Cert que Espanya no és el país endarrerit que era. I no cal dir que  en aquesta evolució els catalans -sobretot el manà de recursos que ha fluït des dels Països Catalans- hi hem contribuït amb escreix. Tan  és així que guarnits amb l'hàbit de nous rics, els darrers presidents espanyols, Zapatero i Aznar, no han dubtat a passejar-se pel món com una potència econòmica emergent tota vegada que clamaven per un reconeixement internacional i per ser acceptats fins i tot en el G7, el grup d'estats més poderosos del món que integraven els Estats Units, Canadà, el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya i el Japó. [+]

Massa sovint escoltem i llegim la frase, com un rittornello que no s’atura: en temps de crisi no es pot perdre el temps amb... És un comodí que serveix per a tot, per blasmar la llei del cinema o la de les vegueries, o fins i tot per criminalitzar els veïns d’Ascó i la Ribera d’Ebre cansats de suportar bona part dels costos de l’energia nuclear dels Països Catalans.
Cada cop hi ha més entesos i especialistes d’acord en el fet de que aquesta crisi és estructural, les regles de joc han canviat, Occident ja no és la banca ni reparteix les cartes, i les amenaces del col•lapse energètic són cada cop més fonamentades. [+]

L’Ebre no es pot convertir en el rerebotiga del país. Aquestes són unes terres que històricament han estat maltractades i que, entre d’altres, suporten la càrrega de totes les centrals nuclears del Principat. Ja en el seu dia José María Aznar, amb el suport de CiU, hi va voler posar cullerada projectant un Pla Hidrològic que hagués significat –per la seva magnitud i l’immens cabal d’aigua que es volia transvasar- trinxar la seva columna vertebral: el riu Ebre. [+]

Les contínues reticències de CiU a la Llei del cinema no deixen de cridar-me l'atenció. Són molt il•lustratives de les servituds i temors d'una formació política que s'ha vist forçada —feliçment— a apropar-se al sobiranisme. Però és en moments com aquest en què hom es pregunta si és fruit del tacticisme, de la necessitat o d'una sincera evolució.
Com és possible que CiU faci ara el paperot que en el seu dia va fer el PSC de Narcís Serra quan Jordi Pujol i el conseller de Cultura Pujals van impulsar una llei que establia una quota d'un 25% per a les pel•lícules en català? Per moltes voltes que hi dono se'm fa difícil d'interpretar-ho. Escoltar Oriol Pujol, com a portaveu parlamentari de CiU, carregar contra la Llei del cinema perquè és una “imposició” que un 50% de les projeccions siguin en català em sembla ben trist. [+]

Aquest matí m'ha entrevistat Francesc Solé a Catalunya Informació. Us passo l'enllaç per si la voleu escoltar. A la dreta de la pàgina trobareu l'audio íntegre:

http://www.3cat24.cat/noticia/479645/
[+]