Sindica

cap

El bloc

El món al revés

Les contínues reticències de CiU a la Llei del cinema no deixen de cridar-me l'atenció. Són molt il•lustratives de les servituds i temors d'una formació política que s'ha vist forçada —feliçment— a apropar-se al sobiranisme. Però és en moments com aquest en què hom es pregunta si és fruit del tacticisme, de la necessitat o d'una sincera evolució.
Com és possible que CiU faci ara el paperot que en el seu dia va fer el PSC de Narcís Serra quan Jordi Pujol i el conseller de Cultura Pujals van impulsar una llei que establia una quota d'un 25% per a les pel•lícules en català? Per moltes voltes que hi dono se'm fa difícil d'interpretar-ho. Escoltar Oriol Pujol, com a portaveu parlamentari de CiU, carregar contra la Llei del cinema perquè és una “imposició” que un 50% de les projeccions siguin en català em sembla ben trist. I ho és perquè mentre el PSC no sembla ara posar-hi obstacles —fins i tot el president Montilla va defensar la iniciativa al Parlament davant la diatriba de Ciutadans—, resulta que és CiU qui ara, en plena sintonia amb els postulats del PP, s'hi mostra al•lèrgic.
També és veritat que la fermesa de CiU a l'hora d'intervenir per canviar un desolador panorama —que es tradueix a la pràctica en la impossibilitat manifesta de poder veure cinema en català a les sales del país— va ser en el seu moment ben decebedora. A la primera envestida de les 'majors' va desar el seu projecte de llei al fons del calaix.
Aquesta no és la CiU que m'interessa, ni la que convé al país. Bé saben ells, si bé sempre han defugit compromisos en ferm, que si estan disposats a fer un pas endavant sempre ens hi trobaran, sempre. Com ja ens hi van trobar quan van fer aquell tímid intent de fer una llei que volia incrementar el cinema en català. Encara que a l'hora de la veritat, quan ens vam posar al seu costat davant l'oposició que sabíem arribaria, tot plegat va ser un miratge perquè davant les 'majors' només hi érem nosaltres. Els de CiU s'havien afanyat a replegar-se.



comentaris

comentari
Santi (Sallent) 19.01.2010 | 15.40 h
Totalment d'acord, estem davant un nou exemple de la política d'aparador de CiU, tal i com ens tenen acostumats en la majoria de qüestions que fan referència al sobiranisme.

comentari
Miquel Sugrañes 19.01.2010 | 16.35 h
L'article que escriu m'ha fet reflexionar sobre quelcom que està passant i que penso que, els catalans, no hem d'ignorar. No vull entrar en el tema concret del que parla, en relació a l'actitud de CiU front la llei del cinema, però si m'agradaria constatar que efectivament, tinc la impressió, que no sé si vosté comparteix, que en aquest pais es dibuixa una realitat social en la que el camí cap a la independència sembla que és compartit per persones que formen part, simpatitzen i voten a diferents partits polítics. Això ho valoro com a quelcom positiu. No és allò de fer un front comú, sinó de que cadascú amb les seves idees concretes de política social o econòmica etc, mantingui un denominador comú que és l'independència. És ben cert que els que han fet bandera d'aquesta idea des de fa anys (els seus orígens) ha estat ERC, i crec que és just el reconeixement. No és menys cert que en alguns moments, molt propers en el temps, les decisions d'ERC, des de la meva opinió, no han estat les més coherents amb la idea de la independència. No dic que s'hagui fet mal fet, no sòc ningú per a dir-ho, però si penso que algunes persones han fet prevaldre els seus interessos particulars per sobre els ideals que representen. Crec que són temps d'anar a per totes. Amb prudència i tolerància però amb fermesa. Pel que fa a CiU suposo que ha de decidir, amb valentia. La Catalunya independent ha de ser fruit del treball de tothom.

comentari
Tom (Sabadell) 20.01.2010 | 09.32 h
Millor serià si drets de distribució de les pelis serià amb la llengua i no pas amb la territori. Com això catalans ( i bascos ) podria obtenir drets de distribuir les pelis en català sense que espanyols podria fer absolutament res més que queixar. Estic esperant molt que finalment puc gaudir les pelis subtitulat en català amb normalitat com faig amb la meva llengua materna finès, som menys la gent que catalans i tenim en miním 50 canals que es pot mirar en finès i totes totes pelis es pot trobar subtitulat en finès sense cap problema. Però en tot cas, serià més interessant a tenir distribuïdors catalans que empreses espanyols que no volen fer cap esforç per altres llengües o cultures.

comentari
Carme Garrido. (Sallent) 07.02.2010 | 22.38 h
El que és interessant, en tot aquest procés, és que la fermesa mostrada pel conseller Tresserras en la seva voluntat de tirar endavant la llei, és un mirall en el qual la cúpula convergent està veient reflectida la seva pròpia limitació, però en comptes d'optar per una actitud intel·ligent i posar-se del cantó que ells un dia van proposar i no van saber defendre, fan com aquell del "la maté porque era mía", que ni els beneficia a ells, perquè els situa defensant el seu partit en contra del país, ni tampoc beneficia, evidentment, el país. Haurien d'entendre que l'hora present requereix de la generositat, no d'exhibir les ganes de colpir algú que se'n surt millor que ells.

comenta