Europa és el nostre destí. Amb més Europa i menys Espanya els Països Catalans viurien la crisi amb un menor impacte i albirarien la sortida a aquesta crisi amb la perspectiva d’un futur més sòlid. Indubtablement, com a nació que vol reeixir en el concert europeu, seríem més sòlids i, com a societat, molt més forts. I parlo en termes de progrés i cohesió, de qualitat de vida. Per aquest propòsit Espanya és un llast, ho és per la determinació a no reconeixe’ns com a poble però sobretot perquè ens hipoteca com a societat, com a societat que pot i ha de jugar un paper de primera línia en el concert europeu, com a societat de referència, innovadora, amb una sanitat i educació públiques de referència. [+]

Passen els anys i un no perd la capacitat de sorprendre’s. Algunes reaccions sobre la Llei del Cinema de Catalunya en són una bona prova. Era d’esperar que l’espanyolisme militant sortís en tromba tan aviat com s’ha donat a conèixer la voluntat del Govern de fer possible que als cinemes del país es pugui veure, també, cinema en català, ja sigui amb pel•lícules doblades o bé a partir de versions originals subtitulades. [+]

Sovint ens assalten dubtes sobre la vitalitat del nostre país i del catalanisme per extensió. I a Londres estant t’adones, més que mai, de la potencialitat de la societat catalana. Aprofitant l’estada per estrènyer els lligams amb els socis de l’Aliança Lliure Europea constates que som un referent per a moltes nacions sense estat d’Europa, som el seu model a seguir pel que fa a promoció de la llengua pròpia. El nostre procés de normalització lingüística -malgrat formar part d’un estat que no només no ens ha ajudat sinó que ha maldat històricament per aniquilar-nos com a nació- és en el que s’emmirallen gal·lesos i escocesos. [+]

Gairebé havia oblidat una sessió al Congrés dels Diputats quan era l’únic diputat d’Esquerra a Madrid. Aquell dia el Partit Popular d’Aznar donava una clau de volta més a la lluita contra l’anomenada kale borroka, endurint encara més les penes contra els menors acusats d’actes violents o aldarulls al carrer. Recordo el reguitzell d’insults amb que uns quants diputats de la dreta espanyola van respondre la meva intervenció, enfurismats perquè Esquerra s’oposava a la mesura de reforma del Codi Penal. [+]

El Parlament basc resultant de la Llei de Partits (hauran après ja alguns per a què servia?) ha dibuixat una Cambra en què les forces basquistes han deixat de ser majoria per primera vegada. I tot indica que això pot crear un nou escenari a les Corts espanyoles que atorgui major pes i influència al conjunt de les forces polítiques catalanes a Madrid. El nou escenari, tot i que encara és aviat per avançar-se als esdeveniments, obre una escletxa per fer valer els nostres escons amb més força si sabem jugar les nostres cartes davant la falta de suports que pot trobar a faltar Zapatero. [+]