Sindica

cap

El bloc

L'asimetria entre Bankia i Catalunya Caixa

Hi ha una campanya permanent per part del Partit Popular i tota la seva artilleria mediàtica de Madrid i d’aquí per comparar el desastre madrileny als problemes que puguin haver-hi a Catalunya. Per exemple, aquestes darreres setmanes hem assistit a l’intent de posar al mateix nivell les mentides reiterades del cap dels jutges espanyols, el senyor Carlos Dívar, per justificar les seves escapades de cap de setmana pagades amb diner públic, amb la presència internacional del síndic de greuges, Rafael Ribó. Es lícit pensar que potser és millorable l’actuació del síndic en aquest aspecte, però no és comparable de cap de les maneres. Buscar-hi una similitud és, a més d’un insult a la intel·ligència, simple mala fe o un acte desesperat a la defensiva.

En aquesta línia és habitual escoltar els dirigents del Partit Popular a Catalunya posar Catalunya Caixa al nivell de Bankia. L’entitat catalana res té a veure amb la madrilenya. Caixa Catalunya és viable i la prova és la ferotge competència que hi ha entre els potencials compradors. És més, el marge ordinari d’explotació de Catalunya Caixa, sense provisions immobiliàries, és positiu, de 304 milions d’euros el 2011, a més en el primer trimestre d’aquest any ha presentat un increment dels recursos de clients de 670 milions d’euros, demostrant la viabilitat i la força de la seva franquícia.

Catalunya Caixa amb 4,2 milions de clients és una entitat molt arrelada al territori, amb una marca sòlida i reconeguda per la societat, és una entitat solvent; aquest no és el cas de Bankia i concretament Caja Madrid. Els catalans poden haver tingut errors estratègics en la seva expansió territorial i poca prudència, com tants d’altres, en moltes operacions immobiliàries per part de la seva direcció, però no és comparable amb l’entitat madrilenya. Aquesta darrera és la banca pública del Partit Popular, i així s’ha pogut veure en operacions d’alt risc a Madrid i al País Valencià que només responien als interessos polítics dels dirigents d’aquells territoris.

Però hi ha una altra asimetria que cal destacar: Catalunya Caixa s’ha beneficiat del FROB com moltes d’altres entitats i això implica una reestructuració i una intervenció en el capital de l’entitat per part de l’estat. No és així en el cas de Bankia, a la qual es presten diners a canvi de ben poca cosa. Més greu encara: a Catalunya Caixa se la posa en una subhasta i a Bankia se la reflota.

Criteris polítics ben diferents que demostren que hi ha una doble moral quan es tracta d’una entitat d’aquí i una d’allà. Estic convençut que si la decisió sobre Catalunya Caixa es prengués a Barcelona la seva continuïtat estaria garantida sense fusió o absorció perquè per història, implantació territorial i per solvència en la gestió és necessària per al país.

Per això no podem acceptar aquesta estratègia del calamar que alguns practiquen per tapar les misèries de l’Aznarato que ara van petant una darrere l’altra.



comenta