Per damunt de les lògiques discrepàncies partidistes, i de les estratègies de cada formació política, hi hauria d’haver un espai de consens, infranquejable, que cohesionés tot el catalanisme polític. És a dir, referents estructurals compartits per tot el ventall del catalanisme, perquè tots els hauríem d’entendre com a pilars nacionals. Això els espanyols ho tenen molt clar. PSOE i PP es poden barallar com gat i gos però quan es tracta d’Espanya tanquen files.

Dissortadament no és així. Hi ha un episodi que revela fins a quin punt interessos inconfessables fan que partits catalanistes estiguin disposats a transigir i empassar-se ara una llei de l’audiovisual del govern espanyol que amenaça, ras i curt, l’eina més potent de que disposen la llengua i la cultura catalanes: TV3. Amb l’impuls i beneplàcit dels grans grups audiovisuals privats espanyols s’està gestant una llei que no només envaeix competències, és que directament pot acabar repercutint sobre TV3, si prospera la intenció d’eliminar la publicitat de les televisions públiques. La llei, en principi, no ha d’afectar les televisions autonòmiques, tot i que el gremi audiovisual espanyol ja ha reclamat públicament el caràcter expansiu de la llei, després que prèviament s’hagin desfet en elogis al Govern Zapatero perquè els han fet una llei com un vestit a mida.

A Espanya, que TVE deixi de ser una televisió que competeixi de tu a tu amb les grans televisions privades espanyoles, els és igual, no té cap mena d’importància per a la seva llengua i cultura. Però per als Països Catalans això seria funest. I vés per on acabarien fent realitat el somni d’aquell tal Calviño, destacat alt càrrec del Govern espanyol que fiscalitzava el naixement de TV3, i que estava entossudit en que la televisió catalana fos una televisió antropològica. El que aquell personatge no va aconseguir, perquè Pujol era molt conscient de la importància de tenir una televisió pròpia que fos un mitjà de comunicació de masses, alguns anhelen ara fer-ho possible. Allò més trist és que un dels entusiastes d’aquest projecte de llei del Govern espanyol és el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida.

Ara hi ha qui s’escudarà en que això no afectarà les televisions autonòmiques, que només es tracta de les televisions públiques de l’administració de l’estat. Però vistes les intencions manifestes del sector de l’audiovisual espanyol, d’un sector molt concret assentat a Madrid i amb la connivència de l’Executiu de Zapatero, és només qüestió de temps que allò que avui estan a punt d’aconseguir fer amb televisió espanyola –eliminar la publicitat per quedar-se tot el pastís i limitar la seva programació amb clàusules que els impediran per exemple competir per obtenir els drets televisius sobre el futbol, acabin generalitzant-se també en l’àmbit autonòmic. Amb els anys que alguns diputats de CiU porten a Madrid ja deuen conèixer aquell refrany que diu “cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar”.