Fa alguns dies, vaig començar a llegir un llibre amb un títol suggerent: Fabricar l’immigrant. El subtítol ens aclareix el seu objectiu principal, resseguir els «aprofitaments polítics de la immigració a Catalunya, 1977-2007». El lector podrà trobar-hi tan aquells elements que han conformat el debat, com els discursos polítics que s’han anat articulant, des del discurs assimilacionista de Jordi Pujol i CiU fins als posicionaments més manipuladors del PP i de Ciutadans. [+]

El passat 17 de juny, durant la defensa de l’esmena a la totalitat del projecte de llei de consultes populars, el portaveu del grup de Ciudadanos, Albert Rivera, va resumir l’objectiu d’aquesta norma que ha començat a tramitar el Parlament de Catalunya: «amb aquesta llei vostès busquen el xoc de legitimitats. I ho sabem; ho sabem per la seva ideologia, ho sabem per les seves declaracions i ho sabem perquè vostès porten al seu programa, al punt número 1, la independència de Ca¬talunya ». [+]

Aquest matí, el Parlament de Catalunya ha homenatjat els republicans que van patir represàlies durant el franquisme amb una ofrena floral conjunta davant l’escultura La Pietat, que hi ha al pati de la biblioteca del palau. Ha estat un acte senzill, que ha comptat amb la participació de l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya i una àmplia representació del Parlament, encapçalada pel President, Ernest Benach. [+]

El Presidente ZP va confirmar ahir allò que ja s'havia filtrat, el dia anterior, a les televisions locals de Madagascar, de Botswana i de mig planeta. Els noms dels vells i els nous ministres han estat, fil per randa, els mateixos que ens comentaven els membres del servei de neteja de la Moncloa. I els migrats arguments que va donar el Presidente ZP per a justificar aquesta macro-remodelació (tan migrats com decebedors) van convertir la seva roda de premsa en una mena de ressonància del dia anterior.

[+]

La Cambra de Comerç de Girona, la Fundació Gala-Dalí, Caixa de Girona i «La Caixa» han organitzat una Fundació per impulsar, segons diuen, activitats econòmiques, socials i culturals. La nova Fundació s’anomena «Príncep de Girona» i va ser anunciada a Madrid, a la residència de Felipe de Borbón, amb totes les reverències i fotos del cas. Es tracta, certament, d'un acudit de mal gust i que posa en evidència fins a quin punt els seus promotors avantposen la vocació de submissió monàrquica (per no dir de raspallada innecessària, que podria sonar a eximent) als sentiments reals dels gironins i les gironines que, si de cas, s'han manifestat reiteradament com a antimonàrquics o, com a mínim, han evidenciat un escàs interès envers aquesta institució.

[+]