Pere Aragonès

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, haafirmat que una Catalunya independent seria “un país més petit i més pobre”. És una llàstima que el líder del segon partit del país, just l’endemà de fer-se públic un moviment dins el socialisme català que demana debatre sobre el dret a decidir, afronti d’una manera –aquesta sí- pobre i petita un debat com aquest. En què es basa? Amb quines dades? En quines condicions? Potser amb les dades de Llanos de Luna, que afirmava que els productes d’una Catalunya independent (suposant que estigués fora de la UE) serien gravats amb un aranzel del 40% quan en realitat ho estarien al 5%? Potser ignorant que el dèficit fiscal català, que suposa entre el 8 i 10% del PIB anual català, està suportat per les classes mitjanes i populars, que són les que pateixen un tipus efectiu fiscal més alt i que són les receptores d’uns serveis i inversions públiques infradotats? (continua llegint)

Continuar llegint

L’euro es troba en moments difícils. Malgrat els esforços per fomentar una convergència econòmica entre els diversos estats de la Unió Europea que permetés una integració econòmica real que fes viable una moneda única, avui l’euro pateix les tensions per la difícil governança de les diferents economies d’on és la moneda oficial, que encara mantenen grans diferències entre elles, amb la conseqüent defensa d’interessos distints i sovint contradictoris entre els governs dels estats europeus.

Continuar llegint

En el debat sobre les conseqüències del persistent dèficit fiscal català respecte a l’Estat Espanyol, sovint s’ha qualificat aquesta situació de “colonialisme fiscal”. Evidentment, caracteritzar d’aquesta maner el debat sobre el dèficit fiscal pot semblar-li algú una mica exagerat, ja que la història ens explica que la situació de depredació, abús i manca de llibertat a les colònies de l’imperi espanyol (i del francès, i l’anglès, etc.

Continuar llegint

Ahir es va fer pública la notícia que des de feia mesos circulava per la premsa econòmica i els analistes financers: Bankia rebrà una injecció de diners públics per evitar-ne la fallida. Pel que s’ha publicat, els actius tòxics de l’entitat (drets de crèdit que estan garantits per actius que han rebaixat el seu valor i amb una liquiditat difícil) obligarien a una provisió de 10.000 milions d’euros per evitar una entrada en pèrdues que podria accelerar la fallida de l’entitat.

Continuar llegint

El conseller Mena i bona part del seu equip tenen la capacitat de no deixar de sorprendre’ns en les seves intervencions parlamentàries. La darrera va ser a la passada comissió parlamentària que estudia les polítiques de joventut i que integra a representants d’organitzacions juvenils i diputats, quan enfilat dalt d’una espiral discursiva per justificar que l’exili econòmic de molts dels nostres amics i amigues és una lliure decisió de mobilitat laboral per experimentar noves sensacions, va receptar als membres de la comissió (després de qüestionar el nostre nivell d’anglès sense cap mena de raó) agafar el primer vol a Londres i posar-se a servir cafès.

Continuar llegint

En alguns articles anteriors he denunciat el “pacte de la fam” al qual el govern espanyol vol sotmetre la Generalitat de Catalunya per liquidar-la políticament mitjançant l’asfíxia financera. Avui hem tingut un nou episodi d’aquesta ofensiva contra les finances de la Generalitat, mitjançant l’anunci del ministre d’economia, Luis de Guindos, que utilitzarà els mecanismes de la llei d’estabilitat pressupostària per forçar les Comunitats Autònomes a tenir un dèficit zero l’any 2015, cinc anys abans del que preveu la mateixa llei.

Continuar llegint

La nacionalització del 51% de les accions de la petroliera YPF, que estan en mans de Repsol, ha provocat una onada d’indignació en mitjans polítics i mediàtics de Madrid i Barcelona. El rebuig al què s’ha considerat un atac als interessos “espanyols” s’ha fonamentat en l’elevat grau d’intervencionisme de la mesura, la vioalció del principi de seguretat jurídica, l’apropiació il·legítima d’uns recursos en mans privades per part del sector públic i en un atac al lliure mercat.

Continuar llegint

L’estratègia del pacte de la fam a la que el govern espanyol està sometent a la Generalitat de Catalunya s’està desplegant a velocitat de creuer. Fa pocs dies s’aprovava al Congrés de Diputats el Proyecto de Ley de Estabilidad Presupuestaria, que desenvolupa la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola que van aprovar PSOE i PP el passat mes de setembre en tots els seus elements: objectiu de dèficit zero estructural, reducció del deute públic i sotmetiment de l’estabilitat, limitació de la despesa pública i prioritat absoluta del pagament del deute públic per sobre l’altres despeses.

Continuar llegint

El que fou conseller d’Economia de diversos governs de Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas, va dexiar escrit el 1985 al llibre Una asfíxia premeditada : “des del primer dia, la gent de Madrid comprèn que la manera més eficaç d’escanyar la nostra autonomia passa per fer-nos el pacte de la fam. Una autonomia sense diners és com un ciclista sense bicicleta”. Aquelles paraules, que ja tenien sentit fa vint-i-sis anys (i quaranta, setanta o cent-vint) avui descriuen amb absoluta perfecció la situació en la que es troba la Generalitat de Catalunya.

Continuar llegint

Dissabte passat les JERC varen celebrar el seu 80è aniversari en el mateix lloc on es van fundar l’any 1931, la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). No es tracta de repetir aquí el què es va dir en un acte emotiu i solemne, però no em podia estar de deixar per escrit... (continua llegint)

Continuar llegint