urnes perquè no s’hi sent reflectit. I jo crec que debem estar al voltant de la majoria absoluta si ens unim tots. Si no, seríem la força més votada i només aliant-nos amb algú ja podríem declarar referéndum. Segurament se’ns hi oposarien des de Madrid, però es tracta de fer pressió social, fent-los veure que el que es vol és la independència, no més autonomia. I recordi que un referèndum es pot fer en qualsevol moment degut a la seva declaració com a dret universal. Ha de veure que treballant junts avançaríem molt més del que hem fet en 30 anys amb partidismos. Són aquestes les meves idees que li volia exposar, senyor Mas, i li asseguro que és com si li hagués entregat mig cor en persona, perquè totes les meves inquietuds i pensaments respecte Catalunya li he abocat aquí, a la seva bústia de correu a fi que les pugui valorar i se les pugui prendre de debò perquè en pugui treure una resolució de tot plegat (sinó no m’hauria pres la molèstia). Només li demano que ho reflexioni, tot i sabent que és líder d’un partit i vindria a ser com remoure mar i terra per haver reflexionat sobre l’utopia d’un noi de 19 anys, o potser més ben dit, de molts catalans que cada vegada són més els qui pensen com jo, i cada vegada són més els que queden descontents amb els seus partits perquè veuen com els seus polítics NO FAN PRÀCTICAMENT RES PER LA INDEPENDÈNCIA. Fixi’s amb els resultats de les eleccions generals: tant ERC com CiU han baixat (ERC fatal, ja ho sé, però vostès fa anys que van baixant). Aquí en passa alguna. Molts electors catalans (com demostra abstenció i més) s’estan cansant de l’actual projecte de “Catalunya un xic més autònoma, però de moment res de lliure, i ni plantejar-s’ho). El poble el que vol és decisió i actuació en el que de veritat es vol. Si el suposat partit que li he comentat s’involucrés en temes socials, infraestructuras, etc; per molt bé que estigui recolzar-ho, seria seguir-li el joc a l’Estat espanyol i al joc de les autonomies. És el que segurament faran vostès a Madrid sent els còmplices del PSOE, per molt que vagin a fer-se respectar en nom de Catalunya. Res, senyor Mas, res. Estem encallats. La sobirania és desencallar-se i navegar lliurement. I també ho han estat fent els d’ERC aquests anys, per molt que recolzessin bones iniciatives. Li repeteixo, és com estar lligat a un engany, on per exemple ERC han treballat per un “progrés” que està condicionat per Madrid. Molta gent es pensa que Catalunya serà independent esgarrapant de mica en mica competències, com si ens donessin cada cop més pastís. Pactar amb PSC pel progrés (es posa abans l’eix dreta-esquerra que anar PER TOTES PER A LA INDEPENDÈNCIA) o anar a Madrid a pactar i “fer respectar Catalunya” és seguir aquest joc enganyós que no porta enlloc. Per evitar que em respongui que ERC s’ha aliat amb el PSC (cosa que ho trobo una traïció enorme), vostès no poden enorgullir-se’n molt, ja que van pactant en el seu temps amb el PP i van fer un pacte en solitari amb en Zapatero sense tenir en compte els altres, i que tampoc va ser cap proesa; ens vam quedar igual. El que li deia abans, senyor Mas, el partidisme és el mal de Catalunya. És fer cercles, mai ens hi acostem, i des del 79 que no podem avançar més ni podrem per la via de la constitució. No sé si ja li he dit anteriorment, o si no li repeteixo, doncs vull que sàpiga que aquest escrit també li faré arrivar al màxim dirigent d’ERC, perquè això no és cosa d’un partit, sinó de tots els que volem una Catalunya lliure. Estant informats per part meva d’aquests plantejaments, si estan d’acord amb aquests arguments, trobo que potser no ara, però d’aquí a pocs anys (dos o tres) s’haurien d’organitzar tots els partits, posar d’acord i portar JUNTS un projecte cap a una Catalunya Lliure. BON COP DE FALÇ. Atentament a una resposta, Ferran Madriles Soriano P.D: Si li ha interesat la meva carta, m’encantaria, si vostè vol i pot, que em concedís una entrevista per parlar de les meves reflexions si de veritat se les ha pres de debò.

Ferran (Barcelona) 28.03.2008 | 22.39 h

ni ERC, ni CiU, ni les CUP, ni ningú que defensi l'independentisme per la seva banda. Això ens divideix i mai ens fa avançar. La causa del problema: la divisió del sobiranisme en l'eix esquerra-dreta. Solució: fusió, i no unió, de tots els àmbits sobiranistes per anar plegats cap a l'únic objectiu. Si només es lluita per això i no perdem el temps en polítiques d'esquerra-dreta, serà possible la independència. El Partit Republicà Català és l'únic que defensa aquest ideal, però no escric això per demanar el vot per aquests, perquè llavors m'estaria contradient en la idea de la fusió de partits en el mateix nivell. És qüestió que tothom s'hi senti representat per una cúpula de líders del suposat partit que representarien a tot Déu en l'eix esquerra-dreta. Siguem intel·ligents: unim-nos TOTS!!!

