Pol Pagès

Judit Alberich, alcaldessa de Cunit i senadora, militant històrica de les JSC i del PSC ha de dimitir. El que ha passat a Cunit és molt greu! Resulta que en aquesta població costanera del Penedès hi ha un imam radical que s'ha dedicat a fer la vida impossible a la Fàtima. Ella, és una noia d'origen magrebí i musulmana, una noia que porta una vida secular i moderna i que treballa a l'Ajuntament de Cunit. Doncs bé, després d'aguantar temps com aquest imam radical la insultava i l'amenaçava pel carrer per ser musulmana i no portar el vel, per portar una vida secular i per fer-se amb persones no-musulmanes, va dir prou i li va posar una denúncia. Fins aquí tot correcte, és el que s'ha de fer quan a algú li coaccionen les seves llibertats personals. Ara bé, la perla de l'alcaldessa de Cunit ha demanat expressament a la Fàtima que retiri la denúncia per no provocar un conflicte amb la comunitat musulmana. Però qui s'ha pensat que és l'alcaldessa de Cunit?!! Qui és ella per absoldre a dit un criminal que se salta cadascun dels pilars de l'estat de dret?! Qui s'ha pensat que és un alcaldessa per exigir a un treballador de l'ajuntament una cosa tan personal com aquesta? La Judit Alberich potser es pensa que és la senyora feudal de Cunit i que els treballadors li han jurat vassallatge, per més que molts deuen portar el carnet del PSC a la boca en comptes del graduat escolar al currículum.

L'actitud de l'alcaldessa del PSC és la punta de l'iceberg. El problema real és la percepció que els socialistes tenen de la immigració a Catalunya. Per un sector són mercenaris al servei d'espanyolitzar Catalunya, amb l'imputat pel Cas Filesa Josep Maria Sala al capdavant. I pel sector majoritari són una bossa de vots que es recapta a través de les comunitats i els seus líders. Talment de la mateixa manera que durant els 80`s i 90's van fer furor entre les cases regionals espanyoles a Catalunya: us paguem la Feria de Abril i a canvi mobilitzeu els vostres perquè votin el PSC. Ni més així, ni més aixà.

Amb la nova immigració passa tres quarts del mateix, però ateses les diferències socioculturals —que també són polítiques i econòmiques— la cosa s'accentua. Les comunitats magrebina i sudamericana s'han convertit en bosses de vot cada vegada més importants. I com que en aquests països el desenvolupament democràtic és baix la compra de vots es basa en prevendes amb les elits d'aquestes comunitats a Catalunya. En aquest sentit, el PSC té un diputat al Parlament anomenat Mohammed Chaïb, amb nacionalitat espanyola i marroquina, que es dedica a passejar-se per tots els centres culturals islàmics, magrebins, àrabs o musulmans que puguin existir a casa nostra. Els visita i hi fa tractes a canvi de vots —perquè aquestes elits són molt influents entre les comunitats d'immigrants del seu país a casa nostra. I, lògicament, la dependència que el PSC té d'aquests vots modul·la el discurs dels socialistes als interessos dels seus nous votants. O, més ben dit, de les elits dels seus nous votants. I després passen coses com les que ha fet l'alcaldessa de Cunit. On per assegurar-se la saca de vot magrebí ha hagut d'anar a salvar el cul de l'imam radical, violent i masclista.

La Fàtima és un exemple per moltes dones musulmanes a l'hora d'exercir en plenitud els seus drets en democràcia. No renuncia ni a ser musulmana, ni tampoc a ser catalana. S'ha integrat sense renunciar als seus orígens. Si exemples com el seu triomfen moltes més dones musulmanes el seguiran i els caps de les elits musulmanes perdran poder i influència, ja que les persones formades i seculars tenen menys dependència de les elits. Encara que no ho sembli, el PSC està perdent vots a cada elecció des de fa 12 anys, especialment en l'àmbit municipal i català, per tant, doncs, tot s'hi val a l'hora de captar qualsevol tipus de votant per aguantar la paradeta. I tal com s'ha vist a Cunit els socialistes faran això al preu que sigui.