Aquest dimarts al matí hem celebrat al Parlament la reunió del Grup parlamentari en què se m’ha encomanat assumir la presidència del Grup al costat de l’Anna Simó i la Patrícia Gomà.
I sobretot he sentit una gran responsabilitat i orgull de poder agafar el testimoni d’en Joan Ridao. En Joan és d’aquestes persones capaces de renunciar en benefici del projecte. El tràmit de l’Estatut va servir per ensenyar un Joan Ridao que l’opinió pública no coneixia però que havia estat així des que sempre: Ridao és rigor, treball i poc soroll. I no és cap secret perquè s’ha publicat que en Joan Ridao ha estat capaç de posar per davant els interessos del partit als personals quan, en almenys dues ocasions, se li ha ofert entrar al Govern de la Generalitat. Diputat al Parlament des de 1995, avui ha fet la que provablement serà la seva darrera roda de premsa com a portaveu.
I és que com deia aquell gran eslògan de la Generalitat pujolista, la feina ben feta no té fronteres. Els periodistes li han reconegut en multitud d’ocasions. També els diputats de les altres forces polítiques. En la sessió de control de la setmana passada vaig fixar-me com l’aplaudien molts diputats socialistes, uns quants convergents amb Felip Puig al capdavant i fins i tot en Daniel Sirera i la Montserrat Nebrera del PP.
I aquesta feina que coordinava en Joan Ridao l’hem de seguir fent. I reforçant encara més la interlocució entre partit, el Govern i el Grup parlamentari. Venen mesos en què es decidiran temes molt importants a Madrid com el nou sistema de finançament. I aquí encetarem debats com la possible llei d’Educació i l’electoral.
Aquesta serà la nostra tasca a partir d’avui i en aquesta direcció remarem. N’estic segur. A més, és un orgull estar al costat de dues dones com l’Anna i la Patrícia compartint responsabilitats. I no només ho dic pel fet històric que en un grup parlamentari la portaveu i l’adjunta siguin dones sinó perquè els companys del Grup hem apostat per elles per la seva vàlua professional i personal, no per la seva condició de dones.
Comença una nova etapa. Comença un nou cicle. També al Grup parlamentari. Un període que ha de ser de normalitat i bon govern i en què hem de liderar la unitat dels catalanistes a Madrid -partits i Govern- a l’hora de defensar qüestions vitals com el finançament, el traspàs de Rodalies i Regional de RENFE i l’aeroport. Aquest és el nostre compromís.

Edu (Terrassa) 19.03.2008 | 00.48 h
Cal tenir en compte que ERC ha de marcar un tret diferencial amb la resta de partits, ERC és la veu crítica, el partit de les idees clares, volem allò millor per Catalunya, pertant trobo que en alguns casos plantar-se no ha d'estar tan mal vist, ser partit de govern no ha de ser sinònim de deixar-se cardar pels partits grans, que és el que ells voldrien. Trobo que aquets anys hem estat fent el ridicul en molts moments, i per això se'ns ha castigat, cal tenir al capdavant una persona amb 2 dits de front. Vosté pot ser un bon candidat, però n'hi ha d'altres espero que aconsegueixi la majoria al congrès de Juny. Bona nit!
