Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Xevi Casademont i la immigració andalusa

 Aquesta tarda he pogut assistir (tot esperant el Ple de demà) a un d’aquells actes que m’omplen de satisfacció: un exalumne que demostra tot el que ha arribat a progressar.

 

Sí, en Xevi també havia estat alumne meu, i és molt bo.

 

L’Ajuntament li va atorgar la beca d’estudis socials per fer un estudi sobre la immigració andalusa a Olot entre el 1950 i el 1975. Em sembla que ja es pot consultar a internet, però avui en feia una mena de presentació oficial.

 

Es nota que en Xevi sent molt proper el tema de la immigració; bé: de fet, s’hi dedica. I que té molt clar quin és el tractament que se li ha de donar. Entendre que els fenòmens migratoris no són, en cap cas, extraordinaris ens ajudarà molt a entendre la situació actual de Catalunya. Des d’IDESGA, ja van fer una aproximació molt interessant amb el treball sobre Els nous olotins, però fer un estudi més detallat i concret sobre la immigració andalusa, com ha fet en Xevi, omple un espai que ens ha de donar unes dades i unes posicions molt interessants.

 

És clar que no se’ns escapa que la immigració andalusa a Catalunya (i a Olot) va ser molt important durant els anys 50 i 60, però tenir unes dades objectives i contextualitzades en faciliten la comprensió. Eviten allò que se sol fer: parlar per parlar.

 

En Xevi ha posat les dades sobre la taula i, sobretot, les ha contextualitzades. Tothom en pot fer la seva anàlisi, però ningú no podrà negar les dades objectives.

 

Penso que la immigració (totes les migracions) s’ha de tractar així: amb xifres i dades i fugint de tòpics, “sensacions” i opinions gratuïtes.

 

No cal dir que felicito en Xevi per la seva feina (aquesta i la que fa habitualment) i que intentaré llegir el seu treball així que pugui. 



comenta


perfil



Pere Gómez
 (El Prat de Llobregat, el Baix Llobregat, 1964) Després de llicenciar-me en Filologia Catalana a la UB i d’aprovar les oposicions al cos de professorat Agregat de Batxillerat, vaig aterrar a Olot amb vint-i-cinc anyets! En aquella època, les coses a l’ensenyament anaven molt diferents i et podia tocar allà on fos.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu