Sindica

cap

El bloc

Pobresa

Pobresa

Aquest dimarts vaig assistir a la roda de premsa de la Taula del Tercer Sector. En un altre article he parlat del contingut de la xerrada i molt, probablement, tindrem ocasió de fer-ho novament en alguna iniciativa parlamentària (de fet, el mateix dia vàrem entrar una proposta de resolució sobre la problemàtica derivada de l’impagament per part del govern de la Generalitat). Avui voldria fer-ho, però, dels instants previs a la roda de premsa, del trajecte des de l’aparcament (just al mercat del Ninot, al carrer de Casanova) fins el lloc on ens va convocar la Taula, al carrer Rocafort. Entre ambdós punts hi ha, aproximadament, unes sis cruïlles. Vaig fer el camí a peu, gairebé en línia recta. A cada illa, hi trobava una o dues persones demanant caritat, demanant alguna cosa per menjar. L’escena es va reproduir a la tarda, quan vaig anar a la presentació del llibre de l’Ignasi Llorente. Just a la sortida de l’aparcament, em trobo un senyor d’uns cinquanta anys que em demana si el puc convidar a sopar.

No es tracta de descobrir res que ningú sàpiga. Al nostre país, cada vegada hi ha més pobres. No cal anar a Barcelona, n’hi ha a cada cantonada, a cada sortida del metro, a cada cruïlla.  Cada dia que passa es fa més profunda l’escletxa entre rics i pobres. Bona part de la població, aquella classe mitjana que havia estat majoritària, viu permanentment a la corda fluixa, angoixat per la pèrdua de la feina o les retallades contínues de sou i drets. Malviu. L’altre dia vaig conèixer un veí de Sabadell que, cinc mesos enrere, tenia un petit negoci familiar; avui cobra del PIRMI.

Es tracta d’un escenari dramàtic, tan difícil de capgirar com d’albirar un retorn al passat. Hi ha qui afirma que res serà igual, que la societat que sortirà d’aquesta crisi no tindrà res a veure amb aquella que va entrar-hi, amb aquella que vam conèixer; hi ha qui profetitza que la classe mitjana es reduirà a la mínima expressió, que caminem abocats a una societat amb rics cada vegada més rics i pobres cada vegada més pobres. Tant de bo s’equivoquin.



comenta