Xavier Martínez i Oliver (Tona (Osona)) 19.03.2008 | 00.49 h
Un comentari sobre en Joan Ridao molt encertat,i també felicitar-te per les accions que estas portant a terme.Crec que anem en el bon camí en aquests moments de transició. X.Martínez i Oliver Militant d'Esquerra SL de Tona
Moisès Rial Medina (Puig-reig (Berguedà)) 19.03.2008 | 04.22 h
(Maragall dimissió) ERC ha de aglutinar als 3.408.794 treballadors/es catalans, el catalanisme obrerista és majoria social Repassant dades de l´afiliació a la seguretat social espanyola(encara), tenim a Catalunya 3.408.794 treballadors/es a compte propi o d´altri. Altra cosa és que no es tingui percepció particular obrerista, però que la realitat d´una societat hipotecada al 73% , amb un 58% de mileuristes, cada cop fa més evident juntament amb la desaparició d´una capa mitjana i es tendeix a un model bipolar de gent molt rica i una majoria cada cop me´s empobrida i precaritzada. Què ha fet i sobretot què ha de fer ERC per aglutinar aquesta majoria social que ens portaria cap a la sobirania per millorar les classes socials populars del catalanisme? Aquesta hauria d´ésser una de les claus de la futura direcció d´ERC i em permeto la llicència de dirigir als futuribles candidats el missatge que sense aquesta majoria social el país no avançarà cap a la sobirania, sinó es fa un discurs a les preocupacions de les classes populars amb un ampli ventall de preocupacions que des de la constitució d´ERC als anys 30 va fer constituir en la força hegemònica. Llavors unificant casals republicans, rabassaires, obrers de fàbriques que escoltava el territori i les comarques,aglutinats en una ERC de bracet d´una hegemònica CNT amb més de 500.000 afiliats,que inclús va tenir consellers al govern de la Generalitat amb ERC. Cal en el marc del segle XXI, trobar les eines, i crear-les per repetir la història per acompanyar la majoria social cap a la sobirania del nostre país. Igual que per a molts sectors socials s´ha trencat el tòpic de l´independentisme, també en el sindical , molts dels conceptes que defensem des de Sindicalistes per la Sobirania, han anat assumint-se, com el Marc català de relacions laborals, IPC Català, convenis laborals propis, etc. Un avenç que no té encara una traducció en la substitució de una casta dirigent sindical desacomplexadament nacional en la pràctica, vist la representativitat sindical, malgrat que a l´afiliació sindical i milers de delegats sindicals són gent independentista, o com a mínim, ho veuen com a solució per millorar les condicions de vida de les classes populars. Algun dia caldrà desenvolupar una conferència sindical transversal pel sobiranisme, si la cosa continua sense que direccions sindicals, i no cito sigles fan un tomb real , i no només de discursos que no es tradueixen en fer convenis marc catalans, per exemple els darrers 8 anys, pensant més en el que diuen direccions sindicals de Madrid que la realitat catalana. Tenim casos com els conductors d´autobusos de Barcelona, que ni tan sols reben un suport polític evident de la casta de l´stablishment, malgrat una lluita sense precedents, lluites davant deslocalitzacions com Fraphe, expedients de regulació com a Nissan , etc, com volem que no hi hagi me´s abstenció i desànim, si la majoria de partits defensen els beneficis empresarials sense responsabilitat social i les privatitzacions de serveis públics?. També l´independentisme ha d´estar com a exponent vora auqestes inquietuts. I com no, la majoria que pateix per l´Euribor, s´ah plantejat les institucions europees si són democràtiques,com el BCE,? No les triem la ciutadania, sinó una terna de buròcrates lluny de la realitat social, dins una Unió Europea neoliberal que financia deslocalitzacions a països emergents, amb pressupostos . La mateix història de sempre: amb diners que es treuen del consum de les classes populars, financem el perjudici sobre la majoria social treballadora, i el mateix passa amb el 80% dels impostos que paguem els treballadors a l´estat espanyol, que financien missions internacionals a saber quins països, en nom de la globalització capitalista. Mentrestant a Euskadi ja preparen un gran Banc Públic basc. I aquí a què esperem? I diguin que diguin, el capitalisme esta en crisi, només cla veure que la sobreproducció, cada cop crearà més crisis econòmiques i financeres, i com no, el BCE , a donar diners de tots per reflotar la banca. Masoquistes, o inconscients de la realitat que hauríem de conèixer aquest me´s de 3 milions de treballadors/es catalans, i també del conjunt dels Països Catalans. Unes realitats que no hem de defugir, i que cal que també ERC faci pedagogia , com a partit d´Esquerres. Ja que del contrari, es gira l´esquena a la majoria dels 3.408.794 treballadors/es i seguint pautes de partits neoliberals, més enllà que es autocitin com a socialistes(PSC), liberals(CIU-PP), en les seves pràctiques. Som diferents, i els treballadors del nostre país, ERC ens ha de visibilitzar no com a part del sistema de dominació capitalista, sinó d´emancipació social de les classes populars cap a la plena independència del nostre país. Llenço al debat: Carod, Puigcercós, Bertran i Carretero, aposten per la justicia social i la independència i inquietuts dels 3.408.794 treballadors/es del nostre país i de la resta dels Països Catalans. Aquests és el debat real que ens cal com a partit a ERC i com a país per sortir davant model colonial de pèrdua de poder adquisitiu continu i de competitivitat basada en salaris baixos . M´agradaria que tots els futurs candidats quan es fessin públics, es fessin seu aquest discurs , no com a retòrica, sinó perquè és una de les poques vies si volem ser una majoria social en pocs temps, davant la gestió de l´stablishment i del peix al cove de la resta. Ja ho va dir Salvador Seguí que qui posaria traves a la independència seria la Lliga Regionalista i Foment del Treball, els treballadors no ens fa por, ja que no hi tenim res a perdre. Aquests continuen tenint equivalents actuals. Però a ERC, no ens ho podem permetre de renunciar a l´obrerisme catalanista, si volem ser de nou majoria social, amb discursos, però sobretot en fets en l´acció política. www.llibertats.ca
valérie 20.03.2008 | 10.49 h
L'eslògan pujolià tenia una segona part, recordes Joan?: "la feina mal feta no té futur". Trair d'amagatotis el partit i els companys (per molt en desacord que hi puguis estar) al més pur estil-artur-mas, no sembla la millor manera de fer la feina ben feta, no et sembla?
