Arxiu del bloc
Octubre de 2009
25.10.2009 | 10.48 h
La mitologia grega comptava amb una divinitat coneguda per Eris, deessa de la Discòrdia. L’especialitat d’Eris, guiada per la gelosia i l’enveja, era sembrar la llavor de la discòrdia. Eris és l’element vanitós que intervé per tal que tot vagi de mal borràs entre aquells que es podrien entendre.

M’ha vingut a la memòria tal divinitat a causa de la darrera intervenció de Duran Lleida, sempre prest a intervenir quan intueix que hi pot haver una entesa entre CiU i ERC. [+]
17.10.2009 | 20.55 h
Vall de Núria
Algú es preguntava quin era el motiu que havia portat Esquerra a convocar aquest Consell Nacional extraordinari a Núria. La resposta és òbvia i senzilla: Núria és una icona del país, del catalanisme, i és precisament aquí on l'estiu de 1931 -tal i com ha explicat aquesta mateixa tarda l'Oriol Junqueras- una comissió de representants de les diferents forces polítiques catalanes, sota l'impuls del President Macià, va elaborar l'Estatut de Núria, un text ambiciós i rupturista que reconeixia sense ambigüitats el dret a decidir de la nació catalana, que deixava la porta oberta de bat a bat a la unitat dels Països Catalans, i que reconeixia un ampli marc de drets i llibertats. [+]
11.10.2009 | 15.28 h
L’interès per l’autor em va fer decidir d’assistir a la presentació de “Un món desajustat” que es va fer a la biblioteca Jaume Fuster l’1 d’octubre. Es tracta del quart assaig, després de l’exitós “Orígens”, d’Amin Maalouf, un cristià libanès exiliat a França que també ha conreta la novel.la. Feia de mestre de cerimònies el periodista de La Vanguardia, Lluís Amiguet, que no només va presentar Maalouf sinó que hi va mantenir una entretinguda conversa. [+]
02.10.2009 | 19.19 h
De tot aquest lamentable afer, amb Millet de mestre de cerimònies, i l'incomprensible finançament de fundacions vinculades a determinats partits, el que em revolta és l'actitud de Duran Lleida, absolutament intolerable i mancada d'ètica. Després d'uns anys molt convulsos per a Unió, esquitxats de ple pels casos Turisme i Treball, superant amb escreix el llindar de la presumpció d'innocència (amb sentències condemnatòries fermes), Duran Lleida hauria de ser més prudent per respecte a ell mateix i als seus. [+]
.