Sindica

cap

El bloc

L’amenaça del PP al Ple d’avui

Molt clar ho deu veure el govern espanyol, el PP i la FAES quan en el Ple del Parlament la portaveu popular ha ensenyat la poteta del que serà la batalla de l’espanyolisme per defensar l’estatus quo de l’estat espanyol, és a dir, de la unitat d’Espanya. La senyora Camacho ens ha ensenyat el vèrtex del que serà la campanya dels unionistes per contrarestar la proposta independentista a la que que dia si, dia no –o si us plau, per força– Artur Mas i els seus es veuen empesos. Es tracta de les pensions. No cal ser gaire imaginatiu perquè els espanyols tiraran del clàssic manual colonialista. Si Catalunya és independent o el govern català i els seus ciutadans i empreses al darrera es planten i decideixen pagar els seus impostos a una hisenda catalana (Generalitat) i no a la hisenda espanyola, el Govern espanyol no pagarà les pensions.

La segona falòrnia dels populars és afirmar amb tota vehemència, talment com explicava Goebbles, que els pensionistes catalans es beneficien de la generositat de l’estat que els hi paga. No només és mentida sinó que demostra fins a quin punt pot arribar la misèria política quan no es tenen arguments. Les pensions dels ciutadans catalans les paguen els ciutadans i empreses catalanes i si avui Catalunya aporta menys que anys enrere a la caixa única de la seguretat social ho fa en el mateix percentatge que tots els altres territoris que també han entrat en dèficit. De la mateixa manera que en el cas del dèficit fiscal cal neutralitzar la caiguda d’ingressos tributaris, en les pensions passa exactament el mateix.

Les ments pensants de l’espanyolisme saben perfectament que una Catalunya independent és perfectament viable i, a més a més, podria afrontar amb molts més recursos i garanties la sortida de la crisi. Només amb el dèficit fiscal anual es compensa el problema de pensions. Altra cosa és la transició i la negociació entre Catalunya i Espanya que evidentment serà difícil i enrevessada. Però negar-ne la viabilitat és, a hores d’ara, difícil de sostenir, a més de ridícul quan l’argument arriba a orelles estrangeres.

El Govern espanyol i els partits que defensen Madrid i el seu tripijoc d’interessos (com els populars, ciudadanos i alguns socialistes) començaran a partir d’ara una campanya atroç atemorint tots els pensionistes catalans del risc de no percebre allò que legítimament els pertoca si Catalunya es planta.

Que prengui nota el President de Catalunya si pensa en plantar-se amb la hisenda pròpia catalana. En aquest Ple, el President Mas s’ha tornat a escapolir a una pregunta d’ERC, quan servidor li ha demanat si disposar d’una hisenda catalana implicaria que les famílies catalanes i empreses catalanes paguin els seus impostos a l’administració catalana i no a l’espanyola. És la segona volta que li demano i el líder de CiU s’escapoleix com una anguila. Perquè al final, com diem els d’ERC, només amb un acte de força com aquest l’estat haurà d'asseure’s a negociar. Evidentment que des d’ERC creiem que és molt més pràctica una declaració unilateral d’independència o una consulta clara i contundent per aquesta fi. Però si CiU és qui té majoria a Catalunya i CiU considera que ara toca hisenda pròpia i concert econòmic, som-hi!, per ERC no quedarà.

Ara bé, el xoc es precipita i mentre l’unionisme va esmolant les eines, aquells que tant exigien a ERC quan governava ara dubten i intenten guanyar temps, fins i tot, es plantegen avançar les eleccions com a sortida endavant. Però el que no podran dir, des de les files convergents, és que els independentistes els hem deixat sols als peus del PP.



comenta