JOSEP LADEVESA (BARCELONA) 20.03.2008 | 11.34 h
CREC SINCERAMENT QUE SI ARA ESQUERRA, NO TRENCA EL TRIPARTIT, SI ARA ESQUERRA NO TE FORÇA PROPIA, ( LA VEU NO SERVEIX, LA GENT NO ENS CREU, LES DADES HO DIUEN), PER DIR NO, NO VOLEM AQUESTA GENERALITAT. NO VOLEM UNA GENERALITAT 100% EN MANS D' UN PARTIT ESPANYOL. SI NO HO FEM, CALDREN 10 ANYS O MES PER A PODER RECUPERAR EL QUE JA EM PERDUT. CAL SER VALENTS I DEIXAR ELS CARRECS, SI ELS SABEM DEIXAR, POTSER DEMA ELS TINDREM DE VERITAT.
Joan Carles (Barcelona) 20.03.2008 | 12.54 h
Benvolgut Moisès, el catalanisme obrerista és majoria social, d'acord, i vota PSC. Esquerra (que abans era Republicana i de Catalunya) ha trait el més profund de les conviccions d'aquells que la vàrem votar el 2.004 donant el Govern de la Generalitat a l'espanyolisme d'esquerres. Una cosa, difícil de pair, però païble va ser fer President en Maragall. Els arguments a favor hi eren, calia un canvi després de més de 20 anys de Pujolisme, calia fer neteja, obrir les finestres i que corrés l'aire, però les finestres no es van obrir, el PSC ens va fer fora del Govern i no només no ens en apartem, sinó que fem president en Montilla, l'artífex de les rebaixes de l'Estatut (i no CiU, com ens agrada de dir, CiU les va acceptar, però en Montilla les va escriure i les que va escriure eren molt més grans que les que va negociar en Mas amb en Zapatero). On son les mans netes? On és el camí cap a la independència? Jo no us tornaré a votar més mentre la direcció actual (Carod i vostè, tots dos) no plegui i una nova direcció vulgui reprendre el camí cap a la independència i no cap el montillisme. Bon vent i barca nova!
Núria Caire Parra (Cornellà del Terri) 20.03.2008 | 17.03 h
Endavant Joan!.Ens ha sortit un altre Colom amb akest Carod...m'agradaria k Erc pogués mirar al futur amb una cara nova,neta i renovada.Al menys tan en akest bloc com el d'en Ridao,es poden enviar comentaris.Ho he intentat amb el d'en carod i no hi ha manera...no se li pot portar la contaria,es veu. Confio i espero que les noves mans k recondueixin el partit del qual en sóc militant de fa molts anys,puguin estar realment netes com es predicava fa uns anys enrera. Visca Catalunya Liure!
Lluís (Sant Vicenç de Castellet) 20.03.2008 | 18.10 h
Soc home de poques paraules... però veient i escoltant una mica a totes bandes, em preocupa com s'està portant tot plegat, ja que els mitjans de comunicació els hi estem donant carnassa (TOTS), la gent que ens ha votat està molt desilusionada com ho estem portant. Calia demostrar que, també amb això, erem un partit gran (o mitjà). Us faig una proposta, escolteu la gent (no els vostres assessors), la gent de veritat, la gent del carrer. Vol que iniciem un canvi estructural, però no un mercadeig de NOMS. Em sap greu parlar així, però no creia que arrivariem en aquest extrem. Els noms m'inporten molt poc, m'interessa molt més com encararem el futur d'aquest país, que ara ja és o tot vermell(psc) o blau(pp) Salut i collons fote-ho-vos d'acord
Darius Solé (Igualada) 20.03.2008 | 18.48 h
Molt bé senyor Puigcercós. Només espero que, el què ara s'anomena tan sols Esquerra, torni a ser republicana i entregada enterament a l'independència. A veure si traiem les marques d'Esquerra que no són únicament nostres i les ajuntem a la Republicana i de Catalunya.
