Les grans superfícies comercials han de tenir un espai a Catalunya, com de fet ja el tenen. Perquè són una part determinant d'una bona oferta comercial que cobreixi totes les necessitats de la ciutadania. Però mai en detriment d'un petit i mitjà comerç d'una llarguíssima tradició, que és el mitjà tradicional de vida d'un gran nombre de ciutadans i famílies i que proporciona sou i feina a desenes de milers de persones. Un comerç sòlidament implantat en la trama urbana i que ha jugat un paper dinamitzador dels centres urbans.

Una circumstància, no obstant, posa en entredit ara el nostre model comercial que ja en el seu dia va ser volgudament amenaçat per un govern espanyol del PP que pretenia liberalitzar completament els horaris comercials, posant les bases per a una competència deslleial en favor de les grans superfícies comercials. Aquella iniciativa hagués desequilibrat la balança i contribuït a potenciar les grans superfícies en detriment del comerç tradicional. Ara, és una normativa europea la que hem d'adaptar amb tacte i tenint clares les nostres prioritats.

Aquest model propi és sostenible, és el més proper a la gent, el que dóna servei, el que s’implica amb l’entorn, el que fomenta la cultura, el que dóna llum, seguretat i netedat a l’espai urbà, el que genera ocupació i cohesió social. La nova llei ha de fixar unes regles de joc a l’economia de mercat i evitar la concentració en poques mans i lluny del centres urbans. Cal donar continuïtat a una de les activitats econòmiques més compromeses amb el país i la seva gent.

El 98% dels establiments comercials catalans són petits o mitjans i majoritàriament estan dins de la trama urbana dels pobles i ciutats. El 2% restant són grans superfícies, tant dins d’aquesta trama urbana com a fora. França, en canvi, té un model que és l’antítesi del nostre. Allí, durant molts anys, s'ha permès que les grans superfícies s’instal·lessin fora de les seves ciutats, i això ha comportat que els ciutadans hagin d’agafar l’automòbil per tot, cosa que ha provocat la desaparició de comerços del centre de les ciutats, menys dinamisme als carrers perquè hi ha menys gent, desertització i acabar anant cap a un model de ciutat dormitori on tota la vida es fa fora. Ara ho volen revertir, però ja és massa tard. Només cal haver visitat França una vegada. O viure a la Catalunya Nord, òbviament afectat per aquesta normativa, per constatar-ho.

El nostre teixit comercial dóna molta vida a la ciutat. De forma que contribueix de manera determinant a què la gent es faci seu l'entorn més immediat. Perquè s'hi va a comprar a peu, perquè comporta molta més il·luminació, molta més seguretat i cohesiona més la ciutat. Ara França, per exemple, vol recuperar el temps perdut, però ja és tard.

I això no ens ha de passar a Catalunya. Amb la nova llei volem que el 100% dels comerços estiguin dins la trama urbana. Amb l’excepció, només, dels comerços majoristes. Però sempre partint d'una premissa: preservar un model de proximitat majoritàriament format per empreses familiars que passa de generació a generació i que es caracteritza per una molt bona qualitat en el servei i en el producte i en l’ús majoritari de la llengua catalana en el tracte amb el client.

Per això, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa que dirigeix el conseller Josep Huguet aprovarà en els pròxims dies un decret llei pel qual serà la Generalitat i no els ajuntaments qui autoritzarà els equipaments comercials a partir de 1.300 m2 de superfície i sempre amb trama urbana consolidada.

Hem estat la setmana passada reunint-mos amb les associacions i representants dels comerciants d’arreu de Catalunya per explicar justament l’aposta d’Esquerra pel comerç de proximitat, per respondre a les preocupacions del comerç de casa nostra. Jo mateix amb Jordi Portabella vaig poder escoltar i contestar tot allò que preocupava a la Taula del Comerç en un acte al Mercat de Santa Caterina de Barcelona. És que aquesta és nostra feina, atendre els problemes del país i donar una resposta per anar endavant, pas a pas.