El referèndum d’avui a Arenys de Munt ha estat un exercici democràtic impecable. I no és que els ho hagin posat fàcil. El Govern espanyol i la judicatura no han escatimat mitjans per sabotejar la consulta. No volien de cap de les maneres que els veïns d’Arenys fessin una cosa tan simple com manifestar pacífica i ordenadament la seva opinió. Per contra, si han afavorit que un grup de feixistes, de confessos nostàlgics del franquisme, es desplacés a Arenys de Munt per torpedinar la consulta, per impedir que la gent votés.

Però ni així. Primer, perquè els falangistes han estat com un intrús que ningú esperava a Arenys. Els escassos defensors de la unitat d’Espanya que han respost a la crida per enterbolir la consulta popular, han estat una anècdota que, això sí, els ha deixat ben retratats. En segon lloc, perquè la gent d’Arenys ha ofert una lliçó de fermesa i dignitat encomiables, una demostració cívica de maduresa i ciutadania que ens obliga a prendre’n nota. Les coses s’han fet ben fetes, també perquè hi havia darrere una organització sòlida, impecable, que ha garantit un procés exitós.

Només calia veure el comportament de tota la gent que ha fet possible la consulta, de la xarxa cívica i social que ha permès –malgrat les prohibions- que Arenys fos avui una bassa d’oli on tots els veïns que ho han volgut han pogut expressar lliurement la seva opinió. I això era precisament el que tant neguitejava al Govern espanyol, que votar en una consulta fos un acte assumit amb absoluta normalitat. Tant és així que a les cinc de la tarda la participació superava fins i tot la del referèndum de l’Estatut. No tinc cap mena de dubte de quin en serà el resultat, es notava a l’ambient. Però en tot cas ni tan sols això era avui el més important. Allò bàsic era que els arenyencs fessin seva aquesta consulta i que la celebressin amb un comportament exemplar malgrat les pressions i les provocacions.

L’estat espanyol es fonamenta en una rèmora militar, d’imposicions i una violència antiga exercida des de temps immemorials. Per això allò que al Canadà pot ser tan normal aquí els aterreix, ni que sigui a petita escala i sense caràcter vinculant. Els seus fonaments, les seves credencials no són de tradició democràtica i això impregna la manera de fer dels aparells de l’estat i d’entendre un marc de drets i llibertats. Ja no diguem el caràcter plural de l’estat, un fet que els incomoda profundament encara i que no han deixat de combatre històricament amb tots els mitjans per forçar un procés d’assimilació que no han aconseguit malgrat les energies i la violència que hi han esmerçat.

Tot avui a Arenys m’ha fet pensar que el país és ben viu, que té energia i voluntat. I no dubto ja que l’exemple d’Arenys s’estendrà com una taca d’oli per tot el país. Esquerra farà el possible per que així sigui. Anuncio ja que demà mateix portaré a consideració de l’Executiva Nacional una proposta per coordinar tots i totes els càrrecs electes municipals d’Esquerra per que impulsin i donin suport, de la mà de la societat civil del seu territori, a consultes com la d’Arenys. La democràcia avui ha guanyat a Arenys, l’estat i l’espanyolisme han perdut. Felicitats a tots i totes els que ho han fet possible.