Sindica

cap

El bloc

El Pacte Fiscal és mort?

Ahir li vaig preguntar al president Mas si estava d’acord amb la Sra. Camacho i la quinta columna catalana, si creia també que la intervenció d’Espanya d’aquest cap de setmana fa que el pacte fiscal que defensa sigui inviable. El president ha respost que no. Possiblement Mas i una bona part de CiU s’aferren al pacte fiscal (una etiqueta d'una ambigüitat calculada) perquè volen evitar allò que molts catalans i molts del seu propi partit volen: una proclamació d’independència. Cada cop sembla més clar que per part de CDC es va dissenyar ara fa dos anys un pla audaç: anem a aconseguir el mateix que els basco-navarresos i si s’hi neguen fem el pas cap a la independència.

Però el camí és complicat i ple de riscos. Només la bogeria de l’independentisme hiperventilat o la ignorància pot obviar o negar el vertigen que suposa iniciar aquest camí de no retorn. Per això Mas i els seus se les han empescat amb aquesta nova derivada de la hisenda pròpia, per guanyar temps, i evitar haver d’agafar el sender de la llibertat nacional. Però ara toca perquè l’ocasió és clara i transcendent. Ara bé, com deia, hem de dir la veritat i explicar que això no serà fàcil i comportarà sacrificis durant els primers temps.

Aquest cap de setmana passat ha estat definitiu per a molta gent d’aquí, d’Europa (inclosa Espanya) i mig món. Tothom ha pogut veure la frivolitat i aquest mal concepte de l’honra castellana -de capa i espasa en diria el literat- que ha embargat al Govern espanyol, la caverna mediàtica i tot el tinglado madrileny.

Vist el que hem vist, ningú d’Europa s’estranyaria que Catalunya es proclamés independent i trobar així una sortida a la crisi. I paradoxalment, per les ments preclares de la FAES, l’argument que una Catalunya independent estaria exclosa de la zona Euro, se’ls hi gira en contra. Perquè molt possiblement Espanya té tots els números d’acabar fora de l’euro perquè al PP li és impossible fer net del model que ha anat esmicolant l’economia productiva en aquest darrers anys, per la senzilla raó que és el seu model –ells el van perpetrar– i no en saben cap altre que se sostingui si no radica en l’especulació i l’espoli als Països Catalans.

No diré que ara o mai (la vida és llarga) però les oportunitats històriques s'han d'aprofitar. El tren no passa sempre i quan passa s'ha d'agafar. Nosaltres, ERC, com tanta altra gent, acompanyarem a CiU en la reivindicació del Pacte Fiscal o el Concert Econòmic o com li vulguem dir. Si ho fem plegats hi ha més possibilitats. Però tal com li vaig dir en el debat de Candidats de la televisió pública de Catalunya: si no ens sortim amb el pacte fiscal, facin costat en el referèndum d’independència, posin data a la democràcia, facin confiança a la gent del nostre país, a la nostra gent, amb un pas de no retorn que molta gent espera.



comenta