A tots els ha agafat pressa per reformar la Llei Electoral, com si fos la solució màgica a tots els problemes. La mateixa celeritat que ara demanen per combatre la corrupció. Curiosament molts dels que ara bramen són els que posaven tota mena de pegues al naixement de l'Oficina Antifrau de Catalunya. No era necessari, segons deien. Tampoc no van seguir amb entusiasme la proposta d'acabar amb les donacions anònimes als partits. Érem nosaltres els qui tiràvem del carro tossudament, sovint nedant a contracorrent. Tal i com es va esdevenir amb l'Estatut, mai no s'hagués abordat una reforma ambiciosa si Esquerra no s'hi hagués posat.

Aquesta mateixa setmana el President del Parlament, Ernest Benach, instava totes les formacions polítiques del Parlament a posar-se les piles i afrontar, de veres, un canvi substancial en la legislació electoral. Inicialment, la seva proposta va ser seguida amb escepticisme o defugint, la qüestió de fons, deien estar sorpresos perquè Benach no els havia demanat permís per fer aquella intervenció.

No han passat ni quatre dies que tant el PSC com CiU, aparcant les habituals picabaralles, escenificaven una sobtada sintonia: s'ha de reformar la Llei Electoral. I ambdós, curiosament, per activa o per passiva, apel.laven al sistema alemany. Un sistema que, tot sigui dit de pas, prima les dues grans formacions polítiques i que és enrevessat com la vida mateixa. Tant ho és, que el Tribunal federal alemany acaba d'instar a la seva modificació perquè és un destorb a la pluralitat.

Doncs som-hi. Ara bé, no m'estaré de dir que fa tot just un parell de mesos el Conseller Jordi Ausàs va presentar un avantprojecte de Llei Electoral. I acte seguit els mateixos que ara reclamen una nova Llei Electoral es van afanyar a dir allò de l'ara no toca.

Volem una nova llei electoral, molt més oberta, que aproximi el sistema a la ciutadania, amb llistes obertes. I tant que sí. Però avís a navegants: no ens empassarem cap gripau. Si el propòsit és una nova Llei Electoral que respongui a un plantejament més democràtic, benvinguda sigui. Si, per contra, si algú està pensant o té la temptació de fer-se un vestit a mida, amb nosaltres que no hi comptin. Ni per fer una Llei que erosioni la proporcionalitat i primi encara més Barcelona en detriment de la resta del territori, ni per fer bullir l'olla amb una nova cerimònia de la confusió, ni per crear unes regles de joc que, com en l'època de la Restauració, es tracti d'un intercanvi de cromos, l'alternança Maura/Sagasta, Sagasta/Maura, ara els liberals, ara els conservadors.

Tan de bo no estiguem davant aquella màxima de “Il Gattopardo” de Lampedusa i assistint a una d'”aquelles batalles que es lliuren per a que tot segueixi igual”. Perquè a aquestes alçades creure en la candidesa d'algunes propostes és un excés d'ingenuïtat que ni els més crèduls no es poden permetre.