Sindica

cap

El bloc

Jordi Carbonell

 Puc dir que em sento complagut, agraït, orgullós, reconfortat i, sobretot, privilegiat?

 

 

Doncs sí: ahir vaig poder compartir taula amb en Jordi Carbonell que, als seus 87 anys, va tenir prou ànims i prou empenta per fer-nos una xerrada a la gent d’Esquerra d’Olot, organitzada per la Fundació Irla.

 

Alhora, vaig tenir el goig i el plaer de presentar en Jesús M. Gutiérrez, company i amic, que va fer la presentació de la figura de Carbonell. En Jesús recordava especialment els anys de Nacionalistes d’Esquerra. Evidentment, impecable! No podia ser d’una altra manera. Per cert, que se’m va escapar felicitar-lo pel seu recent nomenament com a president del PEHOC però ho vaig poder encabir al final, “in extremis”, a més de les felicitacions pel premi Ramon Muntaner a l’entitat que presideix i que ha passat (penso jo) massa “de puntetes”.

 

Sí, el tema era en Jordi Carbonell! El mític Carbonell que va pronunciar aquella frase que recordem els que passem de llarg els quaranta, a la primera reivindicació permesa de l’Onze de Setembre a Sant Boi: “Que la prudència no ens faci traïdors!”

 

Sí, en Jordi Carbonell, que es va deixar torturar a la comissaria de Via Laietana per no claudicar, en ple franquisme, en la seva decisió de declara en català!

 

Sí, en Jordi Carbonell, independentista de pedra picada, president d’ERC del 1996 al 2004.

 

En Jordi Carbonell, que manté plena lucidesa, i que és capaç d’arengar-nos en el sentit que la independència és cada cop més a prop, però que no ens hem de precipitar seguint cants eixorcs de sirena. “La independència és més a prop, però encara hem de treballar-hi molt i molt. No serà fàcil!”

 

I, és clar, per a Carbonell el camí cap a la independència continua sent Esquerra Republicana de Catalunya! 



comenta


perfil



Pere Gómez
 (El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat, 1964) Després de llicenciar-me en Filologia Catalana a la UB i d’aprovar les oposicions al cos de professorat Agregat de Batxillerat, vaig aterrar a Olot amb vint-i-cinc anyets! En aquella època, les coses a l’ensenyament anaven molt diferents i et podia tocar allà on fos.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu