Ara hi ha qui pensa que el procés de reforma de l’Estatut va ser un error. I òbviament per a aquells que mai no van fer un sol pas endavant —malgrat disposar de majoria absoluta— evidentment que és fàcil dir que tot plegat va ser un error, fins i tot diria que fan de la necessitat virtut.
Però i tant que valia la pena iniciar una reforma ambiciosa de l’Estatut ni que fos per posar de manifest les estretors i límits del marc constitucional espanyol. No és que no hi càpiga l’Estatut aprovat el 30 de setembre de 2005 al Parlament, és que no hi cap l’Estatut retallat i aprovat per les Corts espanyoles i per la ciutadania en referèndum. Ara, sí és obvi que la via estatutària està esgotada. I ho està precisament perquè ho hem intentat, hem provat la via estatutària que preveia el marc jurídic i s’ha demostrat impossible. Aquest procés ha estat un dels detonants del canvi de paradigma al nostre país. Perquè ha fet visible la nul•la voluntat d’Espanya d’arribar a cap mena d’acord i establir unes regles del joc justes.
Per això, en aquesta nova fase, hem impulsat una Llei de Consultes: per possibilitar i donar cobertura legal a iniciatives legislatives que permetin anar més enllà i que obrin noves vies. Disposarem d’una nova eina senzillament perquè Esquerra —i ningú més, tal i com ja va passar amb l’Estatut— ho ha posat sobre la taula. I ja té una certa gràcia que ara, aquells que mai no han mogut un dit, posin pals a les rodes amb el pretext que ens quedem curts. Això després d’haver mutilat l’Estatut i haver introduït una previsió específica que deixa en mans del Govern espanyol l’última paraula a l’hora d’autoritzar una consulta.
En qualsevol cas això, en el fons, és el de menys. L’eina, la Llei de Consultes Populars, existirà si l’aprova el Parlament. I és evident que si es produeix una iniciativa legislativa popular que recull les firmes necessàries complint els requisits establerts i aquesta iniciativa és validada pel Parlament de Catalunya ja pot dir el que vulgui el Govern espanyol. Tots sabem que Espanya no és el Canadà i esperar la mateixa actitud del Govern espanyol que la tinguda pel Govern canadenc és una quimera. Ara bé, si l’Estat es nega a respectar la voluntat democràtica de la ciutadania catalana i el seu Parlament és obvi que s’estarà produint un xoc de legitimitats. Al final, serem el que la majoria de catalans vulguem ser i estic convençut que cada dia en som més els que anhelem una Catalunya pròspera, socialment avançada i lliure. I això només serà possible si esdevenim un estat més de la Unió Europea.