Joan Puigcercós

Tot el divendres passat el vaig dedicar a fer una visita a la comarca del Solsonès, fou intensa. Feia temps que la volia fer, la vàrem ajornar per problemes d’agenda, però divendres va ser el dia. I avui m’he dedicat a posar ordre a les notes i compromisos que vaig prendre.

Vam començar malament, envelats com anàrem, ens vàrem passar de llarg, uns quants barris com diuen a Madrid, i en lloc de quedar al restaurant Sant Ponç me’n vaig anar al Gran Sol. Error i rectificació. Trobada amb militants i ràpid cap a l’Amisol, centre d’inserció laboral per a gent de la comarca amb falta d’autonomia personal. Em rep la Dolors , treballadora social, i amb en Benet, l’encarregat, fem la visita. Fan palets de fusta, aprofitant els recursos de la comarca ,que són molts en matèria forestal, malgrat que França està rebentant preus. El seu punt fort són tirades curtes per poder competir amb les grans empreses “convencionals”, perquè s’adapten a poder fer palets de molt distintes mesures que les empreses que ho fan de forma molt estandarditzada no poden fer.

El país s’aguanta i continua gràcies a centenars d’Amisol que hi ha arreu de Catalunya, com la Fundació MAP de Ripoll, amb l’afegit que en l’àmbit rural les dificultats són majors per a la integració sobretot per la dispersió de la població. Ara la gent d’Amisol està il•lusionada perquè gestionarà el Bar del Casal, una nova finestra a la comarca, un nou element d’integració, els treballadors i treballadores s’estan formant amb el programa PROFIT que política lingüística, el DIUE i Treball han impulsat per formar cambrers i cambreres en llengua catalana.

Després visita i reunió a la seu d’Esquerra a la capital de comarca per parlar amb l’Unió de Pagesos. Preocupació per la dificultat d’adquirir més terra per treballar per culpa de l’especulació o simplement per fer-se una masia per viure-hi. També preocupen els controls i l’excés de zel dels pagesos i pageses per poder comercialitzar els seus productes el•laborats: formatge, viandes, melmelades, iogurts, etc. Ens hi posem ja! I també ens hi posem per tal de reduir els problemes que comporta la declaració de zones vulnerables.

Dinar amb la gent del partit, a un lloc sensacional, espectacular vaja!: Sant Climenç, terme municipal de Pinell; un poble clos, emmurallat, una sola entrada, protecció, en la que antany era terra de marca i frontera. Menges sensacionals a Cal Mestre, cigrons i vedella incommensurables! Parlem de la comarca i el poble amb en Benjamí, l’alcalde, no vol creixement, aposta per la qualitat de vida de les famílies: millora de l’esplai, centre informàtic,... És la nostra gent.

Aprofito per saludar en Xavier Jounou, el vostre alcalde, convalescent, Xavier! Recupera't ben aviat que et necessitem!

De pas cap a la Knauff, empresa de matriu alemanya que fa plaques de guix, de fet com diu el seu director-enginyer, són 2 fàbriques, la que fa guix i la que fa plaques de guix. Em rep el seu director, barreja curiosa de castellà, català i portuguès de Rio de Janeiro, però com a bon alemany i enginyer, es poden separar aquests conceptes? Dóna la sensació de ser terriblement eficaç i preparat. A la fàbrica hi treballen 80 persones que per Sant Llorenç de Morunys és molta gent. Factoria neta, mecànica impressionant! La compactació entre el paper i el guix per fer les plaques en una taula rodoladissa és impressionant. Recordo que de petit sempre vaig contemplar amb goig la mecànica industrial, el meu pare era muntador del tèxtil i sovint algun dissabte al matí o a l’estiu l’havia acompanyat a muntar màquines Arizona o Slafor! Això sí, després jugant al “mecano” tenia les meves dificultats!


A corre-cuita i sense temps, fem tard, trobada amb simpatitzants i membres del col•lectiu L’Estaca, fem un debat o n’hem de dir discussió? Sobre perquè serveix la política i si realment els polítics complim. Hi ha joves molt crítics, tenen la seva bona part de raó perquè avui tenim gent molt preparada però amb molt poques oportunitats. Queixes per la mala connectivitat del transport públic, nuls enllaços entre trens i autobusos, o inexistència d’aquests. No poden arribar a tot arreu i no crec que sigui possible que tots els pobles de Catalunya tinguin transport col•lectiu. Però si volem fer un país més sostenible, si volem ser més eficaços, si volem guanyar més competitivitat a base de consumir menys, ens cal transport col•lectiu i si pot ser públic. Avui cada cop hi ha més gent conscienciada d’aquesta necessitat.

Finalment, la trobada amb simpatitzants i entitats al Gran Sol de Solsona, preguntes i inquietuds, sobre el futur de l’educació i les dificultats del professorat per fer front als problemes que tenen avui moltes famílies i alumnes. Els valors són necessaris però això ho ha d’ensenyar la família, no l’escola, no els mestres.... Preguntes sobre l’impost de successions, sobre el futur de la sanitat pública, sobre les zones vulnerables, sobre les consultes i si Esquerra tornaria a fer un tercer tripartit o no? I sobretot quin és el famós Pla B davant d’una sentència adversa del Tribunal Constitucional, i la resposta és ben clara: la millor resposta és que el 12 i el 13 al màxim de gent vagi a votar en els municipis on s’han convocat consultes per la independència; i si la sentència encara no ha estat feta ens quedarà el 28 de febrer i  el 25 d’abril, que són la segona onada i la tercera onada

Preguntes i respostes que no fan del Solsonès una comarca especial, ni molt diferent d’altres, té els mateixos problemes que el Ripollès o el Berguedà, però això sí, més deixada de la mà de Déu, és a dir, més allunyada de la conurbació de Vic o de Manresa, respectivament, i de Barcelona, i això si que fa més difícil la vida al Solsonès. Però és una comarca que batega, que genera solidaritat, que fa un esforç perquè els joves no marxin i que lluita per preservar la indústria i la pagesia, sabent que el turisme és bàsic però no ho pot arreglar tot. Un dia intens, un dia atrafegat però que ajuda a conèixer millor el país, poble a poble