Ramon (Ponts) 21.03.2008 | 15.51 h
Els nacionalistes catalans no impulsen Esquerra, impulsen Convergència. Ser un partit transversal com CIU, però més radical, no tindria sentit, i seríem només un apostrof dels convergents que com ja sabem ni fan ni deixen fer. Si volem tenir un perfil propi això no ho dona l'idependentisme transversal, sinó l'independentisme d'esquerres. L'any 2004 vam rebre segurament molts votants provinents de CIU més nacionalistes que d'esquerres, però aquests són en el fons convergents i infidels als princpis del republicanisme d'esquerres i només donen suport a una Esquerra apòstrof de CIU. Esquerra ha d'anar amb les esquerres en el dia a dia, i els exclusivament independentistes han de triar, o CIU o ERC, però Esquerra no ha de fer el partit per ells, perquè desapareixeria perquè d'aquesta manera no perdríem votants sinó el partit.
Observador 23.03.2008 | 00.39 h
Observo amb preocupació i tristesa com un partit que havia començat a esdevenir un referent en la política catalana i que estava suscitant adhesions en racons i en segments força diversos del país, està a punt d'anar-se'n a fer punyetes per les picabaralles internes que no tenen res a veure amb la seva estratègia de futur ni amb el seu programa sinó amb la prepotència i l'afany de poder portat a l'extrem. Un partit que ha estat capaç de superar els fracassos de Barrera, Hortalà i Colom i que havia suscitat tantes esperances, no se si serà capaç de sobreviure a les ambicions personals desfermades.
dani (València) 23.03.2008 | 07.01 h
Puigcercos, un abraç molt fort des de València, estem amb tu, endavant pel país i pel futur dels valencians.
Filo (Móra d´Ebre) 24.03.2008 | 18.47 h
Observador, per desgràcia estic d´acord amb tu, el nostre partit se´n anira a fer punyetes, si les ambicions personals no es deixen apart i es posa pel davant el bé del partit. Deixeu de costat les vostres desavenències i mireu per ERC.
Stanis (Rubí) 22.05.1960 | 12.06 h
Crec que ara es el moment de reorientar la tasca feta i no de posarse a lluitar per veure qui la te mes llarga. Soc militant recent i he confiat en que la esquerra,republicana i independentista pot fer molt per aquest denostat pais. De tu i de tots espero seriositat i plantejaments engrescadors.Els decebedors resultats no ens han d'aturar. Potser es hora de plantejarse el nostre paper al govern que segons la meva opiniò esta poc comunicat i enfosquit per els nostres socis.Siguem valents i marquem una estrategia que ens retorni la confiança dels qui al 2004 van confiar en ERC per frenar la disbauxa en la que ens havia ficat CIU amb el seu pactisme desencertat.Teniu el meu suport per encarar aquest futur sense cap mena de reserva.No ens podem permetre que es segueixin cometent errors i presentant una imatge enfosquida.Un mal gest o una conyeta irónica en un Telenoticies fan mes mal del que creiem. Deixem aquest llast i avançem que queda molt per fer.
Jordi López (Empuriabrava) 24.03.2008 | 22.09 h
Mireu cap a Castelló d'Empúries. No pot ser que embrutin ERC d'aquesta manera: "Trueque" d'un mas vell a canvi de 5000 m2 de zona verda. Cost aproximat per restaurar el mas vell, tirant baix, més de 3.000.000 d'euros. Ole ole visca la festa. Menys mal que venieu a salvar al poble de les "pelotasos" inmobiliaris. Fixeu-vos en menys d'un any i el que es comença a veure. I jo pregunto: i que passara quan el "DUO DINAMICO"(PP-Entesa) portin mes temps? Srs d'ERC s'assabenten d'alguna cosa o tot va bé en tal de quedarse asseguts a la cadira? Jo del fiscal anticorrupció m'ho faria mirar (municipi turistic,pla general,tranfugisme,les inmobiliarias al govern,....) conclusió: Julian (PP)vigila que no et surti una rana,les ranes algun dia parlaran. www.elcritdelpoble.blogspot.com
