Pere Gómez

 Avui he fet vaga. D’entrada, perquè ningú no pensi allò de “ja ha sortit el corporativista”, deixaré clar que també vaig fer vaga per protestar contra la reforma laboral i per la dignitat i els drets dels treballadors. És clar que he dubtat sobre l’eficàcia de fer una vaga d’ensenyament en aquestes condicions: la situació econòmica és precària i cal entendre les mesures d’estalvi que es veu obligat a implantar el govern.

Continuar llegint

 Els darrers plens de l’Ajuntament d’Olot solen acabar prou tard per la incorporació de mocions que presenten partits, entitats i particulars interessats a fer sentir la seva veu. Nosaltres sempre hem apostat per la participació ciutadana en la política i sempre aplaudim la presentació d’aquestes mocions; des de la nostra posició, ens sorprèn que determinats grups polítics es queixin o manifestin la seva oposició a la inclusió d’aquest tipus de mocions.

Continuar llegint

 Avui hem tancat a Can Trincheria el cicle Abril, temps de paraules d’enguany. Encara que hi havia una certa “contraprogramació” (al casal Marià el PEHOC havia portat l’Arcadi Oliveras en un moment especialment oportú), la sala d’actes s’ha emplenat per sentir la xerrada de l’escriptor biscaí d’Ondarroa Kirmen Uribe. Ha valgut la pena: en Kirmen ha fet una xerrada distesa, amb anècdotes d’escriptura i lectura de fragments de la seva novel•la Bilbao-Nova York-Bilbao.

Continuar llegint

 Després de més de deu dies de silenci obligat per l’estrès d’ocupacions vàries, tinc una estoneta per reprendre aquestes entrades. De fet, quan no m’hi poso, em sembla que trobo a faltar alguna cosa... Però, és clar, el temps és el que és i no dóna per més! Començo (tard) les entrades del mes de maig com ha de ser, amb un apunt poètic (que per allò de la C l’he de dedicar a en Càndid, gran poeta-professor o professor-poeta, com vulgueu!) derivat d’una de les moltes activitats que m’han ocupat aquests darrers dies.

Continuar llegint

 D’un temps ençà, quan el suport a la independència en el nostre país és més i més alt a cada greuge rebut, ens assalten dubtes sobre el futur, sobre l’organització política que volem. Avui mateix, en Toni Soler, una ploma ben autoritzada, gens donada a la feblesa, s’hi refereix en el seu article setmanal a l’Ara. Defensa que no ens quedem en conceptes que poden provocar rebuig i que, en canvi, ens centrem en allò que tots volem.

Continuar llegint

 Ja es veia venir que aquest Ple, encara que semblava contenir pocs punts en l’ordre del dia, acabaria sent un dels més llargs que hem viscut: acabàvem passades les 10 del vespre! Ens vam entretenir una mica en el punt a què fa referència el títol de l’entrada. Bé, de fet, va ser per la intervenció d’ERC. Es tractava d’aprovar una declaració de suport a la idea d’Europa, però nosaltres vam observar que no hi havia cap referència ni a Catalunya, ni als catalans, ni al català.

Continuar llegint

 Dissabte, lliurament dels premis Ciutat d’Olot de literatura. És temps de crisi i només donem els premis de narrativa i de poesia. Ja fa nou anys que el de poesia està dedicat a reculls d’haikús... Sempre m’he preguntat com és que l’haikú té l’atractiu que té i no pas els sonets, les sextines o les seguidilles... Però es veu que s’han presentat més de cent reculls d’haikús i, per tant, els poetes d’aquest país desitgen una “llarga vida a l’haikú” i no seré jo qui hi posi pegues.

Continuar llegint

 Tret de sortida a Olot dels actes literaris de Sant Jordi. És clar que, si tots els dies són com aquest, no donarem pas a l’abast... Triple coincidència: la M. Mercè Roca presentava la seva última novel•la a la llibreria Dòria; l’”Olot, temps de paraules” portava en Jordi Soler a la nostra ciutat; i, finalment, en Miquel Casas presentava la seva primera novel•la. Com sempre, com que no tenim el do d’ubiqüitat, hem hagut de triar i, en aquest cas, m’he decantat per l’olotí.

Continuar llegint

 Com que jo no tinc una visió privilegiada i directa de la situació, només puc parlar per impressions i per això mateix miraré de ser breu, molt breu. Resulta que finalment algú s’ha posat d’acord per fer una reforma del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en què un del PP ocuparà la vicepresidència i, a més, només hi haurà gent posada per CiU i pel PSC. Visca la pluralitat! Resulta que aquells que manen ara, amb el consens dels que tenen el poder de decisió a Madrit, havien criticat del dret i del revés la llei de la Corporació.

Continuar llegint

 Aquest vespre, vetlla de la Diada de la República Catalana, ha començat un nou cicle organitzat per l’ICCO. Com sempre, un planter de grans escriptors vindran a Olot, tot un luxe per a la ciutat poder comptar amb Jordi Soler, Javier Cercas, Jorge Edwards i Kirmen Uribe. Avui, una vintena d’olotins hem assistit a la xerrada inaugural del cicle que ha anat a càrrec de Toni Sala, presentat per Jordi Gálvez. Una vintena són molts per justificar la inversió municipal? Jo penso que sí: les administracions tenen l’obligació de difondre la cultura, encara que de vegades el seguiment no sempre sigui massiu.

Continuar llegint