Sindica

cap

El bloc

L’amenaça del PP al Ple d’avui

Molt clar ho deu veure el govern espanyol, el PP i la FAES quan en el Ple del Parlament la portaveu popular ha ensenyat la poteta del que serà la batalla de l’espanyolisme per defensar l’estatus quo de l’estat espanyol, és a dir, de la unitat d’Espanya. La senyora Camacho ens ha ensenyat el vèrtex del que serà la campanya dels unionistes per contrarestar la proposta independentista a la que que dia si, dia no –o si us plau, per força– Artur Mas i els seus es veuen empesos.

Continuar llegint


La sordidesa de la monarquia espanyola

Mitrofan era el nom del pobre ós domèstic que després d’emborratxar-lo el van deixar anar perquè sa majestat el rei Joan Carles de Borbó el pogués caçar. Bé, caçar és un dir, molt dir, perquè un os gairebé inofensiu, vivia en una gàbia, sota els efectes de l’alcohol no es caça més aviat es mata. Ignoro les condicions en les quals es trobava el pobre elefant de Botswana però vistos els antecedents del pobre plantígrad rus, m’hi jugo un pèsol que l’elefant no estava en les millors condicions.

Continuar llegint


Soraya, Telefónica, PWC i la CMT

Si encara no fa 15 dies alertàvem, en una entrada en aquest bloc, sobre com el PP feia un autèntic cop d’estat al lliure mercat ara hi hem de tornar. S’ha fet públic que el marit de la Vicepresidenta del Govern espanyol ha fitxat pel consell d’administració de Telefonica. Sabem que l’Avantprojecte de llei de la Comissió de Mercat i la Competència es un calc de l’informe que la companyia privada i regulada Telefónica va encarregar a la consultora PWC (Price Waterhouse and Coopers).

Continuar llegint


Por reverencial o simple càlcul estratègic

Ahir al vespre, quan arribava a casa, em va aturar un honrat ciutadà del carrer de Sants, en una mà duia la bossa d’escombraries, després vaig saber que era orgànica, i en l’altra subjectava un quisso, grisenc i amb poca esma. L’home em va preguntar per què CiU havia pactat la Televisió de Catalunya amb el PP. I sincerament em va costar trobar-hi un argument polític per no dir racional. El ciutadà honrat va seguir insistint i em va fer la segona pregunta que forma part del clàssic top five del món catalanista: per què no pacten CiU i ERC? Després d’explicar-li que en aquesta legislatura ens hem ofert fins a cinc cops per pactar allò més important començant per la CMMA, o sigui la tele i la ràdio fins als pressupostos, va ser ell que no va saber què contestar-me.

Continuar llegint


'Ensimismamiento'

En el darrer bloc feia referència al cop d’estat al lliure mercat que el govern del PP està a punt de perpetrar amb l’avantprojecte de llei de la Comissió de Mercats i la Competència. Projecte de llei en el qual l’executiu espanyol passa a controlar directament qualsevol decisió sobre mercats, en teoria liberalitzats, com per exemple el de l’energia i el de les telecomunicacions. En aquell bloc de la setmana passada al·ludia al fals liberalisme espanyol.

Continuar llegint


Cop d’estat al lliure mercat

Encara no he reeixit de l’ensurt inicial! Sovint pensem que pel simple fet d’haver sobreviscut a més de quaranta hiverns ja ho hem vist tot. Però no és així, ans al contrari. Després d’analitzar les bases anunciades per la senyora Soraya Sáez de Santamaría de l’avantprojecte del Govern espanyol de dissolució dels Consells Reguladors de l’energia i les telecomunicacions puc afirmar en tota solemnitat que les més grosses estan per venir.

Continuar llegint


La relocalització passa per la qualitat

La majoria d’experts auguren un rebrot de la industria a mitjà termini. Ha sorgit un nou concepte: relocalització. Hi ha indicis, brots verds en deien fa quatre dies, que sectors considerats madurs i que en el seu moment van fugir en totes direccions, sud (Marroc o Amèrica llatina), est (Polònia, Hongria, República Txeca,...) o orient (Xina, Vietnam i companyia) han començat el seu retorn. Un retorn lent i ple de dubtes. Però el que si és cert és les condicions han variat molt i aquest canvis ho fan possible.

Continuar llegint


Amb pena i amb ràbia

15.02.2012 data
19.30 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
En un sopar de confraternització entre ERC i CiU li vaig dir al portaveu del Govern i al president del Grup parlamentari, Homs i Pujol respectivament, que ja tenia suficient experiència en política per saber que la teoria de la conspiració per explicar les coses és quasi sempre marginal. La realitat s’explica millor per la teoria del caos. Els deia això tot parlant de la modificació de la llei de la CCMA. Crec més realista la teoria del caos, però molta gent, els més informats, els que saben llegir entre línies, hi veuran la teoria de la conspiració.

Continuar llegint


Els nostres mandataris ja no estan per bromes

El darrer certamen dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema català ha posat al descobert com mai les relacions –sempre difícils– entre l’humor i el poder. Com sempre, l’humor i la sàtira són qüestió de gustos. Més enllà de si l’humor que els organitzadors de la gala van destil·lar era de traç gruixut o no, el que és simptomàtic és la reacció del Govern català i la seva cohort de relators.

Continuar llegint


El retorn del vell PSOE i els efectes inesperats

07.02.2012 data
13.08 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
No m’agrada opinar sobre els congressos dels altres partits. Ni m’agrada ni ho faré. Però és evident que el resultat del darrer congrés del PSOE tindrà conseqüències per Catalunya i la seva gent. La pelada victòria d’Alfredo Pérez Rubalcaba –per molt que alguns diaris i tertulians de l’establishment parlessin de “sòlida victòria”– tindrà conseqüències i no només pels socialistes catalans.

Continuar llegint