Toni (Olesa de Montserrat) 29.03.2008 | 15.49 h

Jo crec que si s´ha de trencar el govern i fer una aposta per creixer en solitari. Estem treballan afavorin el PSC. En dos votacions més ens "borraran del mapa" com amb fet a espanya con IU i ja no ens necesitaran per governa, no crec que la gent que vota a Catalunya valori suficient un treball al govern com per cambiar el seu vot ni del PSC a ERC, ni de CiU a ERC.

Raquel (Barcelona) 30.03.2008 | 17.29 h

Colom torna!

Roser (Castell d´Aro) 30.03.2008 | 21.20 h

Ferran Madriles, quín "palique"!! Se m´ha cremat l´arrós lleginte...els espanyolistes catalans també volen unirse per lo contrari i PP i PSOE a Espanya ferien un partit únic en un moment adoptant las tèsis franquistes de UPiD de Rosa Diez en un tres i no res amb façana de demócrates i tolerants amb les regions de "Folklore pintoresc" que és el que som per ells. La idea de Esquerres progressistes ampara millor les nostres aspiracions i hi suma forces de veritable tolerància a la diversitat per que, no t´enganyis o creix uns anyets més, la dreta catalana es com la Espanyola pero en un centre europeu antifeixista i prou (i justet (Samaranch)) Pero quin fart d´escriure que t´has fet!! Espero que en Joan et llegeixi...

31.03.2008 | 16.45 h

Carod més Puigcercós més Rahola més Ridao.Tots junts ,podeu fer molt.

Joaquim Coch (Barcelona) 31.03.2008 | 17.00 h

Joan; Us heu anat de l'olla en Carod i tu o què!!! ¿Però com es pot fer malbé d'aquesta manera bona part d'allò pel què tots plegats hem lluitat? Us recordo que les vostres aspiracions també són les d'una colla de militants de base que ens hem hagut de passar mesos i mesos posant el pebrots damunt de la taula només per haver de donar la cara, no per la gestió de govern d'ERC (entre bona i excel·lent) sino pels vedetismes dels dirigents del partit. Davant dels mals resultats, pit i collons!!! però la militància de base no té perquè esmorzar cada dia amb un nou episodi d'un culebrot de gelos entre en Carod i tu, amb en Carretero i en Bertran a veure què se'n pot treure. Poseu-vos les piles i doneu exemple: Solucioneu els vostres problemes com gent gran i sobretot, sense guanyadors ni perdedors. Torneu a ser un exemple, torneu a il·lusionar... Sou els millors d'entre nosaltres, per això us hem triat, per això us hem fet confiança, i per això us exigim.

Tere M. (Roquetes (Baix Ebre)) 01.04.2008 | 20.23 h

Ai Joan! La gent de les Terres de l'Ebre comencem a estar una mica emprenyats. Tornen a bufar temps de revolta al voltant de l'Ebre. Sempre hem estat un territori pobre en recursos i els poquets que tenim ens els volen llevar. Hem estat durant molts anys un territori productor "d'enegies brutes" ara ho som de les "energies netes". I ara i tornem a ser una altra vegada. L'Ebre va aconseguir despertar la nostra conciència dormida i demostra a tothom l'orgull de les nostres.Ja n´hi ha prou. Esquerra ha estat l'únic partit que es va posicionar de primer moment al nostre costat. Natros us vam respondre a les urnes amb el nostre recolzament, penseu que les pugnes electorals no les guanya només la militància, els que fan decantar la balança són els votants, i aquests el que volen es que defensen els seus interessos(recordeu els % de votació a les nostres terres), i ara,penso, no se us sent la vostra veu contundent. Cal dir un no clar a qualsevol tipus de transvasament. El govern i "els generadors d'opinions" han creat una alarma social en el tema de la sequera. Hi han altres alternatives a implementar per tal de sol.lucionar-la. Vull tornar a sentir la veu d'Esquerra dient un clar NO AL TRANSVASAMENT!!!!

viafora (l'hospitalet) 21.04.2008 | 20.06 h

joan, no entenc aquest renovar contacte amb Angel Colom ( només accepto la teva explicació com antics amics de partit ) però , compte! no necessitem sis ales per volar, els militantns d'esquerra ens agrada tocar molt de peus a terra.